19 de març de 2019
19.03.2019
Diari de Girona
EUSEBIO SACRISTÁN · Entrenador del Girona FC

«Els resultats deien que la idea de joc que tant havia funcionat ja no donava per a més

Dissabte passat a Leganés, el Girona va sumar tres punts que poden ser clau per aconseguir la permanència · Superat un sotrac de resultats que no el va fer sentir-se qüestionat pel club, el tècnic gaudeix veient com la seva feina dona fruits i el seu equip camina amb pas ferm cap a un objectiu que cada vegada és més a prop

18.03.2019 | 23:56
«Els resultats deien que la idea de joc que tant havia funcionat ja no donava per a més

La victòria a Butarque i el marge amb el descens fan pensar que el Girona ja té encarrilada la permanència?

Nosaltres anem cap a aquest objectiu. Per a això treballem des del principi de temporada. Independentment de la nostra situació hem de seguir fent passos fins arribar-hi. És clar que l'altre dia vam sumar tres punts molt importants que ens fan estar en una bona situació per encarar l'últim tram de la Lliga. Però queda molt i hi ha molta competitivitat. Hem d'estar preparats, seguint aquesta línia i sent humils com fins ara. No ens aturem. Ni quan hem estat pitjor de punts ni quan hem estat millor. El millor que podem fer és centrar-nos a seguir treballant, amb la millor mentalitat possible. No ens volem descentrar per a res. Entenem que des de fora es pugui pensar que la situació és molt bona, encara que tothom pressiona i hi ha molta igualtat.

Ja té clar quants punts necessitarà l'equip per salvar-se?

El que ha demostrat la Lliga durant molts anys és que quan s'arriba a una xifra propera als 42 punts ho tens. És una mena de referència i per allà pot anar la cosa. Treballarem per arribar-hi al més aviat possible i per fer-ne més.

Per arribar-hi queda clar que s'haurà de sumar algun punt més a casa.

Bé... Però treballem cada setmana per guanyar el següent partit. El que ve és a Montilivi i intentarem guanyar. És cert que a casa no estem aconseguint treure els partits endavant i que ens agradaria que aquests punts, si hem de preferir, millor sumar-los a Montilivi. Al final el que volem és arribar a la puntuació que ens permeti assolir el nostre objectiu. Confiem que la dinàmica canviï.

La situació és, si més no, estranya. Hi troba alguna raó?

Sí, és curiós tot plegat. Però crec que no hi ha res que jo hagi analitzat que em faci pensar que estem fent diferent o que tingui una incidència en el que ens està passant. No ho sé. Jugar a casa et pot suposar dur un pes més gran i tenir més protagonisme perquè potser el rival t'espera més. Pot ser una qüestió que ens pot haver pesat. Parlo sense saber que és una raó. Faig una especulació. També és cert que estem entrant en una dinàmica positiva pel que fa a punts i resultats, i això ens pot donar una tranquil·litat més gran a l'hora de tenir més control dels partits a casa. Tant de bo que sigui així. Si he d'escollir, prefereixo que la nostra afició gaudeixi ja no només del joc, sinó també de les victòries. Els volem recompensar.

En futbol tot depèn de si la pilota entra i entre gener i febrer l'equip va encadenar una mala ratxa. Va arribar a patir per la seva continuïtat en algun moment?

(Rumia)... no. Si vaig escollir el Girona a l'estiu i em va agradar la idea de venir aquí va ser justament per això. Em sembla que és un club que fa molt bé les coses, amb sentit comú i sinceritat. Hi ha una direcció esportiva que valorarà el seu entrenador per la feina que està fent. Aquesta raó que m'ha fet escollir aquest club m'ha donat la tranquil·litat de saber que el que s'estava valorant era la meva feina. Estava tranquil i convençut que la feina era la correcta. Els resultats l'únic que deien és que havia de fer quelcom més o diferent. I això hem fet. Un cop hem posat en pràctica els resultats han demostrat que això és el que necessitava l'equip. Analitzant què més podia fer per canviar la dinàmica vaig arribar a la conclusió que havia de donar-li allò que més conec. És aquesta manera de veure el futbol. Aquí és on m'expresso al cent per cent. M'havia adaptat a una proposta que venia donant bons resultats des de feia anys i l'havia espremut al màxim, però els resultats indicaven que allò ja no donava per a més. Havia de canviar i anar cap a una direcció en la qual jo em sentís més identificat. Quan ho hem fet, els resultats han arribat. Però abans em sentia tranquil. Perquè jo donava el millor de mi i sabia que era valorat pel director esportiu, que a la plantilla hi ha una maduresa enorme, molt de compromís i un esprit competitiu enorme. Va arribar el moment de canviar i els jugadors ho van acceptar perquè veien que l'altra proposta no ens estava donant els resultats que volíem.

Vostè va apostar per un nou sistema i l'equip ha revifat. Fins a quin punt de responsabilitat es concedeix de tot plegat?

Tinc el meu punt de responsabilitat, sí. Com a líder d'aquest equip. Però les responsabilitats estan ben repartides. Està clar que també en té el director esportiu, el cos tècnic, cadascun dels components de la plantilla... El que fem és posar el millor de nosaltres per arribar a l'objectiu. És el que em toca. Alguns cops he d'intervenir i prendre decisions.

Aquesta tecla tàctica que ha tocat ho és tot o faltava alguna cosa més sobretot després de patir dures derrotes com les d'Eibar i contra l'Osca?

Tot ajuda. Arriba un moment en què els resultats no arriben i que perds contra l'Osca. Tothom pensava que aquell dia havíem de guanyar. Va ser un toc d'atenció per a tots. Ens va servir per reflexionar bé i pensar què estàvem fent i què és el que podíem fer. Tots vam fer el nostre anàlisi. Va ser un toc important que a tots ens va venir bé.

Tot això vol dir que el sistema de jugar amb tres centrals ja ha quedat oblidat o és encara una alternativa més?

És una alternativa, un recurs. Ho tenim molt assimilat i veurem com evoluciona tot. Crèiem que aquesta seria la direcció i el camí, i que sobre això aniríem creixent. Però al final no han arribat els resultats i això ens ha indicat que havíem de canviar i apostar per una altra línia. Ara ens estan sortint les coses, encara que no estem tancats a res, al contrari.

Abans parlava de la tranquil·litat que transmet el Girona a l'hora de treballar. Això no passa, ni de bon tros, a altres clubs. Un exemple és el Sevilla, que la setmana passada va decidir destituir Pablo Machín, el seu predecessor a Montilivi. Què li sembla?

Les meves experiències al passat sí que m'han fet aprendre una lliçó. La nostra feina, a vegades, no només es valora des de la direcció esportiva sinó que hi ha d'altres condicionants als clubs que fan que es prenguin decisions només mirant els resultats. Perquè suposa una pressió per alguns sectors de l'entitat, que quan es veuen amenaçats prenen decisions amb l'entrenador. Per això deia abans que, el que m'agrada d'aquí, és que l'anàlisi del meu treball serà purament esportiu i el farà un professional. Només se'm valorarà per la meva feina, no pel que suposi pel club que els resultats no siguin els esperats. Això per als entrenadors és important. S'hauria d'arribar a aconseguir això arreu. És el que a mi m'ha agradat del Girona i el que m'agradaria que imperés en el món del futbol. Per a nosaltres, els tècnics, és important que no hi hagi aspectes externs que et facin deixar la teva feina. Sí que se'ns ha de revisar què és el que fem i estem exposats, com és normal. Tot i que a vegades, els resultats puntualment no arriben tot i que s'està treballant perquè arribin. Si després no hi ha temps... És el valor positiu que té aquest club. El temps m'està donant la raó. He tingut una gran tranquil·litat quan les coses no anaven del tot bé. En cap moment he sentit desconfiança, ni dubtes, ni m'he sentit sol. Al contrari. Sempre he notat el suport.

Amb una plantilla tan curta i minvada per les lesions, el fa sentir orgullós haver donat protagonisme a joves com Porro i Valery, que han acabat sent part del primer equip?

Em sento content per ells i també pel club. És la demostració que s'està fent una bona feina de la pedrera. Si he pogut fer servir jugadors del Peralada i la seva resposta ha estat bona, demostra que hi ha ingredients i ens fa ser optimistes de cara al futur, podent-nos il·lusionar.

A vegades hi ha futbolistes com Douglas o Doumbia que provoquen un cert rum-rum entre el públic. Considera que això és negatiu?

Tothom ha de pensar que aquests jugadors són els nostres. Seria l'ideal i el més intel·ligent. Tots. El que ha nascut aquí, el que duu molts anys a la casa, el que és de Palafrugell, l'Escala, Girona... D'on sigui. Quan un jugador defensa els nostres colors se l'ha de tractar amb estima. El millor és estar amb ells, al seu costat. Són els nostres i amb ells arribarem a l'objectiu.

Té un any més de contracte, però algú del club ja li ha mostrat la seva intenció de renovar-lo o encara és massa aviat?

Estem tots tan centrats a aconseguir l'objectiu que no parlem de res que no sigui la propera setmana. És el millor. Tots sabem que les conseqüències del que passi a partir d'aconseguir el nostre objectiu tot serà millor per a tots. No hem de dur la nostra ment a què pot passar si... Serà millor, segur. El que veritablement importa és l'any vinent estar a Primera. Aquest pas ens donarà a tots unes possibilitats enormes. Com que ho tenim clar, centrem totes les nostres energies a assolir el nostre objectiu.

No ha acabat la temporada, però el que ha viscut fins ara a Girona ha cobert les seves expectatives inicials?

M'he trobat el que m'esperava del club. Un Girona sensat, que treballa amb sentit comú. La sorpresa positiva, al vestidor. En l'aspecte humà, amb un compromís enorme, molt madur i conscient del que s'està jugant cada dia. A més d'estar tothom convençut que vol gaudir d'això durant més temps. Estic content amb el desenvolupament que ha tingut l'equip. Però alhora responsabilitzat perquè sé que el meu veritable triomf no arribarà fins que no s'assoleixi l'objectiu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit