La fiabilitat del Girona 2019-20 a Montilivi ha quedat demostrada amb escreix en els cinc partits que hi ha jugat fins ara. Els gironins hi han sumat 13 punts de 15 i dijous passat contra el Deportivo van fer segurament el millor partit del curs amb un gran triomf (3-1). Ara bé, com si d'una espècie de fòbia estranya es tractés, l'equip es transformava fora de casa i oferia una imatge que es movia entre l'insuficient i el molt deficient. Les visites a Albacete (1-0), Cadis (2-0), Almeria (3-1) i Osca (1-0) van acabar amb cares llargues, dubtes i els primers nervis. Ahir però el Girona va despertar, va ventar un cop de puny sobre la taula i va demostrar que també sap guanyar lluny de Montilivi. Un clar 0-3 -no exempt de patiment, perquè el Racing va enviar dues pilotes als pals- que confirma que el Girona sembla haver posat la directa. Caldrà confirmar-ho ara dissabte (12.00) contra l'Elx a Montilivi en un partit on no seran ni Stuani ni Mojica, convocats amb les seves seleccions.
La victòria d'ahir a Santander va acabar amb una sequera que durava des del mes de març de la temporada passada en què el Girona va imposar-se a Leganés (0-2). Des de llavors, l'afició només feia que col·leccionar disgustos i decepcions, descens a Segona A inclòs. D'ençà d'aquell llunyaníssim triomf a Butarque el Girona havia perdut de manera consecutiva als camps de l'Atlètic de Madrid (2-0), Celta (2-1), Valladolid (1-0), Getafe (2-0) i Alabès (2-1) el curs passat, i enguany a Albacete, Cadis, Almeria i Osca. Una ratxa que es va acabar ahir al Sardinero amb una demostració d'autoritat davant.
