Pràcticament no hi ha un càrrec que Àlex Marsal no hagi exercit a la base del Girona. Fa molts anys que forma part del club. Moltíssims. A ell també li ballen les xifres. «Uns 14 o 15», deixa anar de sobte, quan se li pregunta. El que té ben clar és que la present serà la seva quarta temporada al capdavant del juvenil A. Un dels molts equips de la pedrera que gaudeix de bona salut. Perquè la base del Girona ha crescut, en tots els sentis, des de no fa pas gaire fins ara. La nova propietat i la consegüent entrada de diners han ajudat. També tenir un projecte i no començar la casa per la teulada. Tot plegat està donant els seus fruits. Si el primer equip ja fa unes jornades que està en dansa, el juvenil A s'hi posa aquest cap de setmana i Marsal encara aquest curs «amb la mateixa il·lusió del primer dia». L'objectiu, l'habitual. Sempre tocant de peus a terra, sabent quin ha de ser el rol d'aquesta plantilla i la feina que el cos tècnic ha de dur a terme amb el gruix de futbolistes. «Farem com cada any, tot intentant que els futbolistes es formin per anar treient el cap al primer equip tard o d'hora». Evidentment, amb un afegit: «Intentarem estar al més amunt possible».

Ha canviat bastant el vestidor respecte al de l'últim any, que va tancar la lliga en una meritòria setena posició, amb 36 punts i sense patir exageradament per mantenir la categoria. S'ha tancat alguna incorporació de nivell, pujar gairebé tot el bloc que formava part del juvenil B i repeteixen Ilyas, Manel i Joel. «Això ja és un pas endavant respecte a l'última temporada. Llavors vam haver d'incorporar molts futbolistes. Ara, ja de bon principi hi ha més entesa i el bloc és més compacte perquè la majoria es coneixen». A més, la majoria són d'últim any, per la qual cosa ja tenen entre 17 i 18 anys. «Com més experiència es tingui, molt millor. Alguns han jugat ja a Divisió d'Honor i saben de què va la cosa. El període d'adaptació serà molt més ràpid que d'altres vegades», reflexiona Marsal. L'equip roda des de finals del mes de juliol i serà demà, a partir de les cinc de la tarda i a Vilablareix, quan s'estrenarà. El rival, un Osca que acaba de pujar. El tècnic espera que el nivell de la categoria serà «similar» al dels altres anys i veu que «els mateixos de sempre» seran els que donaran més guerra. «Els favorits són el Barça, Espanyol, Saragossa, Mallorca...», diu.

Aplaudeix també la bona salut de la base del Girona i considera que «cada vegada hi ha més bons futbolistes» no només en categoria juvenil, sinó més avall. «Tots els equips de l'estructura tenen més nivell. Abans cada dos per tres s'havia d'estar fitxant. Ara els jugadors venen encadenats i van pujant esglaons. Això és molt positiu». Parla també del primer equip, ara entrenat per Unzué. «No sé si s'apostarà tant per la base perquè té una plantilla més àmplia que amb Eusebio. Però mai se sap, perquè les temporades són molt llargues. L'important és que el juvenil i també el filial estiguem com més preparats millor». Ara bé, confessa que «egoïstament, com a entrenador si puc tenir amb mi a tots els futbolistes, millor. Però sabem on som. És una de les parts que té el futbol professional. Si passa, també és bona senyal. Vol dir que els jugaors que tenim són vàlid».

Aplaudeix també el pas de Pedro Porro pel club. «Ja es veia que era un futbolista molt diferencial. Ha arribat a Primera i a més ha deixat uns ingressos importants». I ho remata parlant d'ell. «Em sento tan il·lusionat com el primer dia. La gent jove et dona trempera i t'encomana il·lusió».