24 de maig de 2019
24.05.2019
Diari de Girona

Cárcel «No em perdonaré mai haver deixat escapar la Primera Divisió»

Quique Cárcel assegura que té «energia» per «tornar-ho a provar» i dur el Girona «allà on es mereix estar» tot i que no amaga que haver baixat és «un absolut fracàs» · El director esportiu agraeix el suport del president, de la propietat i dels col·laboradors a pesar de no haver assolit l'objectiu

24.05.2019 | 00:43
Cárcel «No em perdonaré mai haver deixat escapar la Primera Divisió»

Quique Cárcel va trencar finalment ahir el seu silenci. Ell mateix va admetre que era «necessari» donar explicacions després del descens del Girona a Segona i que tenia ganes d'explicar «la meva veritat». Durant prop de 75 minuts, Cárcel va anar desgranant els motius que, per ell, van dur el Girona al precipici, va perfilar com ha de ser el proper tècnic i va passar de puntetes per quants dels 17 futbolistes amb contracte tenen possibilitat de seguir. Se'l va veure afectat, ell mateix va dir que «som burros per haver-ho deixat escapar» i va assegurar que «aquest és l'únic retret que se'ns pot fer perquè la resta ens hi hem buidat per assolir-ho». En aquesta línia va insistir que «no m'ho perdonaré mai» l'haver deixat perdre la Primera, però a la vegada va assegurar que tenia «energia» per fer un equip competitiu de nou i tornar-ho a intentar». Vol Cárcel «portar el Girona allà on es mereix» perquè està convençut que «encara aquest club no ha tocat sostre i des de la propietat ningú ha llançat la tovallola».

L'opció de dimitir

«Em sento un privilegiat per tenir el suport del president, la propietat i els companys tot i que el fracàs és absolut»
No va entrar a valorar directament se s'havia plantejat dimitir, però va semblar insinuar-ho quan va parlar que el Girona havia de tenir un director esportiu «amb energia». Tal com havia fet dimarts en el comiat d'Eusebio, va insistir que «soc el màxim responsable del que ha passat» i va assegurar que ha tingut total llibertat a l'hora de prendre decisions «en els cinc anys que porto al club». «Necessito energia i poder recuperar il·lusions», va assegurar, per tot seguit, explicar que «m'he entregat en cos i ànima. I l'energia que necessito me la donen la gent del meu costat. Em sento un privilegiat perquè després de no assolir l'objectiu he rebut el suport del president, de la propietat i dels companys i puc tornar a portar el club on voldria. Ho he de tornar a intentar».

Dues crisis

«Després del 0-2 contra l'Osca ens podíem plantejar que ens tocaria patir, però la resposta va ser brutal al Bernabéu»
Cárcel va tornar a dir que ja sabia que l'era post-Machín seria «molt complicada» amb una plantilla «molt feta» pel sistema de l'anterior entrenador. No va voler assenyalar cap jugador ni al cos tècnic liderat per Eusebio. Cap retret: «tothom ha lluitat i ho ha donat tot. A la persona que vaig portar d'entrenador li vaig demanar unes coses que ha treballat molt bé, sabent, però, que si no s'assolia l'objectiu de la permanència el fracàs era absolut». Segons Cárcel «a la primera volta arribem a 24 punts, fent un futbol més associatiu, i el camí era l'adequat. A més ja patíem dues lesions importants com les d'Aday i Mojica». Va arribar el desembre i, segons ell, tenia clar que calia reforçar-se «dins dels paràmetres del Girona, amb el pressupost que tenim». Van anar a Brasil, segons va revelar, però el jugador que volien es va escapar, així com també una altra opció que passava per la sortida d'un futbolista del primer equip. Res es va complir i al final només es va poder dur Raúl Carnero. Amb l'inici de la segona volta s'hi ajunta la Copa «i dues crisis, la darrera molt gran, determinants». Parla el director esportiu de la derrota contra l'Osca (0-2) «on ens podem començar a plantejar que potser ens tocarà patir». Allà va apostar «per ajudar el cos tècnic i els jugadors, estan molt a prop seu. Creo reunions i sessions de grup. I hi ha una resposta brutal al Bernabéu. Poc després arribem a 10 jornades del final en una situació idíl·lica: 34 punts. En aquell moment no podia fer fora l'entrenador. Una victòria més ho sentenciava, però no arribava. Ens vam equivocar i ens va entrar l'estrès».

