Al futbol tot compta. Tot. L'objectiu principal és que la pilota entri i perquè això passi hi ha un munt de factors que entren en joc abans i després que l'àrbitre xiuli. Res, això sí, és garantia d'èxit. N'és un exemple el pressupost. Tenir més diners pot servir per a un munt de coses, però no garanteix el triomf. Amb un escenari així es trobarà el Girona aquesta temporada vinent. Torna de Primera, on només s'ha estat un parell d'anys, víctima d'un tram final de curs per oblidar. A Segona, a diferència de les experiències més recents, disposarà d'un dels pressupostos més elevats de la Lliga. Per no dir el més alt. Entre el fons de compensació i els diners que entrin amb la venda de futbolistes ja n'hi haurà prou perquè això sigui una realitat. Sobretot, si es té en compte que alguns equips i teòrics rivals directes per a l'ascens es veuran obligats a reduir el seu límit salarial aquest curs vinent. Ara bé, tants diners a la caixa no voldrà dir que el club de Montilivi sigui el principal favorit per pujar, el gran objectiu. Tocarà bregar amb un dels molts factors que entraran en joc i que, amb més o menys incidència, també hi tenen alguna cosa a dir: l'experiència. La dels futbolistes, sí, però també la dels equips. Les entitats. I aquí el Girona ni de bon tros ocupa la part capdavantera.

A l'espera de cobrir els dos llocs que encara falten (Ponferradina i Mirandés tenen avantatge però queda el partit de tornada per acabar-ho de decidir), hi ha fins a 11 clubs que han estat més anys que no pas els gironins a la Segona Divisió. Un xic més de la meitat. L'equip català compta amb 21 temporades a la categoria d'argent. En seran 22, amb la propera. Però és que n'hi ha que en sumen el doble, un xic menys o fins i tot més: Sporting (46), Tenerife (42), Deportivo (40), Cadis i (40). Per davant en aquest particular rànquing també hi ha l'Elx (38), Rayo (36), Oviedo (36), Racing (34), Las Palmas (29), Saragossa (22) i Albacete (22). Hi podria ser el Màlaga, però l'actual entitat, fundada el 1992, compta amb només 4 anys; si s'hi sumen els 31 del ja desaparegut CD Màlaga, sí que superarien els gironins.

Per sota, de moment, són 8 els equips. L'exemple del Màlaga n'és un, amb la seva particularitat. Si fa no fa com l'Extremadura UD, que tot just ha viscut un any a Segona. En van ser 13 els de l'Extremadura CF. En aquest cas, també en sumarien menys que el Girona. El Numància n'ha passat 20, són 13 els de l'Almeria (un club fundat el 1989), 9 els de l'Alcorcón i 8 els del Lugo i Osca. El Fuenlabrada, que acaba de pujar, encara no ha debutat a Segona A. Allà hi podrien pujar el Ponferradina i el Mirandés. Si fos així, tampoc comptarien amb tanta experiència com els de Montilivi. El Toralín ha vist futbol de plata sis anys; mentre que en són cinc a Anduva.