24 de juny de 2019
24.06.2019

A Segona els diners no són cap garantia

Els equips que disposen de major límit salarial no sempre aconsegueixen els seus objectius esportius a la segona categoria del futbol espanyol, que destaca per la seva competitivitat i per no seguir cap mena de lògica

23.06.2019 | 20:06
Borja García durant el partit de l'ascens a Primera contra el Saragossa.

Tenir diners, a Segona Divisió, no és garantia de res. El Girona, que amb tota probabilitat serà un dels peixos grossos de la categoria en l'àmbit econòmic, ja sap que no en farà prou. Sobretot, agafant les tres últimes temporades com a referència: des de la 2016-17, en què els blanc-i-vermells van pujar a Primera, fins a aquesta darrera. En aquests tres cursos, el límit salarial més gran l'ha tingut el Màlaga, que enguany ha comptat amb 25,25 milions que no li han servit per pujar a Primera, perquè va caure eliminat en les semifinals del play-off contra el Deportivo. El menor límit també s'ha viscut aquest curs i ha anat a parar a Reus, que va disposar de 3,16 milions però amb tot l'embolic que va viure no va poder començar ni la segona volta de la Lliga. El conjunt català ha tingut el pitjor límit en dos d'aquests tres cursos (3,4 milions el curs 2016-17); l'altre el va tenir el Llorca (3,78 milions). Cap d'aquests conjunts és avui a Segona Divisió. A l'altre costat de la taula i juntament amb el Màlaga, s'hi asseuen el Rayo Vallecano (13,3 milions) i el Barça B (18 milions), que amb la seva condició de filial menja a part. El tret característic, però, és que els tres equips amb major límit salarial de la categoria són els que tres han baixat de Primera, amb l'excepció del filial blaugrana -l'Sporting va ser el quart en aquesta taula.

De ben segur, el Girona estarà molt més a prop dels 25,25 milions del Màlaga d'aquest curs, que no pas dels 13,3 milions del Rayo Vallecano de la temporada 2016-17. Però això no li assegura cap èxit sobre el terreny de joc. Precisament, l'any del seu aterratge a Primera, els blanc-i-vermells tenien el cinquè límit salarial més elevat, amb 6,1 milions, per darrere de l'esmentat Rayo Vallecano, el Getafe, el Llevant i l'Oviedo. Els madrilenys, que venien de Primera, van acabar dotzens i els asturians van situar-se en la vuitena posició, a només dos punts de la zona de play-off. El Getafe i el Llevant -que també havien baixat- sí que van fer la feina i van acompanyar el Girona a Primera. Per la seva part, el Mallorca i el Mirandés, amb 5,5 i 5,3 milions, van baixar a Segona B contra tot pronòstic.

L'horrible cas del Barça B

El filial blaugrana va comptar amb 18 milions de límit salarial el curs 2017-18 que només li van servir per tornar a la tercera categoria del futbol espanyol, gràcies al seu vintè lloc. És un dels exemples més clars de la duresa d'una Segona que no entén cap mena de lògica. El Granada i l'Osasuna, amb 17,87 i 13,25 milions gràcies al seu pas per l'elit, van finalitzar desè i vuitè respectivament. L'altre equip baixat de Primera va ser l'Sporting, amb el quart límit salarial més elevat -el tercer si no fos pel Barça B-: va disputar el play-off però encara és a Segona. De bracet al Barça B, també va descendir el Sevilla Atlètic, amb més de vuit milions de límit salarial que no li van impedir fracassar esportivament. L'Osca, amb 5,38 milions, va ser la gran sorpresa.

Aquest curs, el Màlaga ha superat totes les barreres econòmiques dels darrers anys, però l'any que ve haurà de visitar Montilivi perquè no ha aconseguit pujar a Primera. I això que diuen que el primer any, econòmicament parlant, sol ser el més adequat per intentar recuperar la categoria perduda. Doncs ni això val a Segona. El Las Palmas, amb 19,28 milions, s'ha situat el dotzè, amb el segon límit més alt. El tercer és el del Deportivo. Curiosament, tots tres van baixar l'any abans; en un guió que comença a ser gairebé una norma. Tenint en compte aquests paràmetres, el Girona, l'Osca i el Rayo haurien d'ocupar les places més elevades del límit salarial del curs 2019-20 a Segona. De fet, el traspàs de Portu a la Reial -es va anunciar un principi d'acord- ja va en aquesta línia, perquè entrarà al balanç del pròxim exercici.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook