«Stuani és determinant a l'àrea però del Girona em quedo amb Borja García»

(Riu). Stuani. Ell ve de fer 40 gols a Primera divisió les dues últimes temporades i això ja ho diu tot. Sí que, de moment, estem empatats aquesta campanya amb set gols, però a priori si algú hagués d'apostar segur que ho faria més per ell que no pas per mi.

Girona i Oviedo juguen la mateixa lliga?

L'objectiu de l'Oviedo des de principi de temporada ha sigut estar a dalt i lluitar pel play-off. El del Girona, en canvi, és ascendir a Primera directe. Tothom parla que tenen el límit salarial més alt de Segona però més enllà d'això el Girona és el rival a batre per la plantilla que té. Disposen de dos jugadors, molt bons, per cada lloc. El fons d'armari és el que et fa poder competir tots els partits a nivell alt.

S'explica la irregularitat del Girona?

Tots els equips que baixen de Primera, amb gent que duia temps temps a la categoria, necessiten un període de readaptació. Primera i Segona són categories que estan molt a prop de nivell però que et demanen coses diferents. Ara el que necessiten és tornar-se a acostumar a la categoria i a tot allò que t'exigeix.

El Girona es trobarà el millor Oviedo de la temporada?

Sí, ara portem quatre jornades sense perdre, som forts al darrere, fem mal a dalt... estem en procés de trobar el nostre estil i idea de joc. I penso que estem a prop de trobar aquesta manera de jugar definida. Pot ser un partit maco, el de diumenge.

Què queda d'aquell Ortuño que es va fer estimar tant a Girona el 2014?

En queden moltes coses. Gràcies al Girona em vaig fer un nom al futbol professional. Sempre estaré agraït al Girona, em van donar l'oportunitat de tastar el futbol d'elit. L'Alfredo d'ara segueix tenint la mateixa il·lusió, o més, de gaudir del futbol professional. Soc feliç de jugar cada diumenge a Segona. I amb 28 anys, tant de bo algun dia pugui dir que soc també un futbolista de Primera.

A la màxima divisió hi ha jugat 5 partits amb el Granada. Esperava tenir-hi continuïtat?

Ja he tingut un pas per Primera simbòlic. Sí, hi he debutat, però no sento que he jugat a Primera. Hi he debutat, hi he estat, però res més. Ara bé, no perdré mai l'esperança, fins l'últim dia, d'aconseguir-ho. M'agafo a casos de futbolistes com Germán, del Granada, que ha debutat a la màxima categoria amb 32 anys.

Una desena d'equips en cinc anys, des que va marxar del Girona, són massa? Ara priortiza l'estabilitat en un club?

No hi he pensat en això. En cada moment he anat prenent les decisions que em semblava que m'anirien millor a la vida. També és veritat que a vegades tu no pots controlar cap allà on et porta el futbol perquè no sempre tenim l'última paraula.

Com li va anar l'aventura americana amb el Salt Lake?

Va ser una bona experiència, tot i que no vaig jugar, no sé per què, si per alguna cosa personal de l'entrenador. Jo no podia jugar a Espanya, aquí tenia el camí tancat després de rescindir amb el Las Palmas, i vaig haver de buscar-me la carrera fora. No tinc cap explicació de per què no vaig jugar. Vaig fer un partit i no em van tornar a posar, no sabia anglès, i al principi era una mica complicat. Però com li deia l'experiència va ser bona. Tot ajuda a fer-te més fort. I miri, al final, em va servir per aprendre anglès i conèixer un país com els Estats Units.

Per a què li va servir aquella mitja temporada al Girona?

Per demostrar-me a mi mateix que podia jugar a Segona, que tenia nivell per estar al futbol professional. Em quedo amb això, més enllà que em va servir per fer-me també un nom a la categoria. Amb aquells nou gols que vaig marcar, i amb l'estima que vaig rebre, em vaig demostrar que valia per jugar a futbol.

Ha marcat dos gols al Girona, un a Montilivi amb el Cadis i un amb el Las Palmas a l'estadi de Gran Canària. El motiva enfrontar-s'hi?

De tres partits contra el Girona, només no vaig marcar en un empat a zero al Carranza, l'any que el Girona va pujar. Per mi sempre és un partit especial i potser sí que em motivo més, però és per allò que li deia, em van donar l'oportunitat i no ho podré oblidar mai.

Ha mantingut el contacte amb Oriol Alsina, Pablo Machín, o algun jugador d'aquella temporada 2013/14?

Alguna vegada he tingut contacte amb Ramalho, Richy, Adrià Carmona... amb Timor hem coincidit en algun partit i amb Machín ens hem anat intercanviant algun whatsapp, però res més.

Hi ha hagut mai la possibilitat de tornar a Montilivi?

Sí, hi va ser quan vaig pujar a Primera amb el Las Palmas un any després de marxar. El Girona em volia cedit però el Las Palmas no m'hi va deixar anar per una decisió de club, no en vaig saber mai res més. Al final havia d'anar al Saragossa o al Valladolid i vaig marxar al Saragossa.

Quin és ara el jugador més determinant del Girona?

Stuani és molt determinant a l'àrea, però si n'haig de triar un, em quedo amb Borja García. És capaç de treure's de sobre dos o tres jugadors en la mateixa acció, pot fer gols, dona assistències..., és un jugador que a mi m'agradaria tenir darrere, com a davanter, perquè un futbolista així et dona moltes coses bones.

Quin va ser el seu millor gol amb el Girona?

El que més em va agradar va ser un que li vaig marcar a l'Sporting al Molinón. Era l'1-1, però vam acabar perdent 3-1. Li he dit aquest perquè m'ha preguntat pel que més m'havia agradat. Però és clar, si vol que li parli dels més importants, ho van ser els del camp del Ponferradina (1-2). Aquell dia ens vam salvar, perquè després venia el Deportivo i ja ho tenia tot fet i l'ascens celebrat. Recordo molt els dos gols de Ponferrada, tots dos de cap, el primer després d'una centrada de Timor, i el segon, d'una de Juncà.

És pare d'una nena des de fa unes setmanes. Li ha canviat la vida la paternitat?

Sí, i tant. La veritat és que si abans ja passava molt temps a casa, ara encara hi estic més, perquè no podem sortir gaire amb la meva dona. La nena es diu Sofia i ens ha fet molt feliços. Aquí estem, tenint-ne cura, i la veritat és que sí, et canvia la vida.