14 de maig de 2019
14.05.2019
OPINIÓ

Demèrits propis

14.05.2019 | 01:01

Aquesta vegada ningú es podrà queixar de res. Ni de cap àrbitre, ni del Betis, ni de l'Sporting, ni de Quique Setién, ni de Pablo Caballero, ni tan sols de la mala sort. Majoritàriament, suposo i vull entendre, els seguidors i aficionats del Girona FC estaran d'acord que el descens s'ha acabat consolidant per demèrits propis.

Cau pel seu propi pes un equip que en tota una segona volta només ha sumat 4 victòries i un empat, per 13 derrotes. O sigui que ha fet 13 de 54 punts. Igual que cauen a pes les opcions de permanència d'un equip que en les darreres nou jornades només ha guanyat un partit i ha perdut els altres vuit. O sigui que ha sumat 3 de 27 punts possibles.

No menys greu és haver aconseguit només tres triomfs a casa en tota la Lliga, amb un bagatge entre aquestes tres victòries i alguns empats de 15 punts dels 57 totals que s'han jugat a Montilivi!

I enmig de tot això, la pèrdua total de la idea de joc. Menys el dia del Sevilla ara fa dues jornades, la resta de partits d'aquesta recta final han estat més que decebedors. Contra el Celta un sol xut a porta, convertit en gol. I la setmana passada al camp del Getafe, una sola rematada entre els tres pals en noranta minuts. Tot i que el paradigma de tot això va ser en el vital partit al camp del Valladolid, on l'aspecte ofensiu va quedar resumit en una rematada de Bernardo per damunt del travesser i una posterior rematada de cap del porter Bounou, ja en el descompte, en pujar a rematar el darrer córner de l'enfrontament. Poc menys que lamentable.

Per tant, i tornant al principi, cap excusa, cap culpable, ni res a què els aficionats es puguin agafar. En tot cas, sí algunes reflexions que poden explicar el desenllaç final de la temporada.

Primer, que Eusebio ha marejat la perdiu i els jugadors amb els canvis de sistema i dins d'aquestes variacions, també amb canvis de jugadors constants en diferents posicions. I després, una planificació esportiva que ha esdevingut un autèntic fracàs.

Doumbia ha estat una autèntica rèmora per a l'equip. L'ivorià, un dels jugadors més cars de la plantilla, només ha fet dos gols -vull recordar que menys que Olunga l'any passat-, i cap d'aquests dos gols ha significat un sol punt. I al seu costat, el Choco Lozano encara s'ha d'estrenar a la Lliga. Això deixa ben clar que Stuani o Stuani, encara que sigui coix.

Un altre drama s'ha viscut al lateral esquerre. Lesionats de llarga durada primer Mojica i poc després Aday, els invents per trobar-hi inquilí han estat constants, però mai amb confiança plena del mateix entrenador, tal com s'ha pogut comprovar per les alineacions fetes. O sigui, mesos i mesos d'un buit enorme, amb incapacitat de portar algun reforç, que es varen intentar tapar amb l'arribada de Raúl García en el mercat d'hivern, sense aconseguir el que es volia, perquè l'ex del Leganés marxarà d'aquí a una setmana havent passat per Montilivi sense pena ni glòria.

I a la banda dreta, com ja explicàvem la setmana passada, el cas Pedro Porro, que ha anat de l'eclosió més inesperada -selecció inclosa-, a un ostracisme incomprensible. I per darrere seu, si parlem de carrilers, tampoc cap altra opció en una banda que ja a l'estiu es veia que podia anar molt curta d'efectius.

I encara una altra faceta per destacar seria la dels dos jugadors de la mitja punta: Portu i Borja. O molt poca confiança per part de l'entrenador amb el que tenia a la banda -bàsicament Roberts-, o molt pocs recursos humans a disposició del tècnic per trobar aire fresc a un Portu que molts dies ha necessitat un relleu, o per a un Borja que també ha tingut fases on un descans el podia haver ajudat. I el resultat de tot això, que molts dies no s'han fet ni pessigolles a les defenses rivals.

I encara una última consideració, de ben segur la que més ha reclamat la graderia, el possible canvi d'entrenador. Enmig d'una segona volta com l'explicada, i sobretot amb el drama de resultats que s'han viscut en aquestes últimes jornades, Quique Cárcel va prendre la decisió valenta de mantenir Eusebio. Però que la decisió fos valenta no vol dir que no fos equivocada.

De fet, malgrat saber que en el futbol dos i dos molts cops no són quatre, si ens atenem al resultat final queda la sensació de no haver fet tot el possible.

I una de números per acabar, entre el final de la primera volta i l'inici de la segona, l'equip va sumar un escandalós 4 de 30 punts possibles. Recordin que si dissabte vinent es perd al camp de l'Alabès en la dar­rera jornada de Lliga, s'haurà fet un 3 de 30 en els últims 10. Olé tu!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook