Remuntem-nos al 22 de maig de 2010. Viatgem al Carlos Belmonte. Aquella tarda, l'Albacete jugava contra el Còrdova. El davanter dels manxecs era un jugador de nom Cristhian Stuani, que té ara enamorat tot Montilivi. L'uruguaià va fer un hat-trick (3-0). Era el segon de la temporada. I l'últim de la seva trajectòria fins ahir, en què va fer una mica més gran la seva història amb el Girona amb tres gols contra el Rayo Vallecano. Alberto, el guardià català dels madrilenys, també era el porter dels andalusos fa una mica més de nou anys. Coses del destí. «Esperem que el següent no trigui tant a arribar», deia Stuani, entre rialles, a la zona mixta de l'estadi, un cop acabat el partit. Renovat fins al 2023 i líder indiscutible al vestidor, va viure una tarda de glòria. «Poder ajudar a l'equip amb gols m'encanta. A més, és l'inici de la Lliga i necessitem guanyar. Evidentment que per a qualsevol davanter és bo marcar i que la feina es vegi reflectida a la classificació, però em quedo amb l'esforç de tot l'equip».

El primer hat-trick de Stuani també va ser amb l'Albacete, en un desplaçament a Castelló (el davanter rival era Ulloa). Ni abans a la Reggina, ni després amb el Llevant, el Racing de Santander, l'Espanyol i el Middlesbrough ho havia aconseguit. Però a Montilivi tot canvia. I si no, que li diguin a Olunga. O millor dit, a Paco Jémez, tècnic del Las Palmas en la gran tarda del kenià i present ahir en l'exhibició de Stuani de nou des de la banqueta rival. Amb els tres d'ahir, Stuani ja n'ha marcat 45 amb la samarreta blanc-i-vermella (46 si comptem el de la Supercopa de Catalunya). «Guanyar dos rivals directes i de manera justa té molt valor, molt», afegia, tot recordant els sis punts sumats contra el Màlaga i el Rayo Vallecano.

El Girona, construït per desplegar un gran joc, està demostrant que té molts més recursos. El primer gol, en la primera acció perillosa -com en la jornada anterior-, va arribar gràcies a una contra en què Gallar va mostrar la seva bona sintonia amb l'uruguaià. Tots dos prometen tardes de glòria. «No podem descuidar cap fase, i això ens ha permès neutralitzar-los. Veig molt bé tots els companys que tenim, disposen de molta qualitat i potencial. Ho hem d'aprofitar al màxim».

Després de la fluixa arrencada, els homes de Juan Carlos Unzué ja treuen el cap per la zona alta de la classificació. Malgrat tot, ara no és el moment de pensar més enllà de la pròxima jornada, en què visitaran el Cadis. «Hem d'anar partit a partit, perquè no ens volem despistar pensant en el que pot venir més endavant. Contra el Rayo Vallecano hem fet un gran pas, però només és un pas», va admetre, tot recordant el fet de convertir Montilivi en un fortí. «Si volem pujar a Primera, hem de guanyar els partits a casa contra els rivals directes, com hem fet aquestes dues jornades. Tots dos partits han estat complicats i igualats, però ho hem aconseguit. Per a nosaltres és vital, per tenir tranquil·litat».

Avui està citat a València

Si ahir Stuani va jugar, és perquè l'Uruguai el va desconvocar dels partits que havia de disputar amb la seva selecció, perquè ha d'estar disponible per desplaçar-se a València, en el judici sobre el Llevant-Saragossa que s'està celebrant. Precisament, avui està citat a declarar. Preguntat al respecte, el futbolista no es va mostrar gens preocupat. «He gaudit jugant, quan surto al camp només penso a passar-m'ho bé i fer el que més m'agrada, que és jugar a futbol. I crec que ja s'ha vist, oi?», va explicar qui és, possiblement, el millor futbolista de la història del Girona. Com a mínim, de la història moderna. I si és capaç de fer que el club torni a Primera, ja poden anar preparant l'estàtua.