25 de maig de 2019
25.05.2019

La mala experiència del doble descens de primer equip i filial

El Girona ha tancat una temporada per oblidar en què ha vist com el seu primer equip baixava a la Segona Divisió A i el seu filial, el Peralada-Girona B, feia tres quarts del mateix en marxar cap a Tercera

25.05.2019 | 00:11
Pere Pons i Juanpe, abatuts després de perdre amb el Llevant i baixar a Segona A de manera virtual.

Si s'entregués un butlletí de notes al final del curs, com si d'una escola qualsevol es tractés, a Montilivi hi hauria més d'un insuficient. El més notori ha estat el descens del primer equip, que tot desaprofitant un coixí bastant interessant respecte el descens, ha estat víctima d'un nefast tram final de campionat per tornar a Segona A, d'on s'havia escapat fa un parell de temporades. Per acabar-ho de rematar, el mateix cap de setmana que se certificava el desastre de manera matemàtica, el seu filial més immediat, el Peralada-Girona B, tastava també l'amarg regust de perdre una categoria i baixava a Tercera. Dos cops durs. Un autèntic revés per a l'entitat, que ha passat de viure una situació gairebé idíl·lica a tornar-se a veure com no fa pas gaire. La situació sembla extraordinària, increïble. Però inèdita? No pas. S'hi ha estrenat el Girona, que mai havia experimentat un desencís com aquest, perdent dues divisions tan importants del futbol estatal com són la Primera i la Segona Divisió B. Però de precedents n'hi ha més. Uns quants. I tampoc cal fer un cop d'ull gaire enrere al temps per trobar un club que, en una mateixa temporada, ha vist com el seu primer equip i filial baixaven alhora.

El cas més recent el va «patir» el Còrdova. El seu primer equip, que tot just acaba de certificar aquesta temporada el trist viatge cap a la Segona Divisió B, tornava a Primera la temporada 14/15. Feia dècades que hi era. No li va provar l'experiència gens ni mica. Només va ser capaç de sumar 20 punts i va celebrar 3 victòries en tot l'any. Va ser cuer i destacat, i va baixar de categoria només dotze mesos més tard d'haver pujat. Alhora, al filial tampoc li van sortir gens bé les coses. Quart per la cua del seu grup de Segona B, no va tenir més remei que posar rumb cap a Tercera.

Dos anys enrere, el cas el va protagonitzar el Mallorca. Calcat al del Còrdova i al que li ha tocat viure aquesta temporada al Girona. Llavors era la temporada 12/13. En aquella ocasió, els balears van acomiadar-se de la Primera Divisió, una categoria que no han tornat a tastar encara. Amb la divuitena posició final no en van fer prou i es van quedar a un punt de la permanència. Al filial tampoc li van anar gens bé les coses. Quart per la cua, va posar el punt i final a la seva estada al grup tercer de la Segona Divisió B. Aquell mateix curs, l'experiència la va repetir el Racing de Santander, encara que canviant les categories. El primer equip estava a Segona A i va acabar baixant. El filial, de la seva banda, va enfilar cap a Tercera després d'un any per oblidar i per demèrits esportius.

El cas del Vila-real

La temporada 11/12 es va viure una situació similar, encara que no és exactament idèntica a la resta. El Vila-real va veure com el seu primer equip i filial perdien la categoria al mateix temps, però no ho van fer tots dos conjunts per no fer bé les coses al damunt de la gespa. Els «grans», amb Miguel Ángel Lotina a la banqueta en les últimes i decisives jornades, van ser tercers per la cua i van baixar a Segona A. Allà hi havia el filial, el Vila-real B, que tot i ser dotzè al final del curs, no va tenir més remei que baixar a Segona B administrativament en no poder coincidir un i altre a la mateixa divisió. Aquesta circumstància va ajudar el Girona. Se'n va acabar sortint tot sol, l'equip de Montilivi, gràcies a un tram final de Lliga espectacular, però psicològicament li va venir molt bé al grup veure que en feia prou amb deixar enrere tres rivals i no pas quatre per mantenir-se.

Recuperant els casos idèntics als que li ha tocat «patir» aquest any al Girona, a la campanya 10/11, el perjudicat va ser el Deportivo de la Corunya. Divuitè classificat, va acabar baixant a Segona A. El seu filial, que estava llavors a la Segona Divisió B, no en va fer prou amb un dissetè lloc i també va baixar, en aquest cas a Tercera. Si fa no fa, el que va viure un curs abans (09/10) el Tenerife. Va ser penúltim amb 36 punts, quedant-se a a un de la salvació. No se'n va sortir i va tornar a Segona A, d'on havia vingut només un any abans. Al filial les coses no li van anar gaire més bé. També va ser penúltim al seu grup de Segona B: 38 punts, la permanència que es quedava massa lluny i el viatge a Tercera que era inevitable. Al Llevant li va passar tres quarts del mateix la temporada 07/08. Cuer a Primer amb 26 punts, va enfilar cap a Segona A. El filial granota tampoc se'n va sortir. També va ser cuer, en aquest cas del grup tercer de Segona B. 24 punts i gràcies.

L'últim cas d'aquests darrers anys el protagonitza el Màlaga, que en l'exercici 05/06 va veure com el primer equip baixava de Primera a Segona A. Una categoria on hi havia el filial, que tampoc se'n va sortir, encara que l'haurien fet baixar igualment si s'hagués salvat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook