La Lliga no s'atura i avui arriba una nova oportunitat per a un Girona que ha de trencar una ratxa molt negativa que li està complicant la supervivència a la màxima categoria del futbol espanyol. Costa de creure que l'equip d'Eusebio no hagi pogut sumar ni un sol punt en les darreres cinc jornades. En un moment decisiu del campionat els gironins són el pitjor equip del darrer mes, i juntament amb el Rayo Vallecano i el mateix Reial Valladolid són els pitjors equips d'una segona volta en què signen números de descens. Costa creure també com després que l'equip estigués deu jornades sense conèixer la victòria i aconseguís trencar la dinàmica al Santiago Bernabéu contra el Reial Madrid, unes setmanes més tard encara estigui lluitant per poder aconseguir la salvació. Enguany el Girona està instal·lat en una muntanya russa: primer va començar la Lliga generant dubtes en el sistema de joc, després va mostrar símptomes de recuperació per tancar una primera volta a la zona mitjana, va carregar-se de partits en un mes de gener en què va eliminar l'Atlètic de Madrid i va lluitar contra el Madrid a la Copa mentre encadenava una dinàmica negativa que l'encallava de nou. A Montilivi només ha guanyat dos partits, però com a visitant ha estat un dels equips més fiables. Queden cinc partits per tancar el campionat i l'equip s'ha de mentalitzar que ara arriba el tram més dur i complicat des que és a Primera Divisió. Cinc partits, quinze punts en joc i una lluita ferotge en què cal deixar com a mínim tres equips per darrere a la classificació final.

Implicació per deixar-s'hi la pell. El matx que van oferir els futbolistes del Girona a Vigo no va ser l'adequat d'un equip que lluita per salvar la categoria. La sensació és que els locals van jugar a un ritme més alt, que estaven més concentrats en el partit i jugaven amb l'ambició i la intensitat necessàries per poder guanyar un duel vital. Eusebio és qui coneix millor els seus jugadors. L'entrenador és el primer que vol guanyar els partits i, sense cap mena de dubte, buscarà la millor alineació possible per poder aconseguir tres punts d'or del José Zorrilla. El que sí que ha de tenir clar el tècnic és que en cas de dubte ha de posar sobre la gespa els jugadors que ho donaran tot per guanyar. Els futbolistes són professionals, juguen per guanyar i cap surt sobre el terreny de joc a perdre, però com en totes les plantilles hi ha futbolistes que mantenen una implicació especial envers a l'equip i n'hi ha que s'ho miren des d'una visió més superficial. Al grup hi ha futbolistes que necessiten salvar la categoria per poder continuar jugant a l'elit amb el Girona i d'altres que saben que en cas que es baixi a Segona marxaran per buscar-se la vida en un altre club o fins i tot en un altre país; per tant, els que s'impliquen juguen i els que no s'ho miren.

Tres centrals? Defensa de quatre? La derrota del partit disputat a Montilivi davant l'Osca va marcar un abans i un després en el sistema de joc del Girona. Després de tocar fons en un partit en què el cuer va estar millor que els gironins, l'entrenador va prescindir de la defensa formada per tres centrals i dos carrilers per imposar un dibuix que ell mateix defineix com a millor per la seva manera de veure el futbol. A Madrid Eusebio va apostar pel 1-4-1-4-1, un sistema de joc que va durar nou partits i va mantenir fins a la mitja part de dissabte passat a Vigo, en què després d'una primera part molt fluixa el Girona va iniciar la segona amb tres centrals, Alcalá, Juanpe i Bernardo i dos carrilers, Pedro Porro i Raúl García. Per al partit d'avui caldrà estar atents al plantejament d'Eusebio Sacristán: el Valladolid jugarà amb dos davanters, Sergi Guardiola, ràpid, hàbil i jugador d'àrea, i Enes Ünal, exjugador del Las Palmas a Primera i bon rematador en jugades properes a la porteria rival. La primera opció és tornar a jugar amb dos centrals i un pivot que pugui ajudar-los, la segona i més còmoda per als defenses és fer-ho amb una defensa de tres una altra vegada.

Un Valladolid sense gol. L'equip dirigit pel català Sergio González és el que menys gols ha marcat dels vint que formen la Lliga. Sense dubte, el handicap més important dels val·lisoletans és la manca de gol, i a diferència dels gironins no disposen d'un futbolista que pugui marcar diferències dins l'àrea adversària. Amb un sistema de joc basat en un 1-4-4-2, la idea de Sergio és que el seu equip pugui mantenir la pilota a la zona de creació, sense complicar gaire el joc a l'inici. Sí que veurem un Valladolid que pot elaborar des del mig del camp: la mobilitat dels mig centres combinada amb els desmarcatges dels dos davanters i les incorporacions dels jugadors de bandes pot portar problemes a la defensa visitant. Des de fa dues jornades el gallec Yoel Rodríguez ha guanyat el lloc sota pals al català Jordi Massip; al darrere amb la baixa per sanció d'Antoñito el més normal és que la defensa de quatre la formin Moyano i Nacho als laterals i l'ex del Girona Kiko Olivas i Calero com a centrals. Al centre i després d'estar sancionat en el partit jugat a Vitòria, pot tornar Rubén Alcaraz: l'exgironí està realitzant un any molt complet, s'ha convertit en un fixe en els esquemes de Sergio, on és el migcampista que més partits ha jugat. Com que Alcaraz ocupa molt espai pel que fa a les tasques defensives i de recuperació de pilota, al seu costat pot jugar-hi un futbolista que es complementa molt bé com és Michel. El migcentre aporta experiència, control i domini quan disposa de la pilota, i amb qualitat tècnica contrastada i una bona visió de joc ha de convertir-se en un dels jugadors més pressionats per part dels gironins. A les bandes, al tècnic local li agrada situar-hi futbolistes amb arribada; a la dreta, si es recupera Keko Gaitan, pot ser titular, tot i que un hàbil Toni Villa, ja disponible després d'una lesió, pot fer-hi acte de presència en qualsevol moment. Fins i tot, pot jugar Waldo. A l'esquerra, Oscar Plano es perfila com a titular per enllaçar jugades amb els davanters Sergi Guardiola i Enes Ünal.