07 de juliol de 2019
07.07.2019
Xavi Agusti

«L'inoblidable d'aquests anys a Primera ha sigut l'ambient i l'eufòria de Montilivi»

07.07.2019 | 00:10
«L'inoblidable d'aquests anys a Primera ha sigut l'ambient i l'eufòria de Montilivi»

Amb 79 anys continua sent un malalt de futbol i, sobretot, del Girona. Havent-lo vist a Primera Divisió diu que ja ha complert els seus somnis i no descarta, tot i les dificultats que comportarà el repte, tornar a l'elit

Li va costar molt pair el descens a Segona?

Em va afectar molt el descens del Girona, però aquesta és sempre una cosa, no esperada, però que podia passar. Vam haver d'esperar molt per veure el Girona a Primera i per això va ser tant especial poguer-ho haver vist. De fet, molts dels veterans que encara avui ens anem trobant ni ens ho esperàvem, ja, això de pujar a Primera, i n'hem pogut gaudir. S'ha baixat. Què vols fer-hi?. Mala sort. Quan jo havia estat de secretari tècnic al Girona no pensava mai que no es pogués pujar a Primera, però els directius eren tant curts que s'espantaven quan arribavem una mica amunt i afluixaven la marxa perquè dèien que els costaria més calers. No!, al contrari!, si tens més categoria tindràs més socis, més subvencions, més patrocinadors.... S'ha baixat, però s'ha de mirar de tornar a pujar.

Ho veu factible?

Si, esclar que es pot tornar a pujar. Però si no deixen manar els que són d'aquí, a en Geli o a en Quique Cárcel, i les coses es volen fer des de Barcelona o des d'Anglaterra, malament anirem. També s'ha d'explicar als jugadors que són de per aquí que els convé quedar-se a casa i tenir el repte de tornar a pujar. Ara mateix ha marxat Pere Pons a un club, l'Alabès, que és com el Girona. Ho podria entendre si fos el Barça, el Madrid o un gran, però l'Alabès...

Què era més difícil, salvar-se el curs passat a Primera, o tornar a pujar?

El difícil és pujar. Veient els equips que hi ha a Segona, tornar a Primera costarà molt. Era més fàcil aguantar-se a Primera la temporada passada, que no pas ara tornar-hi, per molt bon equip que es pugui fer. A Segona està ple d'equips que tota la vida havien estat a Primera i es passen anys allà sense pujar. Però s'hi ho vam fer una vegada, es pot tornar a fer.

Fent 3 punts dels últims 30 no es podia aspirar a res més...

Esclar... Quan es veia a venir el ruixat s'havia d'haver intentat fer alguna cosa. Jo d'entrada no ho veia a venir perquè confiava que l'entrenador rectificaria una mica. Em vaig començar a preocupar quan vaig veure que els qui havíen de reforçar l'equip sortien del Peralada, de Segona B, com en Pedro Porro i en Valery. Jo deia «si els que ho fan més bé són aquests nanos joves del filial, no podrem anar gaire bé». Segur que s'hauria pogut fer alguna cosa per mirar d'evitar el descens, des de fer fora els dos o tres jugadors que portéssin malestar al vestidor, si és que n'hi havia, o canviar els sistemes d'entrenament o l'entrenador. També és veritat que vam perdre molts punts als últims minuts i nosaltres no en vam guanyar cap. L'entrenador hauria d'haver sabut aturar més els partits i salvar els punts que ja pràcticament tenies. Si calia, que hagués saltat al camp i que l'àrbitre l'hagués fet fora.

D'aquesta etapa a Primera, quin jugador del Girona li ha agradat més i quin l'ha decebut?

Normalment els que fan els gols són els que agraden a tothom. Portu en general ha estat molt bé al Girona, tot i que aquest any li ha costat més. És normal que se n'hagi anat. I Stuani, evidentment, també m'ha agradat. També li diria Maffeo, té molt recorregut fent de lateral amb les seves pujades. Al mig del camp he tingut més dubtes. S'hauria d'haver apostat per més gent que des del darrere tingués arribada i gol.

Posar-se el mono de treball des del primer dia serà clau?

I tant. S'han de fitxar jugadors que sàpiguen el que els espera. És el que li deia abans, costarà, però si es va fer una vegada, perquè no una segona? Baixar era una cosa previsible per a un equip com el Girona, tot i que amb els punts que teníem després de guanyar el Leganés ningú s'ho pogués esperar. Fent ben poc en els últims partits ens hauríem salvat.

Per aquest any a Segona què faria, foc nou o mantenir el bloc de jugadors?

El principal per a mi seria mantenir el bloc. Sobretot els que han anat bé i els que són de casa. Si marxa en Portu, doncs molt bé. Però als de casa se'ls ha d'explicar bé tot plegat. Si se'n van, que sigui a equips grans, l'Atlètic, el Sevilla, el València, i ja no li dic el Barça o el Madrid. Per anar a un equip similar al Girona, val més quedar-se. Pere Pons ha marxat a l'Alabès i ves a saber si l'any que ve ell baixa i el Girona puja.

De les dues temporades a Primera, amb què es queda?

Amb les tres o quatre vegades que he anat a Montilivi i he vist un estadi amb un ambient i una eufòria acollonant. És inoblidable. No hi he anat gaire al camp, però sempre que ho he fet, l'ambient espantava de tant que cridava la gent. El Barça i el Madrid no els vaig anar a veure com cop per no emprenyar-me amb quatre que són de Girona però s'estimen més que guanyin el Barça o el Madrid siguent d'aquí. Jo això ho tinc clar. No pot ser que tingui un amic íntim a qui li digui que qui vol que guanyi en un Girona-Barça i em digui que el Barça perquè el Girona ja se'n va sortint. No ho entenc!.

El futbol gironí passa per un bon moment?

Més enllà del Girona hi ha equips que se'n van ensortint, com l'Olot, el Llagostera... tenen presidents seriosos. El Banyoles també està fent les coses bé i fins i tot va estar a punt de pujar la temporada passada a Tercera.

Troba a faltar el gran caliu d'aquells derbis contra el Figueres, el Palamós...

Home, i tant! allò era vidilla! Per aquí hi havia un ambient molt maco, a la provincia de Girona. Però li diré també que amb tot el que hem viscut amb l'ascens i els dos anys a Primera, ja he vist tot el que volia veure.

Li hauria agradat entrenar en el futbol d'avui?

L'altre dia en parlàvem amb tots els veterans que encara ens anem reunint de tant en tant en dinars. Abans les fotos dels equips eren de 18 persones, el president, el massatgista, l'entrenador i els jugadors. Ara veus una filera a dalt, una al mig amb gent que no saps ni qui són, i al final te n'adones que allà hi surt el recullpilotes, tres preparadors físics, quatre entrenadors de porters, el nutricionista... (riu) i els analistes... que no sé que volen analitzar. Si un entrenador no sap analitzar un partit o un rival el que s'ha de fer és fotre'l al carrer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook