19 de agost de 2019
19.08.2019

Vuit futbolistes van estrenar-se respecte a l'equip del curs passat

Juan Carlos, Ignasi Miquel, Diamanka, Pablo Maffeo, Gual i Jairo Izquierdo van sortir d'inici mentre que Samu Sáiz i Gerard Gumbau ho van fer a la segona part

19.08.2019 | 00:44
Vuit futbolistes van estrenar-se respecte a l'equip del curs passat

El Girona 2019/20 va tenir més cares noves que cares conegudes. A efectes pràctics, és ben lògic que tot necessiti el seu temps. Perquè ni es coneixen entre ells, ni el cos tècnic pot tenir tots els mecanismes per la mà en la jornada inaugural d'un campionat que promet massa igualtat i poc desequilibri. Juan Carlos Unzué, que va alternar els dos sistemes, va alinear d'inici sis cares noves: Juan Carlos, Ignasi Miquel -fitxat aquesta mateixa setmana-, Diamanka, Pablo Maffeo, Marc Gual i Jairo Izquierdo. De la plantilla que va baixar a Segona, només n'hi havia cinc: Alcalá, Juanpe, Mojica, Àlex Granell i Borja García. A la segona part, també van estrenar-se Samu Sáiz i Gerard Gumbau, que també va debutar oficialment vestint la samarreta blanc-i-vermella, perquè en la seva etapa de formació i mentre formava part del filial, va arribar a estar a la convocatòria però mai va participar-hi.

Jairo Izquierdo va ser dels més actius, i segurament el millor futbolista del Girona durant bona part del partit. D'ell va ser la primera gran ocasió, obligant Mariño a posar una bona mà. Això fins que va aparèixer Juan Carlos, que va negar el gol a l'Sporting en diferents ocasions. Especialment atent a ocasions de Pérez i Djurdjevic, el porter castellà va demostrar que no li fa por la competència amb Bounou perquè, encara que l'internacional marroquí continuï, va demostrar nivell de sobres per ser ell qui ocupi la titularitat. Ignasi Miquel també va complir, situat a la part esquerra de l'eix central, amb Alcalá a la dreta i Juanpe al mig. Per la seva part, Diamanka va actuar en la línia del doble pivot amb Àlex Granell. Això sí, una mica més alliberat que el capità, perquè el senegalès té una tendència molt més ofensiva. De perill, però, cap ni un.

La suplència de Samu Sáiz va ser una de les sorpreses de la tarda, perquè el mitjapunta va ser dels pocs motius positius en la derrota contra l'Osca en l'últim amistós de la pretemporada (0-2). Ahir, també va ensenyar bons detalls, desequilibrant individualment gràcies a la seva tècnica, i emportant-se alguna pilota dividida per anar convençut al tall. Trobar l'encaix entre Sáiz i Borja García serà una de les tasques d'Unzué, que també va cridar Gumbau quan va canviar a la línia de quatre. El gironí va complir en defensa i va ser una peça més en atac quan tothom corria a la desesperada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook