Només hem viscut dues jornades i la Segona Divisió, play-offs a banda, en té 42. Temps suficient perquè el Girona demostri l'il·limitat potencial que se li intueix. El camí serà llarg i molts cops no hi entendrem res, com a Albacete, on el més lògic era guanyar perquè el domini va ser absolut però ni marcant dos gols -on el VAR va filar molt, potser massa, prim- l'equip se'n va sortir. L'1 de 6 ni de bon tros preocupa. Tampoc les sensacions, irregulars mentre la plantilla no es defineix i la persiana del mercat d'estiu s'abaixa definitivament. Durant algunes estones, sobretot quan el talent s'ha ajuntat, el Girona ha ensenyat detalls interessants. Aquí rau el gran secret de la temporada i el majúscul repte per a Juan Carlos Unzué: fer que el talent brilli amb llum pròpia. Si ho aconsegueix, molt malament ha d'anar tot plegat perquè els gironins no tornin a la Primera Divisió. No hi ha cap mena de dubte: són els principals candidats. Per plantilla, per pressupost i per afició, que tornarà a respondre positivament, tal com va fer en l'estrena contra l'Sporting. Tot el que no sigui aconseguir l'ascens, s'ha de considerar un fracàs. Perquè quan comptes amb Borja García, Samu Sáiz, Àlex Gallar i Cristhian Stuani, l'objectiu no pot ser un altre. Si s'afegeixen peces de luxe com Maffeo, Ramalho, Juanpe, Granell, Gumbau, Jairo Izquierdo, Marc Gual i Jonathan Soriano, els rivals haurien de tremolar només sortir al terreny de joc. Però caldrà fer-los funcionar, perquè amb els noms, com ahir es va encarregar de recordar Juan Carlos Unzué i com ja va dir Quique Cárcel en una de les darreres compareixences públiques, no n'hi haurà prou. S'haurà de treballar, i de valent, perquè la Segona no fa cap amic. El Girona ja ho sap prou bé, si recorda els frustrats ascensos abans de tocar el cel el 2017.

Un rival que porta bons records

El Màlaga, que arriba a Montilivi amb quatre punts a la butxaca i sota la condició d'invicte tot i els delicats problemes que pateix, serà recordat per ser el primer equip a qui el Girona va derrotar a la Primera, amb aquell inoblidable gol d'Alcalá (1-0). Absolutament tot Montilivi signaria el mateix resultat aquesta tarda, necessitat d'una victòria que s'ajusti a l'energia despresa amb l'anunci de la continuïtat de Stuani.

Aquesta tarda, no s'espera que l'uruguaià aparegui a l'onze inicial, però sí que podria tenir els seus primers minuts a la Lliga, superades les molèsties al pubis. El que sí que es preveu és una sacsejada al sistema, perquè Unzué recuperarà la línia de quatre i la presència de laterals i no de carrilers. Amb la lesió al quàdriceps esquerre d'Ignasi Miquel, que també té el tendó afectat -estarà dos mesos de baixa-, la parella de centrals serà Juanpe i Alcalá, i es mantindran Maffeo i Aday a les bandes. Per descomptat, Juan Carlos seguirà a la porteria.

Dubtes al mig del camp

Gerard Gumbau, Àlex Granell i Pape Diamanka podrien jugar junts, d'inici, per primera vegada. Ho podrien fer en format pivot defensiu (Gumbau) i parella de migcentres (Granell-Diamanka, amb llibertat per al senegalès per incorporar-se a l'atac). O amb Gumbau-Granell més al darrere i Diamanka en funcions ofensives, a prop de Borja García i Samu Sáiz, destinats a encaixar i desequilibrar a la mitja punta. Si Sáiz no és l'escollit, ho serà Àlex Gallar, tot i haver tingut menys entrenaments com a blanc-i-vermell. El damnificat, si això passa, serà Jairo Izquierdo, que ha rendit molt bé en les dues primeres jornades de Lliga. El davanter serà Marc Gual.

Marcats per un munt d'incògnites, el Màlaga es presenta amb Adrián González com a presumible home de referència, a causa de la falta de davanters i els múltiples problemes amb què es troba Víctor Sánchez del Amo per equilibrar la plantilla. Els andalusos sortiran amb un 4-2-3-1, en què Pacheco, Renato Santos i Juanpi, que podria marxar dilluns, també afegeixen càrrega ofensiva. Comparativament, però, el Girona està un punt per sobre. O dos. Com a mínim, perquè veu el present amb més certesa que el seu rival. I perquè disposa d'una plantilla que, possiblement, sigui la millor mai vista a la categoria. Ara només falta el pas definitiu. Que tothom s'ho cregui. Que se superi el dol del descens i tot torni a tenir sentit. Val la pena intentar-ho, veient la il·lusió que va produir l'històric (i curt) trajecte per la Primera.