Difícil que a Girona, a ningú li soni Francisco José González Expósito. Més aviat és impossible. En canvi, parlar de Kiko Ratón és fer-ho de tota una institució. Un dels jugadors més estimats de l'etapa del club de Montilivi a la Segona Divisió A. L'autor del penal més lleig i poc estètic que s'ha vist mai a l'estadi, va donar-li una permanència miraculosa, i va evitar que el club acabés a Segona B, el que hauria estat la seva sentència. Gairebé una dècada més tard, i des del seu Puerto de la Cruz natal, no perd detall del que li passa al Girona i seguirà el partit de diumenge com un aficionat més.

Abans d'entrar en matèria, com li va la vida?

Continuo jugant a futbol. Al Puerto Cruz, de categoria Preferent, per sota de la Tercera Divisió. No em van pas malament les coses. Encara me'n recordo, de fer gols. En porto 19, i això que ja vaig camí dels 43 anys. Sempre m'ha agradat cuidar-me i entrenar. Això és el que faig. Surto a caminar i a córrer sempre que puc.

Com és el dia a dia d'un futbolista de més de 40 anys?

La principal diferència respecte a la meva època de professional és que ara m'he de cuidar una mica més. Ja començo a tenir problemes a les articulacions. Un genoll m'està fent bastant la guitza, per exemple. Soc bastant gran i corpulent. Això m'ha obligat a baixar de pes per poder jugar sense patir lesions. A part d'això, tot bé. Jugo, però també soc part de la directiva. Sempre que puc ajudo el club econòmicament. Els diners han de sortir d'algun lloc perquè s'han de pagar les pilotes, el material, als àrbitres, la base... Tenim uns 200 nens. Ja abonen una quota, però la resta s'ha de generar. Tampoc tenim gaire ajuda de les institucions, esperem que això millori.

Encara regenta un bar?

Ja no. El vaig deixar perquè era inviable. Em passava el dia treballant. Ara estic a la cantina del camp de futbol i hi estic només a les tardes. Als matins faig d'altres coses. Ha arribat un moment en què prioritzo gaudir de la vida i dels meus.

Han passat anys, però segueix de prop com li van les coses al Girona?

I tant. Segueixo l'actualitat de la gran majoria dels equips per on he passat. D'alguna manera hi continuo vinculat. Alguns més que en d'altres, com és normal. El Girona em va marcar i desitjo que se salvi. Tinc el fill enfadat, fins i tot, perquè l'equip està en descens. Té un munt de samarretes i, com jo, no vol que baixi a Segona.

D'estar a tocar de la salvació a tenir un peu a Segona. Veu similituds entre aquest any i la seva primera temporada a Montilivi?

Sí, s'assembla moltíssim. A principi de temporada la cosa pintava millor amb el canvi d'entrenador. Però per algunes circumstàncies, les coses no han sortit com estaven previstes. Ara és l'hora d'estrènyer-se el cinturó. Nosaltres vam guanyar a Las Palmas i semblava que ja ho teníem fet. Fins i tot vam celebrar la permanència a la gespa! Però la vam liar tant... Després de perdre a Albacete se'ns va desquatrar tot. Ens vam equivocar. Però gràcies a Déu, aquell penal ens va salvar. Encara no sé ni com va entrar la pilota.

Encara li recorda la gent aquell penal?

Sí, molt. Miri, fa dos o tres dies va sortir una notícia que en parlava. Uns coneguts meus ho van penjar en un grup de Whatsapp i vam estar parlant d'això. Els volia explicar com va anar la jugada, però ni jo sabia com fer-ho. Al final els vaig passar un enllaç del vídeo i ho van poder veure.

Vist en perspectiva, recorda si estava nerviós?

Gens, zero. Ja li havia dit uns dies abans a Peragón que, si n'hi havia un, el llançaria jo. Quan tot això va passar, ell estava a la banqueta. L'únic que se'm va acostar va ser en Xumetra i li vaig deixar ben clar que, de cap manera, que el picava jo. No vaig pensar en res. Ni en els altres resultats. Res. Vaig enviar-la on sempre. Al mateix costat dels partits i entrenaments. No sé com ni per què, però va entrar.

És el seu gol més decisiu?

Possiblement. N'he fet molts, moltíssims. Però fer-ne un a Segona Divisió que serveix per evitar el descens, és importantíssim. N'he fet en d'altres equips i en circumstàncies també límit, però no han tingut tanta trascendència o no han servit de res.

Aquella temporada, abans d'afrontar l'última jornada i veient-se allà a baix, com va reaccionar el vestidor?

Vam sumar les coses bones que podia aportar cadascú pel bé de l'equip. A més, estàvem passant una temporada molt dolenta perquè no ens pagaven. Si baixàvem, ens costaria més veure els diners. Sabíem que havíem de puntuar sí o sí. Com jo deia: o robant, o com fos. I ens va sortir bé la cosa.

Què li recomanaria ara als jugadors del Girona, que tenen una final el diumenge?

Crec que no soc ningú per dir-los res. Jo mai he jugat a Primera ni estic allà. Per mi, tant de bo aguantin el zero a la porteria i facin un gol. Encara que sigui al 90. O si volen, que en facin quatre només començar. La clau és ser positius, creure i fer-ho el millor possible. Oblidar les coses dolentes i no complicar-se. Ara bé, el Llevant també se la juga. Esperem que no tinguin el seu dia. Em sap greu perquè crec que el Girona té un molt bon equip. Però per coses del futbol està allà. Tant de bo se salvi, ho desitjo de tot cor.