Confirmat el descens de categoria, ara ha arribat l'hora de les valoracions. De les explicacions. També dels rumors i les especulacions. Ara com ara, no se sap qui dirigirà el Girona a Segona, ni tan sols quins jugadors acceptaran el repte de quedar-se ni quins agafaran la porta de sortida, com si la cosa no anés amb ells. A l'espera que les notícies comencin a fluir de Montilivi, el primer nom propi -i de moment únic- que hi ha confirmat és el d'Aday Benítez. Per més jugadors que tinguin contracte en vigor, que en són molts, cap d'ells té garantida la seva continuïtat. Sí el vallesà. Ell es vol quedar. Encara que s'hagi baixat. Ho deia aquest cap de setmana, després de deixar enrere set mesos de lesió i tornar a sentir-se futbolista. En un discurs marcat per l'autocrítica, també va llançar un missatge d'optimisme, tot venent il·lusió quan el dol encara és ben present entre l'afició.
Fitxat l'estiu del 2014, procedent del Tenerife, el vincle d'Aday s'allarga fins al 30 de juny de 2021. El vol complir, independentment de la categoria. «Ens espera una temporada molt dura però l'afrontarem amb tota la força possible, com es mereix el Girona. Estic convençut que aquest equip tornarà. Serem un club fort a Segona i segur que ho treurem endavant. Ho dic perquè jo soc a dins». Ara és el moment «d'assumir la derrota» però també de «tornar a tenir il·lusió». No hi ha entrenador ni plantilla definida. Però Aday té clar que «el nostre objectiu serà el d'estar a dalt per tornar a Primera el més aviat possible. Sempre he dit que la Segona Divisió és la lliga més difícil, perquè és més llarga que cap altra i hi ha molts equips experimentats. El missatge que vull transmetre és que serà dur, però estem preparats per a una temporada intensa». Si s'ha baixat és perquè tothom n'és responsable. Almenys aquesta és la seva visió: «La culpa és de tothom. No traurem responsabilitats a l'entrenador, però els que juguem som nosaltres. Han faltat coses i ens ha passat de tot. Hem d'aprendre d'aquesta situació. Ha de servir com a experiència per a tothom».
Aquesta setmana, Eusebio Sacristán i el cos tècnic es reuniran amb el club per abordar el seu futur. La intenció és acordar la rescissió el més ràpidament possible. També està previst que el director esportiu, Quique Cárcel, comparegui davant dels mitjans per fer una anàlisi de la temporada i donar les pertinents explicacions del que ha passat. Mica en mica, s'anirà desgranant el devenir de cada jugador, al mateix temps que es revelarà la identitat de l'entrenador del Girona a la categoria d'argent.
Cop de mà del City
Perdre la categoria no significa, ni de bon tros, que l'actual propietari faci les maletes. Manté el que va dir el primer dia, en aterrar, i com que en els seus plans hi entrava un hipotètic descens, continuarà a Segona. Això vol dir que el Girona comptarà un any més amb el cop de mà habitual del Manchester City.
S'esperen cessions, com s'ha produït al llarg d'aquests últims anys. El que sembla improbable és que es repeteixen alguns casos. Per exemple, el de Patrick Roberts. L'anglès ha jugat 19 partits aquesta temporada i és una incògnita saber on acabarà la vinent. On aplaudirien el seu retorn és al Celtic escocès. Davie Hay, el que va ser jugador i entrenador del club de Glasgow, així ho escrivia aquesta setmana en una columna d'opinió. Roberts allà hi ha estat tres temporades, i s'ha guanyat l'estima de l'afició. Un altre nom propi: Douglas Luiz. No hi haurà tercera part. El brasiler canviarà d'aires a l'estiu. Si no té lloc al City, marxarà. Ja s'especula que pot convertir-se en una moneda de canvi per dur Bruno Fernandes cap a l'Etihad. Douglas acabaria a l'Sporting de Portugal per fer més econòmic el traspàs. A l'operació també s'hi podria incloure Marlos Moreno, amb passat a Montilivi.
