El món no s'acabarà avui, però la Primera Divisió es podria evaporar d'aquí a quatre jornades. El Girona, que s'ho hauria de repetir mil vegades abans de sortir al camp, ha de tornar a sentir la capacitat d'enamorar-se d'una categoria que el va viure brillar no fa pas gaire. Actualment, el Girona pateix. I, com en tota relació, si pateixes és que la cosa no acaba d'anar com voldries. Avui, sense retrets, Montilivi ha de recuperar aquell esperit il·lusionant que ha fet viure coses que semblava impossible que existissin. Avui, sense retrets, la plantilla s'ha de deixar cada gota de suor. Del minut u al noranta-quatre. Perquè s'hi juguen la categoria. Perquè s'hi juguen el somni. Perquè no van superar el drama del Lugo per caure tot just començar. No, aquest equip no. Aquest equip encara té molt per a dir. Però només ho farà si deixa les pors i assumeix la responsabilitat. Té un problema. Vaja, en té molts. Però ha de reconèixer que en té un, que és el principal: no és el Girona de sempre perquè no és feliç. Ni gaudeix jugant, ni s'apassiona competint, ni se'l veu amb ganes de res. Tot se li fa una muntanya que l'està portant, sense remei, a Segona Divisió. Eusebio Sacristán, fins i tot, ha estat qüestionat i no ha acabat a l'atur de miracle, perquè qualsevol altre club l'hauria destituït. Ara tothom ha de mirar-se als ulls i lluitar per compensar el bloqueig de joc pel qual passa. Hi haurà canvis, perquè el val·lisoletà recuperarà el seu sistema, el 4-1-4-1 amb què va aixecar els ànims el mes de febrer. Porro i Muniesa o Valery seran les novetats als carrils; perquè Ramalho ha quedat fora de la convocatòria i sembla difícil que Raúl García jugui després del desastre de Valladolid. A l'eix de la defensa, Bernardo o Alcalá acompanyaran Juanpe, mentre que Douglas Luiz i Aleix Garcia es jugaran la plaça al pivot defensiu. Els interiors seran per a Pere Pons i Àlex Granell, dos jugadors amb l'ànima que avui necessitarà un Girona que, en cas de victòria, sortirà del descens. No serà definitiu, però tot es veurà amb millors ulls. A les bandes, Portu i Borja García. I a dalt de tot, Cristhian Stuani, el golejador que en aquesta lluita per la permanència vesteix els colors blanc-i-vermells i no els del Llevant, els del Valladolid o els del Celta. Podem estar tranquils.
Primer partit de Caparrós contra el Girona
Caparrós, que no s'ha enfrontat mai al conjunt gironí, visitarà Montilivi en plena lluita per la quarta posició. La setmana que ve, qui jugarà contra el Girona serà el Getafe, un altre aspirant. Sembla mentida que al final els d'Eusebio es juguin les garrofes contra equips que el pròxim curs jugaran entre setmana. Sense André Silva, a qui no ha volgut forçar, Mercado i Kjaer, Caparrós recupera Escudero, que suplirà Promes al lateral esquerre. En tots els partits entre el Girona i el Sevilla a Primera, els resultats sempre han estat dolents: 0-1 a Montilivi i 1-0 i 2-0 al Ramón Sánchez Pizjuán. Un repte més per a una plantilla que aquesta nit ha dormit a l'hotel de concentració i que, quan arribi a l'estadi, es trobarà un ambient de luxe. Perquè l'afició blanc-i-vermella no els deixarà sols. Mai ho fa i avui no serà cap excepció.
Rebuda i «fan zone»
«Girona és de Primera. Estem tocats però no enfonsats. Si per una cosa ens caracteritzem els gironins, és per treure l'orgull en els moments complicats. Ara més que mai l'equip ens necessita». Aquest és el missatge que han fet circular les penyes del Girona, que han fet una crida a l'afició per rebre els futbolistes a l'esplanada de tribuna a les 12 hores. El club, conscient que hi haurà molta gent, ha preparat una fan zone i una arrossada popular, perquè també s'estrenarà l'horari de les 14 hores a Montilivi. Tot sigui per no tornar a veure un partit de futbol el dilluns a la nit. També hi haurà activitats lúdiques per als més petits, que avui presumeixen de ser del Girona. No tenen por perquè encara no la coneixen. Si ningú la conegués, tot seria més fàcil.
