Victòria de confiança per a l'equip i per a Stuani

Duel de candidats. S'enfrontaven a Montilivi dues plantilles configurades per lluitar a la part alta de la classificació. Tot i que el campionat està a la seva fase inicial, sempre és important començar bé, no deixar-se punts pel camí i marcar una línia a seguir. Els andalusos encara no havien perdut cap partit, mentre que els catalans necessitaven guanyar per buscar de manera urgent el camí de les victòries.

La clau la tenia Cristhian Stuani. Calia obrir la porteria i, a diferència dels primers dos partits de Lliga, les possibilitats passaven per les botes del davanter uruguaià. Tal com era d'esperar la tornada de Cristhian Stuani a l'equip inicial va servir per poder marcar el gol decisiu del partit. L'uruguaià no va necessitar gaires ocasions per poder perforar la porteria de Munir i, en l'única vegada que va encarar l'àrea adversària, va fer gol. En una passada molt ben dirigida per Borja Garcia, on es va sincronitzar un desmarcatge precís entre els centrals, el golejador del Girona va executar en un sol contacte un tir perfecte. El més difícil s'havia aconseguit, la continuïtat en el joc i el control dels locals mereixia premi, arribava el gol i els d'Unzué, que ja dominaven la possessió, també ho feien en el marcador. La constància, el treball del col·lectiu amb pilota i sense pilota van ser suficients per arribar al descans manant en el marcador.

Pressió i possessió. La idea d'Unzué implica dotar el seu equip de dos conceptes clars en l'equilibri defensa-atac. Per condicionar els rivals el Girona proposa una pressió alta a camp contrari: ahir, Stuani, que tornava a l'equip titular; Marc Gual, decantat a banda esquerra i molt participatiu durant la primera part, i Àlex Gallar, a la dreta per buscar diagonals cap a passadissos interiors iniciaven els moviments defensius a prop de la porteria de Munir. Rere seu el trivot format per Gerard Gumbau, Borja Garcia i Àlex Granell acompanyaven per reduir espais. A les bandes les ajudes defensives anaven a càrrec de Pablo Maffeo, dreta, i Aday Benítez, esquerra. A l'eix, amb la baixa d'Ignasi Miquel, es quedaven com a centrals Juanpe i Pedro Alcalà, qie realitzaven les cobertures per corregir en tot moment la posició quan tocava replegar. En atac la pilota passava per Granell en primer terme per donar sortida i Gumbau amb Borja per crear en posicions més avançades com a encarregats d'organitzar el joc, elaborar les passades per donar continuïtat en el joc i mantenir el ritme. La possessió de la pilota ha de fer que el Girona sigui un conjunt reconegut, ha de significar un dels valors característics d'un equip que no es pot confondre en les accions d'atac. S'ha de tenir la pilota per originar ocasions de gol, per desorganitzar els adversaris, per poder arribar a l'àrea rival amb claredat i sobretot per fer mal en tot moment. Disposar de la possessió en zones allunyades, en situacions on l'adversari es manté ordenat, moltes vegades no dona resultat. Fer-ho per aprofitar els espais que es van generar al segon temps podia tenir èxit.

El Màlaga, sense generar ocasions. Amb Victor Sánchez del Amo, tècnic amb experiència a Primera Divisió quan va dirigir el Deportivo de la Corunya i el Real Betis, els malaguenys es van presentar amb un onze on encaixaven en atac tres futbolistes de perfil ofensiu com eren Adriàn, Hugo i Juanpi. La solidesa defensiva i la seguretat dels centrals gironins van contrarestar els andalusos i durant la primera part no van deixar que els visitants disposessin de cap ocasió. El golejador Adrián González va estar desaparegut i només Juanpi era qui portava perill quan podia intervenir en el joc entre línies a mesura que el partit anava avançant. Els canvis ofensius i el replegament intensiu del Girona al segon temps van servir perquè els malaguenys disposessin de més control però sense poder arribar amb claredat a la porteria de Juan Carlos Martín.

Tres centrals? En els dos primers partits de Lliga Juan Carlos Unzué va apostar per jugar amb una defensa formada per tres centrals i dos carrilers a les bandes, amb aquest dibuix va sortir en el primer partit davant l'Sporting i va repetir al Carlos Belmonte en la derrota davant l'Albacete. La tripleta formada per Pedro Alcalà, Juanpe i Ignasi Miquel aporta seguretat defensiva en el joc aeri, en el replegament intensiu i en les jugades dins l'àrea pròpia. Per contra, l'equip no és tan fiable quan ha de defensar lluny de la porteria de Juan Carlos, replega amb una línia de 5 jugadors i té dificultats en la sortida de pilota. El Girona disposa de molts futbolistes per jugar al centre a la zona de creació, a bandes com a laterals, carrilers o bé extrems, com també en zones d'enllaç. La baixa per lesió d'Ignasi Miquel juntament amb l'arribada de jugadors com Gerard Gumbau, Àlex Gallar, Jozabed Sánchez, Samu Sáiz o Diamanka més la continuïtat d'Alex Granell i Borja García condiciona el dibuix tàctic al tècnic gironí. Amb una llista molt àmplia de futbolistes que aporten qualitat en la creació i finalització, l'opció de prescindir d'algun defensa per donar entrada a un altre migcampista ha de guanyar en importància. Ahir ja vam veure la defensa de quatre, amb un tribot al centre i tres davanters.

Diumenge, el Rayo Vallecano. Dos partits consecutius a Montilivi marcaran l'inici d'un Girona que ja té quatre punts a la butxaca i voldrà tornar a repetir victòria en un duel complicat davant el Rayo Vallecano. Sempre és complicat aconseguir sis punts en dos partits seguits a casa i més quan els adversaris són també candidats a lluitar per una plaça de privilegi en la classificació final. Tot i el descens de madrilenys i catalans a la temporada passada els dos clubs s'han reforçat per buscar la tornada a l'elit com més aviat millor. L'equip dirigit per Paco Jémez plantejarà un partit complicat però suposarà una nova prova de nivell per a un Girona que, si torna a guanyar, agafarà molta força i confirmarà la seva condició d'equip candidat a l'ascens directe.