22 de març de 2019
22.03.2019
Diari de Girona
PERE PONS · Migcampista del Girona

«Em fa il·lusió que em considerin un dels millors jugadors del país»

Amb només 26 anys i 200 partits a l'esquena, no sembla que ningú pugui aturar la seva progressió · A base de feina, feina i més feina, ha convençut Eusebio que tenia un lloc de titular a l'equip · Dilluns vestirà, encantat, per segon cop la samarreta de Catalunya a Montilivi

22.03.2019 | 00:45
«Em fa il·lusió que em considerin un dels millors jugadors del país»

Stuani, Bounou, Lozano... i també Pere Pons té partit de seleccions en aquesta aturada.

(Riu). Estic molt content per la convocatòria. Vaig tenir la sort fa un parell d'anys de ser-hi a Montilivi i em va encantar. Va ser una experiència molt bonica compartir vestidor amb jugadors d'altíssim nivell i que han marcat la meva infantesa. Enguany m'han tornat a trucar i soc molt feliç.

Llavors encara jugava a Segona A. Ara ja ha competit contra els millors. Serà diferent?

No, igual. Sempre fa il·lusió que et truquin de la selecció i et considerin un dels millors del país. Esperem que sigui una gran festa.

Li fa il·lusió especial compartir gespa amb algun jugador que no hi fos l'altre cop com ara Piqué o algun altre?

Amb tots me'n fa. Amb molts ja m'hi he enfrontat. En Piqué no va venir aquella vegada. Fa il·lusió, sí. Són jugadors de màxim nivell. Amb en Xavi i en Sergio García ja hi vaig coincidir. Tots són jugadors de molt de recorregut en el futbol i per mi és un plaer estar uns minuts al terreny de joc amb ells.

Entén la postura del Valladolid, Rayo i Osca?

La vull entendre. Al final juguem dilluns al vespre a Girona. Ells potser haurien de viatjar l'endemà i es perdrien l'entrenament de dilluns i el de dimarts. Estan en una situació complicada. Nosaltres tampoc estem tranquils però juguem aquí i l'endemà podem entrenar perfectament. Són situacions diferents. Vull entendre que és el millor pels clubs i al final els jugadors es deuen als clubs.

Que el Girona no els hagi dit res vol dir que ja no estan en una situació complicada?

No crec. Si el partit s'hagués celebrat lluny potser ens haurien dit que igual no era la millor decisió. Al final jugant a casa només ens perdem l'entrenament de dilluns.

Es respira més calma amb el triomf a Leganés?

Sí. És molt important sumar quan hi ha una aturada. Es pot treballar tranquil durant quinze dies amb la confiança i calma de poder preparar partit amb temps.

La permanència com està? Feta? Encarrilada? Força feta? S'haurà de patir encara?

Està encarrilada. No està fet perquè mai està fet però sí encarrilat. Estem jugant a un bon nivell tot l'any. Ara estem en moment més dolç després d'una mala ratxa. Hem sumat un bon coixí de punts però si encadenem tres o quatre partits dolents hi podem tornar a ser. No està fet, per descomptat, però considero que tenim un punt de tranquil·litat perquè ens surten les coses i un coixí de punts que ens permet continuar en la bona línia.

Després dels partits contra l'Eibar i l'Osca i de la ratxa de 10 jornades sense guanyar, veia la situació gaire negra?

Negra no, però sí que teníem més neguit. L'any passat no vam patir i estàvem en una situació que molts no havíem viscut. Havíem encaixat molts gols. També és veritat que jugàvem forces partits entre setmana amb rivals molt forts i estàvem una mica desanimats perquè no acaben de sortir les coses. Cada tres dies era com un cop. Ara bé tampoc ho vèiem tot negre per dir que ja baixàvem. Mai, per sort, hem entrat en descens. El míster ens donava la tranquil·litat que estàvem treballant bé i que al final les coses sortirien. Vam trencar la mala dinàmica i ara estem en bon moment de joc, gols i punts. Toca aprofitar-ho.

A l'estiu semblava que Eusebio volia jugar amb el seu sistema i que la plantilla estava més còmode amb el clàssic 3-5-2. Ho va entendre i acceptar de la mateixa manera que ara vostès han assumit que tocava un canvi o revulsiu?

No es tracta d'assumir, sinó d'aprendre o buscar la millor solució. Quan va arribar, el míster tenia clar que volia jugar 4-3-3 o 4-1-4-1. Potser va veure que no estàvem preparats o que els jugadors no teníem el perfil específic per les posicions. L'any no va començar gaire bé, vam canviar al 3-5-2 i va anar molt bé. Amb la mala dinàmica va voler canviar i ho hem encaixat més bé. Potser és perquè ja fa més temps que ens entrena, sabem què vol i hem après més bé les posicions i els moviments. Ens hem adaptat al que ell volia. Ha estat un temps d'aprenentatge i d'educar-nos com ell volia. Ara som en un moment en què anem tots a una amb el míster faci el que faci.

Des de fora, a Leganés es va veure una sensació de molta superioritat del Girona i que Eusebio repassava tàcticament Pellegrino. Ho comparteix?

És un míster molt intel·ligent. Domina molt el futbol i se sap adaptar a tot. Feia una setmana que provava amb Muniesa de pivot. Va funcionar molt bé. Vam dominar bé amb pilota i sense perquè estàvem molt ben col·locats. A la segona part, ells van canviar de sistema i el míster va veure que era el moment de posar en Muniesa per dins. Potser no superiors però sí que ens vam veure un pèl millors i ho vam saber aprofitar.

Eusebio ha dit algun cop que no el coneixia gaire i que t'ha anat descobrint. Ara és titular indiscutible ara... Se l'ha ben guanyat, oi?

És normal al final que no em conegués gaire. Jo des d'un primer moment li vaig dir que faria tot el que em digués i intentaria donar el màxim per poder participar i ajudar l'equip. Ell em va donar el punt de confiança per deixar-me créixer, donar-me el meu espai i entenent la meva manera de jugar. Al final ens hem anat entenent tots dos, m'he pogut adaptar a l'onze i a la manera de jugar que volia. Estic content d'haver-li fet veure que tinc capacitats per jugar aquest any a Primera amb el Girona.

A Leganés va fer 200 partits. Per algun moment s'ho hauria arribat a imaginar aquell dia a Gijón que vas debutar?

Mai de la vida! Me'n recordaré sempre, d'aquell dia al Molinón. Ha estat així i cada dia treballo per ser millor. Hi ha ajudat que el club ha anat amunt. Amb molts companys vam tenir patacades però al final vam poder pujar i el curs passat va ser molt bo. Estic molt agraït a tothom, club família i amics.

Com porta això de veure mainada amb la seva samarreta i ser un dels ídols de l'afició?

Uf! Content... Vol dir que els nens s'emmirallen amb algú que creuen que poden arribar a ser o se senten identificats amb la meva manera de jugar o de ser. És bonic, sí, tot i que tampoc crec que sigui l'exemple perfecte pels nens. Sí que és bonic veure mainada que et saluda, et coneix i que porta la teva samarreta. S'ha creat afició gràcies a la bona feina de tothom al club i ara es veuen samarretes del Girona quan abans se'n veien d'altres equips. Si el Girona es va mantenint, encara n'hi haurà més.

La internacionalització del vestidor és inevitable però entén que hi ha d'haver sempre un nucli de gent de casa com vostè l'Àlex, en Muniesa, l'Eloi abans...

Per mi sí. Des que soc aquí sempre n'hi ha hagut i ha anat bé. Hi ha d'haver una combinació de gent de la casa amb gent de fora així com joves i veterans. Han d'estar compensats tots els aspectes. La gent d'aquí té un plus més i els de fora el tenen pel que fa a qualitat o experiència. És la combinació perfecta i ajuda a la pinya de l'equip.

Enguany han tret el cap Valery, Pedro Porro i algun altre. Els ajuda més per ser del planter també vostè?

Sí! Quan hi ha nanos joves sempre se'ls ajuda. Al principi sembla que tinguin una punt de vergonya però ja veuen que no, que poden parlar de tot amb tothom. Durant els partits, poden ser descarats com ells i si fallen ningú els dirà res. Són nanos joves amb molt de potencial i des de dins els ajudem. Si s'equivoquen els corregim. En el meu cas que també vaig començar des de baix els dic que tinguin paciència, que tot arribarà i que treballant els èxits arriben.

Parlant de futur, al marge de la salvació, el seu proper repte és atrapar Migue 226 pel que fa a partits al futbol professional?

No és que em faci especial il·lusió... El que vull és tenir continuïtat a l'equip. Esclar que és bonic perquè veus que ets un jugador important i entres a la història del club. Vol dir que fas les coses bé. Si arriba, m'agradarà.

Amb una temporada més en farà prou?

No ho sé. Això no depèn de mi.

Li ho dic perquè acaba contracte el 2020 i no sé si han començat a parlar de renovació?

Encara no n'hem parlat ni començat a negociar amb en Quique (Cárcel). La intenció de tots dos suposo que és continuar. Per part meva segur i per ells suposo que també els interessa que continuï. Quan ens asseiem a parlar-ne, serà fàcil.

No podrà ser one man club perquè va estar uns mesos a l'Olot però li agradaria retirar-se a Montilivi?

Sí, per què no?

O l'atrau provar alguna aventura a fora?

Sí que m'atrau. Sempre m'ha agradat viure experiències però sí que és veritat que estic molt bé aquí. Sempre ho he dit. No es pot estar enlloc millor que a casa teva al club de tota la vida. Però si en algun moment es presentés alguna experiència potser sí que m'agradaria viure-la. Tot s'ha de valorar però el principal és ser aquí i ajudar el Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook