13 de maig de 2019
13.05.2019
Girona 12Llevant

El Girona es deixa remuntar un gol de Stuani i perd l'última esperança

El golejador uruguaià avança els d'Eusebio al marcador (m.60) però el Llevant empata de seguida (m.61) i Bardhi sentencia (m.86) poc després que Del Cerro Grande, via VAR, es fes enrere en un penal a favor dels locals i l'expulsió de Coke · Un Montilivi entregat s'endú el disgust de veure el pitjor desenllaç possible, però previsible, de la temporada · Els valencians en van fer prou amb dues arribades per fondre un equip que va jugar amb rauxa però que no li va ser suficient

13.05.2019 | 00:46
El Girona es deixa remuntar un gol de Stuani i perd l'última esperança
El Girona es deixa remuntar un gol de Stuani i perd l'última esperança

El Girona jugarà la temporada que ve a Segona Divisió A. S'ha acabat. Ara sí. El somni de competir entre els millors ha durat un parell d'anys en els quals s'han viscut grans tardes i capítols per emmarcar de la història del club com les dues victòries contra el Reial Madrid o un empat al Camp Nou. De res serveix mai viure de records, perquè ahir quan tocava, l'equip no va poder. O no en va saber. Ho va intentar tot, va ser superior al Llevant i va tenir el triomf, o almenys l'empat, a l'abast. La fortuna però va tornar a sortir creu i dos gols de Morales i Bardhi van capgirar l'il·lusionant gol de Stuani. La lògica es va complir a la resta d'estadis i tant Valladolid com Vila-real van guanyar. Només el Celta va fallar però pensar que els gallecs poden perdre a l'última jornada a casa contra el Rayo, ja baixat, i combinar-ho amb un triomf del Girona a Vitòria que permeti eixugar un average general de -6 gols és més que una utopia. Ni un miracle salvarà el Girona d'un descens cuinat als despatxos amb una planificació esportiva que ha abocat l'equip al desastre. Els jugadors es van buidar i es van guanyar el reconeixement d'un públic entregat, malgrat el disgust, en forma d'aplaudiment generalitzat al final del partit. Tanmateix, perdre vuit dels últims nou partits ha condemnat el Girona a Segona A. Un descens que no per esperat és menys dolorós. I és que malgrat el gran ambient que hi va haver ahir a Montilivi tothom era conscient de la dificultat de l'empresa. S'hi va estar a prop, però no va poder ser. «Tornarem», es va sentir al final des de la megafonia. Potser sí, però no serà pas bufar i fer ampolles.

Era el dia. No hi havia més volta de full. El Girona es jugava continuar viu fins a l'última jornada o bé certificar el descens matemàtic a Segona A. Un partit tan il·lusionant com dramàtic contra un Llevant més experimentat i, per què no dir-ho, també més preparat a tots els nivells. Ningú es va voler perdre la gran citat i, tret del sancionat Borja García, Eusebio va comptar amb els seus millors homes. O almenys els més implicats per la causa. Stuani no va voler perdre-s'ho i va forçar per intentar ajudar els seus. Al marge de la seva qualitat, l'ascendència de l'uruguaià a l'equip és total i fos com fos havia de jugar. També ho va fer Douglas Luiz, ja recuperat, i Muniesa, que va tornar al lateral esquerre. La sorpresa va ser la presència de Lozano a l'extrem esquerre. El camí a seguir estava marcat. Calia repetir la intensitat i l'esperit mostrat quinze dies enrere en la victòria contra el Sevilla.

Només s'hi valia guanyar. Amb aquest conveciment va sortir el Girona més elèctric del curs, que abans dels sis minuts ja havia fregat el gol dos cops. Aitor Fernández es va encarregar d'evitar que els gironins s'avancessin en aturar primer una rematada de Stuani i després un cop de cap de Lozano. Era això. Els d'Eusebio estaven golejant en intensitat un Llevant molt cohibit. Encara abans del quart d'hora, Portu tornaria a fer lluir Aitor Fernández. Tres ocasions claríssimes per a un Girona que anava per feina i volia aprofitar l'embranzida inicial. El Llevant no la veia i mirava d'aturar l'allau gironina. A més a més, en divuit minuts, ja havien perdut dos futbolistes, tots dos defenses, per lesió (Toño García i Rober Pier).

El ritme del partit aniria, lògicament, baixant mentre el Llevant tímidament guanyava algun metre. El Girona, de la seva banda, continuava intimidant. Sense tant d'aclaparament però guanyant tots els duels i generant sensació de superioritat. Això sí, d'ocasions cap més. S'arribaria a la mitja part sense gols i amb molts nervis. Moltíssims, a un Montilivi ple com un ou que lamentava les oportunitats desaprofitades al començament del partit.

Tot estava per decidir. El Girona tenia quaranta-cinc minuts per buscar una victòria necessària per continuar depenent de si mateix per salvar-se. L'empat era un negoci dolentíssim mentre que la derrota els condemnava a un descens virtual. La represa va començar amb un ensurt en forma de llançament llunyà de Bardhi als núvols. Els granotes semblaven fer un pas endavant, almenys amb la pilota, i provocar els primers nervis a la rereguarda blanc-i-vermella. La tensió era màxima però els dos equips no renunciaven a marcar. Fins que va arribar la bogeria. Stuani va aprofitar el refús d'Aitor a un xut de Lozano per enviar la pilota al fons de la xarxa i obrir la llauna. Montilivi i els jugadors el van celebrar com mai. Potser massa, perquè el Llevant, només un minut després, va respondre amb la mateixa moneda. Morales rematava de cap a gol una precisa centrada de Jason i tornava a equilibrar un partit que semblava embogir. El Llevant empatava en la primera rematada.

Les forces comencaven a escassejar i Eusebio va moure la banqueta amb dos canvis estranys. Soni va entrar en el lloc de Lozano per ocupar l'extrem esquerre mentre que Mojica va viure els seus primers minuts del curs per Douglas Luiz. El retoc tàctic va fer que Muniesa passés al pivot i el colombià es quedés el carril esquerre. A poc més d'un quart d'hora per al final, el partit podia haver-se encarat d'allò més per al Girona si el VAR no hagués fet canviar d'idea Del Cerro Grande. El col·legiat havia xiulat penal a Pons i expulsat Coke però després de revisar-ho a la pantalla va desdir-se'n.

Una decisió que hauria pogut canviar radicalment el signe del partit. Mentrestant, els resultats als altres camps no acompanyaven i el drama començava a treure el cap per Montilivi. En una acció d'estratègia a pilota aturada, Muniesa va estar a punt de fer el segon però la seva rematada va sortir fregant el pal esquerre. La moneda, però, sortiria creu perquè amb el Girona bolcat i a tres minuts del temps reglamentari, Bardhi va agafar l'esquena als centrals i, sol davant Bounou, va batre el porter marroquí per sota les cames. Un gol que, ara sí, deixava pràcticament sense cap possibilitat de permanència el conjunt gironí. Un final de partit injust i cruel per a un Girona que va ser superior al Llevant però que va pagar les carències que arrossega durant tota la temporada i que l'han dut a certificar un descens no matemàtic però sí més que virtual de l'equip.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades