12 de abril de 2019
12.04.2019
· OPINIÓ

No acceptar la dimissió

12.04.2019 | 01:02

El delegat del primer equip de futbol de l'RCD Espanyol, José María Calzón, ha posat el seu càrrec a disposició del club arran dels fets del passat dissabte a Montilivi a causa dels insults amb les paraules «negre de merda» a un aficionat del Girona FC quan l'expedició blanc-i-blava va ser rebuda amb crits de «a Segona, a Segona».

Davant d'aquest fets, espero que el club blanc-i-blau no accepti la seva dimissió amb l'objectiu abans de gestionar el conflicte de forma satisfactòria. M'explico.

Massa vegades, per no dir sempre, en el món del futbol se solucionen els conflictes fent fora o convidant a marxar la persona que ha provocat la situació. D'aquesta manera s'amaga el conflicte sota l'estora, fent-lo desaparèixer de la vista de tothom, i quedant sense resoldre. Fent-ho així es perd l'oportunitat per corregir comportaments i evitar que es repeteixin en el futur. I en aquestes condicions què s'hauria de fer?

Primer esbrinar quines han estat les causes que han provocat el conflicte i després aplicar els mètodes per ajudar les persones implicades a gestionar-lo per elles mateixes. Això és el que fan els mediadors en un conflicte, ajudar les persones confrontades a tornar a comunicar-se per tal que puguin dialogar, explicar els motiu del seu comportament i trobar conjuntament una solució i acordar-la.

Resulta que Calzón va demanar disculpes públicament al seguidor del Girona hores més tard dels fets ocorreguts i va intentar posar-se en contacte amb ell. Amb aquesta acció, el delegat de l'Espanyol intentava reparar el greuge provocat pels seus insults. I aquesta és la via per la qual cal treballar i no amagant els problemes. Perquè és evident que les paraules de delegat són censurables i sancionables, però no ens podem quedar aquí.

D'aquesta situació s'ha d'obrir una via de solució que promogui un aprenentatge personal i col·lectiu. Un aprenentatge per a les persones implicades, superant el conflicte, parlant-ho i perdonant-se mútuament. I també una oportunitat d'aprenentatge col·lectiu, per al món del futbol, de l'esport, aprofitant-lo per resoldre'l parlant i no només amb la sanció o la retirada de la persona que ha comès l'insult com s'acostuma a fer.

Ara estaríem en disposició de fer una mediació entre el delegat i l'aficionat, fins i tot amb la presència de responsables dels dos clubs, per: 1) per saber què va provocar la crispació i els insults d'uns i altres; 2) per ser conscients que la gent es pot equivocar; 3) per subratllar que les persones s'han de perdonar ; i 4) per obtenir una reconciliació entre les parts i mostrar públicament que en el futbol no hi ha d'haver cabuda per la provocació i els insults, ja que acaben per generar, com en el passat ha succeït, capítols de violència.

Aquesta és una bona oportunitat per canviar la manera de gestionar els conflictes, per fer-ho de debò i deixar enrere un model basat en la sanció que ens oculta les causes dels conflictes, per un altre amb mètode que es pugui aplicar en diverses situacions i que amb coneixement de causa s'assoleixin acords i resultats d'èxit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit