06 de octubre de 2019
06.10.2019

El repte de posar el punt final a una estadística nefasta lluny de Montilivi

El Girona enllaça nou derrotes a domicili des que va guanyar a Leganés el passat mes de març

05.10.2019 | 23:41
L'alegria després d'un gol en el Girona-Deportivo del dijous passat.

Fa de mal dir, però el Girona no guanya un partit a fora des del 16 de març del 2019. Aquell 0-2 a Leganés, construït a còpia dels gols de Portu i l'esforç del col·lectiu, semblava deixar encarrilada la permanència a la Primera Divisió. Faltava un darrer esforç. Res extraordinari. Sumar una mica aquí i allà, i llestos. No se'n va sortir l'equip i el desenllaç tothom el coneix. Renovat el vestidor, amb canvis a la banqueta i també a la gespa, la il·lusió contagiava de nou Montilivi. L'ascens, marcat entre cella i cella. A l'hora de la veritat, llums i ombres. Alegries i decepcions. Es funciona a casa, però a domicili el drama continua. Tant és així que des d'aquell ja llunyà mes de març que els gironins no han sumat ni un sol punt com a visitants. La dada es fa difícil de digerir. Són nou desplaçaments i nou derrotes. Només tres gols a favor i fins a setze en contra. Així, assolir qualsevol objectiu es converteix en una missió impossible. I si es vol pujar a Primera, traslladar els excel·lents resultats de casa a fora es fa imprescindible. Noquejats a Albacete (1-0), Cadis (2-0), Almeria (3-1) i Osca (1-0), els de Juan Carlos Unzué visiten Santander amb l'única missió de guanyar. D'una vegada per totes. Malgrat el cansament de l'encara recent partit amb el Deportivo de dijous, la il·lusió i també la moral que va generar aquella victòria haurien d'imposar-se a la fatiga. Aquesta és, com a mínim, la intenció del vestidor i el discurs que el tècnic feia arribar durant la prèvia. Que se'n surti el col·lectiu, això ja és una altra cosa.

A Montilivi, fins ara, sempre s'ha puntuat. Ara bé, de versions del Girona se n'han vist moltes. La millor, la de dijous. Sobretot al primer temps. Un equip que feia «un pas endavant» i que es mostrava més «agressiu», com definia Unzué. En altres ocasions, però, se l'havia vist apagat, lent, sense massa idees i fins i tot superat pel rival de torn, encara que el resultat l'acabaria acompanyant. A fora, la història ha sigut una altra. Mai ha dominat. Mai ha construït la sensació de tenir el control, de dur el pes del partit i de generar molt més perill que el rival. Potser només a Albacete, on la derrota s'explica des de l'infortuni i alguna decisió polèmica. En altres escenaris, els Cadis, Almeria i Osca de torn han sigut clarament superiors. Revertir aquesta situació és el que busca aquest vespre l'equip a Santander (20.30, Movistar LaLiga 2). El rival, un nouvingut a la categoria que està més a prop de la part baixa que no pas dels llocs de privilegi, però que alhora encadena quatre jornades sense conèixer la derrota. Això sí, al seu camp, els càntabres han perdut ja dos partits: 0-1 amb el Màlaga i 1-2 amb el Las Palmas.

Avisava Unzué dos dies enrere que hi haurà canvis al Sardinero. Però tampoc tants com el dia de l'Almeria, on l'experiment no va funcionar. S'espera, per tant, novetats a l'onze. També n'hi ha a la convocatòria. Més aviat per obligació. Samu Sáiz es convertia en baixa de darrera hora per culpa d'una distensió al bíceps femoral de la cama dreta. No va viatjar amb la resta de l'expedició i el seu lloc l'ocupava Jairo Izquierdo, totalment recuperat de la lesió que va patir al Carranza a mitjan setembre. La resta de la convocatòria està formada pels mateixos homes que les dues últimes jornades. Una de les cares noves, d'inici, pot aparèixer a la banda dreta. Aday molt possiblement descansarà i Calavera ocuparia el seu lloc. També la parella de ball a l'eix de la defensa podria variar. Juanpe, que torna a Santander (hi va jugar un any, a Segona B), segurament jugarà. Està per veure si l'acompanyarà Alcalá. Tenint en compte la velocitat de NuhaMarong, Unzué podria apostar per un defensa més ràpid com és Jonás Ramalho.

També hi pot haver algun retoc del mig del camp cap endavant. Granell o Gumbau descansaran. Potser fins i tot tots dos. Entrarà Diamanka, mentre que Borja García té el lloc assegurat. Encara que es va endur una esbroncada majúscula, el tècnic va decidir asseure Borja el dijous a la segona meitat, tot pensant en el duel de demà. Xiulada monumental que, en qüestió de minuts, es va transformar en una onada gegant per celebrar el 3-1. El 10, un dels millors contra el Deportivo, és imprescindible i avui serà titular. Com també Stuani, abans de fer les maletes per concentrar-se amb la seva selecció i deixar el Girona, contra l'Elx, sense el seu pitxitxi i davanter estrella. Jozabed té molts números de tornar a la banqueta, pel que les dues bandes d'atac les podrien ocupar Àlex Gallar i un Marc Gual que, de moment, ja ha fet dos gols.

El Racing, instal·lat a la part baixa de la classificació, ha gaudit de dos dies més de descans que no pas els gironins per preparar el duel d'aquest vespre. El màxim golejador dels càntabres, el francès Karim Yoda (4 gols), serà dubte fins a darrera hora per culpa d'unes molèsties. Fa pocs dies semblava que no podria jugar, però durant la prèvia el tècnic Iván Ania no el va descartar pas, per la qual cosa podria arribar a temps.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

L'últim El més llegit