Que el Girona vegi com li remunten un marcador favorable aquesta temporada, com li va passar divendres contra l'Athletic, no és cap novetat. Els homes d'Eusebio Sacristán, pels motius que sigui, estan tenint un munt de problemes per tancar partits que comencen dominant. A Montilivi la dinàmica s'agreuja, perquè com que no es guanya a la Lliga des de finals d'octubre, l'aficionat viu amb el cor encongit, esperant celebrar un triomf que s'està eternitzant. En total, els blanc-i-vermells han deixat escapar nou partits des de principi de curs: cinc a casa i quatre a camp contrari, on poc es pot retreure. D'aquests nou partits, quatre han acabat en derrota. No es pot tenir tot, però sembla que la plantilla se sent més còmoda remant a contracorrent i traient tot el seu caràcter que gaudint de la tranquil·litat de dominar el partit en fons i forma. L'Athletic només va reproduir un defecte que s'està repetint al llarg del primer projecte d'Eusebio a la banqueta.
La desconnexió que va patir el Girona després de sortir dels vestidors, en un inici de la segona meitat que val més oblidar, fins i tot va agafar desprevingut Eusebio: «Res ens feia pensar que passaria el que ha passat, no hem sigut l'equip que normalment som i ho hem pagat car. Ens hem deixat anar i no sé per què; i que el rival hagi empès, ens ha obligat a fer coses que no hem sabut fer correctament. Hem anat caient, de mica en mica; ens toca analitzar-ho», resumia el val·lisoletà, minuts després d'un partit en què els blanc-i-vermells van veure com l'Athletic traduïa l'1-0 de Stuani a l'1-2 final. Tot plegat, en sis minuts en què Montilivi va sentir que la dinàmica de cinc mesos sense guanyar, la pitjor de la dècada del club a l'LFP, encara s'allargaria una mica. Ja són nou partits consecutius en què el Girona tan sols ha sumat cinc empats del tot insuficients.
Sens dubte, aquesta és la principal taca negra de l'estrena d'Eusebio Sacristán a la banqueta. La temporada, que no és gens fàcil perquè a les expectatives generades en el debut a Primera cal sumar-hi les múltiples lesions i el fet de comptar amb un dels pressupostos més petits de la categoria, navega a bon port: el Girona mai ha caigut en descens i té un marge que el fa arribar als últims vint-i-set punts amb relativa solvència. No es pot adormir, però té molta feina feta. La falta de força amb el marcador a favor recorda que sempre hi ha coses per millorar. I per a una entitat que no porta ni dues temporades a l'elit del futbol estatal, tenir defectes és normal.
El menys golejador a les segones parts
Especialment cruel a Montilivi, tot va començar contra el Madrid, a la segona jornada, en una calorosa nit d'estiu. El gol de Borja García al primer quart d'hora va fer somiar en una nova gesta. Res més lluny de la realitat: al descans ja s'hi va arribar amb empat i dos penals van situar una catifa vermella per a la golejada blanca (1-4). La desfeta amb l'Eibar també va ser bastant dura de pair; perquè Stuani va remuntar el 0-1 inicial, el 2-1 va arribar al temps afegit de la primera meitat. Els de Mendilibar van empatar abans de marxar al vestidor -al quart minut de descompte- i van posar el 2-3 a la segona part. L'Athletic Club ha estat el tercer equip que ha guanyat el Girona a casa després de començar perdent. Els altres dos conjunts que han desnivellat un marcador favorable gironí són l'Atlètic i l'Alabès, que van neutralitzar dos gols de Stuani abans del descans per acabar empatant a 1 a la segona part. De fet, els d'Eusebio també són els qui menys gols marquen a la Lliga en els segons quaranta-cinc minuts: només n'han fet onze.
Fora de casa, on els gironins són el tercer millor equip del campionat, també els han remuntat marcadors favorables. És un mal endèmic que no coneix destí. El primer va ser al Camp Nou, on el Girona no va poder mantenir el doblet de Stuani i va acabar cedint un empat a 2 davant del Barça. A Osca, novament l'uruguaià va avançar l'equip, que va perdre dos punts al tram final de partit. A l'inici del 2019, dues patacades més: al Ciutat de València, on el Llevant va igualar dos cops el marcador i el 2 a 2 final va arribar amb superioritat numèrica; i al Benito Villamarín, on el Betis va remuntar l'1 a 2 de la mitja part, gràcies a un penal en la darrera acció del partit.
Eusebio té nou jornades al davant per redreçar la situació, i evitar que el Girona augmenti l'estadística negativa. Especialment carregat serà aquest mes d'abril, en el qual hi haurà dues jornades intersetmanals i els gironins jugaran sis partits contra l'Atlètic, l'Espanyol, el Vila-real, el Celta, el Valladolid i el Sevilla. L'objectiu? Confirmar un tercer any a Primera Divisió.