El partit de valladolid

«Aquell dia em vaig quedar sol. Vam fer el pitjor partit i vam entrar en descens. Però vam tornar a jugar diumenge, quedaven només quatre jornades. Haver fet una altra cosa era una bogeria»
L'altre crisi, la definitiva, s'obre després de perdre amb el Vila-real a l'estadi (0-1). «Estem a 4-5 punts del descens, crec que els jugadors estan amb el míster i aquest treballa com una bèstia. Vaig pensar que el millor era afrontar-ho de nou amb esperit d'equip i de club, no fent el que faria tothom. Després venia una setmana de tres partits. Celta, Valladolid i Sevilla. Tonto no ho soc, i allà vam començar a veure que patiríem molt. Aquí el que hi ha perdut més que ningú soc jo. De Balaídos no en marxo gens content i a Valladolid fem el pitjor partit de la temporada. Allà em quedo sol. Tothom vol una cosa lògica en aquesta situació, però queden quatre jornades, és dimarts i juguem diumenge. Haver fet una altra cosa hagués estat una bogeria. Vaig intentar ajudar el míster a mort i estava segur que ho podria fer, tot i que veia que teníem el calendari en contra. Contra el Sevilla va arribar una gran reacció, en un gran partit, però a Getafe vam tornar a fallar, aquell dia vaig tornar a quedar molt trist, tot i que també hi vam anar amb les baixes de Douglas, Stuani i Muniesa». Tampoc va anar bé contra el Llevant. Ni a Vitòria. «El partit amb el Llevant és el resum del Girona d'aquest any. Ningú creia que podíem baixar, no érem a cap travessa. Potser el perill ens va arribar molt tard i els rivals estaven més ben preparats mentalment», va indicar.

El descens

«Aquest és un fill que jo he criat i sento que se me'n va. La sensació que tinc és que ho hem deixat escapar, i no m'ho perdonaré mai»
Cárcel no va amagar el seu dolor i, tot i insistir diverses vegades que acceptava les crítiques, el to deixava entreveure que algunes l'han disgustat. Ahir va insistir que «aquest és un fill que jo he criat i he sentit que se me'n va. Totes les crítiques les acceptaré però la sensació que tinc és que ho hem deixat escapar. No m'ho perdonaré mai». Després, més a la defensiva, es va preguntar: «si poso un altre entrenador què m'haguéssiu dit avui si també el Girona hagués baixat?».

El futur del Girona

«Ha passat una cosa que podia passar. Què voleu, anar a la UEFA? Que tot siguin flors i violes? Podem seguir creixent i hem de valorar allà on som»
Analitzats els motius del fracàs, tocava parlar de futur. Cárcel va dir que «podem seguir creixent, no hem tocat sostre» i va comparar la realitat actual del Girona «amb la de fa cinc anys quan vaig arribar». «Què voleu, que sempre vagi tot bé? Que tot siguin flors i violes? Hem de tenir la humilitat de saber que aquestes coses poden passar a un club amb la història i el pressupost del Girona». Així va recordar que després de perdre l'ascens directe amb el Lugo i al play-off amb el Saragossa el 2015 «tothom pensava que mai més ho tornaríem a viure» i va explicar que «l'any següent vam estar a punt de pujar, tampoc ho vam fer, i vam acabar celebrant-ho el següent. I després vam debutar a Primera i tothom deia que baixaríem, i ens vam salvar. Què més voleu? Anar a la UEFA? Ha passat una cosa que podia passar. Els burros som nosaltres que ho hem deixat escapar. És de l'única cosa que es pot qüestionar aquest club. Hem perdut una cosa que havíem creat. Però valorem allà on som, amb l'afició que tenim, i afrontem-ho. Torno a tenir l'energia necessària i la meva intenció és tornar-ho a intentar, sabent que també hi ha gent que ha perdut la confiança en mi».

El nou entrenador

«Primer vull saber quina mena d'equip tindrem, depèn de quins jugadors es quedin»
«Ha de ser una persona amb ambició, ganes de demostrar que pot dur el club on tots volem, que sigui valent i que vagi a guanyar», va assegurar. Cárcel va alertar, però, que abans vol saber quins jugadors seguiran. «Hem de ser realistes, i tinc clar que porti qui porti, a ningú li agradarà. Realment es molt dificil trobar algu que il·lusioni dins del sentit comú». En aquest sentit va qüestionar que hagin sortit noms com el de Marcelo Bielsa, al·legant que el Girona no el podia pagar. «Si ell diu que vol venir, el firmo demà», va assegurar. «M'ho va dir el meu fill, que havia sortit això, perquè jo ja no llegeixo res. I vaig quedar molt sorprès», va assegurar el responsable tècnic del Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit