René Román viurà avui un dia especial. Va ser només una temporada, però quina temporada. El porter andalús va viure i ser protagonista destacat de l'ascens del Girona a Primera el 2017. Va ser segurament «l'experiència més bonica de la seva llarga carrera», tanmateix, no li va servir per quedar-se i poder tastar la màxima categoria. Ara amb 35 anys confia encara poder-hi arribar amb un Almeria que va llançat i que ha dissenyat un projecte per ser-hi d'aquí a dos o tres anys. Avui per primer cop s'enfrontarà al Girona en un duel «molt especial» per al d'El Bosque.

S'han carregat consecutivament Màlaga, Osca i Las Palmas i són una de les revelacions de la Lliga. Van com coets.

Hem tingut una pretemporada molt difícil. Només vam tenir quinze dies per preparar la Lliga i la veritat és que ningú s'esperava aquest rendiment. Fins ara, estem jugant els jugadors de l'any passat, les coses surten, estem contents i tenim un nivell de confiança molt bo. Estem en estat de gràcia. Tant que fins i tot jugant malament ens surt tot bé.

Una de les sensacions de l'Almeria és Sekou Gassama (3 gols). El podran aturar Juanpe, Alcalá i Ramalho?

És alt i fort com ells. Serà una bona batalla. Tot i això també tenim altres alternatives en atac. Sekou no tenia la confiança dels místers els cursos anteriors i ara sí. Està creixent i els resultats i els gols l'ajuden. Tant a ell com als altres joves que tenim.

El Girona no acaba d'enlairar-se i vostès venen de tres triomfs seguits. Qui és el favorit?

Els resultats no amaguen el llamp de plantilla que té el Girona. És la més cara de la categoria i la majoria dels seus jugadors han estat a Primera o bé són contrastats a Segona A. A més a més, els fitxatges els aporten frescor.

Per pressupost, el Girona hauria de pujar de carrer, però vostè ja sap que els diners no asseguren res, oi?

Exacte. L'important no és tenir la millor plantilla sinó muntar el millor equip. S'ha de demostrar que són el millor equip. Com nosaltres, que també hem augmentat el límit salarial. Al final els diners no garanteixen res i moltes grans plantilles s'han estavellat. La clau és la regularitat. Recordo l'any de l'ascens amb el Girona. Jo venia de baixar amb el Llagostera, Ramalho amb el Bilbao Athletic i Portu amb l'Albacete. Van arribar també Longo, que no jugava, i Fran (Sandaza) que venia rebotit de la Xina. No era una gran plantilla però sí el segon millor equip de la categoria.

Vostès tampoc van curts de calers amb l'entrada del xeic àrab Turki Al-Sheikh.

El nou propietari ha fet una inversió molt forta. Venen amb esperances de pujar a Primera en un termini de dos o tres anys. Al final, però, els diners no asseguren res. De moment, competim els de l'any passat i fins i tot alguns que no jugaven gaire llavors.

Què va pensar quan a quinze dies de començar la Lliga li van dir que el club es venia a un xeic àrab?

Va ser una bogeria i força complicat tot plegat. Va ser com si arribés un tsunami enmig de la pretemporada. Hi va haver molts canvis en poc temps i hi havia desconeixement i por d'aviam quina idea tenien. Amb el mercat tancat, tot es va calmar una mica més.

Només d'arribar van fulminar l'entrenador (Óscar Fernández), el director esportiu (Corona) i uns quants jugadors...

La inestabilitat era el que més preocupava. S'estaven fent els fonaments d'una casa i s'ho van carregar tot. Feia vertigen, la veritat. Ara bé, era qüestió de dies recuperar la normalitat. Ara la tenim. Han respectat el personal i molta gent de la plantilla. Els futbolistes sabem que fins que no es tanca el mercat tot està obert.

Va tremolar quan va veure que fitxaven un porter serbi, Rosic?

No. Quan s'està en un projecte ambiciós cal tenir competència. Va així. Els nous propietaris venen disposats a tot per pujar a Primera en poc temps. Estem encantats amb l'arribada de Rosic. Ve amb ganes d'ajudar i d'aprendre.

De moment, però, els grans fitxatges fets a última hora (Petrovic, Coric, Núñez...) estan jugant poquet.

El nivell de l'equip està sent brutal. El míster no s'està de res. Vol resultats i fa jugar els que li donen rendiment. Tot i això, la temporada és llarga i tothom tindrà el seu moment.

Rifes de cotxes, concerts, patrocinadors milionaris... Sembla que Al-Sheikh té molts duros per gastar a Almeria.

És una altra cultura. Ha donat importància a moltes àrees del club a les quals fins ara no se'n donava tanta. Ve amb la mentalitat de construir un gran Almeria i de veure el camp ple cada diumenge. A més a més del compromís amb el club, mostra compromís amb la ciutat. Entenc que des de fora es pugui veure amb esceptiscisme i es facin analogismes amb el Màlaga o altres equips que ho han passat malament després de l'arribada d'un inversor així. És com qui té un nen, que per a ell li sembla el més bonic del món, però potser l'altra gent el troba ben lleig. Per què no pot passar com al París Saint Germain o al Manchester City? Fins ara estem contents i ha aconseguit il·lusionar i reactivar una afició que duia uns anys un pèl desencantada.

S'hi ha reunit ja en persona?

El primer dia ens vam reunir i va ser tot d'allò més normal. Ens va transmetre tranquil·litat i ens va presentar un projecte per a un gran Almeria. Al final dels partits ens truca. Aquí té la seva gent treballant i quan la seva agenda li ho permet, ve a Almeria.

L'objectiu és pujar?

En un termini de dos o tres anys, sí. Els propietaris han començat forts amb una gran inversió però nosaltres no tenim cap mena de pressió com sí que tenen altres equips.

Parlant d'ascens, li va quedare l'espina de no poder continuar a Primera amb el Girona?

Li mentiria si li digués que no. Tenia l'oportunitat de, per fi, arribar-hi... però és futbol. En alguns llocs decideixen que ets vàlid i en altres no. Cal acceptar les decisions però sí que em va quedar l'espineta.

S'hi veu amb l'Almeria?

Mai és tard però tinc 35 anys i l'edat no perdona. Tinc dos anys més de contracte i si hem de pujar, que sigui durant aquest temps!

El seu any al Girona ha de ser difícil d'oblidar, oi?

Va ser molt bonic. Tothom vol jugar però ens vam alternar la porteria amb Bounou, jugant 21 partits cadascun. El que compta és que vam pujar. Els dies posteriors a l'ascens van ser una cosa bestial que quedarà a la memòria de tothom. Va ser molt gran.

Va estar dos anys a Llagostera, on també va deixar un gran record. Troba a faltar les comarques gironines?

Almenys m'he endut la parella, que és d'allà! (riu). Al Llagostera van ser uns anys molt bonics. L'Oriol em va tractar com un fill més i sempre li estaré molt agraït.

Oriol Alsina al Llagostera, Pere Guardiola i el City al Girona i Turki Al-Sheikh a l'Almeria. Són tan diferents com semblen els tres propietaris que ha tingut als seus últims tres clubs?

Sobretot econòmicament, perquè el d'aquí a Almeria és molt més potent que els altres dos. Això sí, el model de club és el mateix. Als clubs catalans es cuida molt els jugadors. El Llagostera era molt modest però els futbolistes ho teníem tot i estàvem molt a gust. A Girona igualment, però a un nivell més alt.