Diumenge passat ningú estava per celebracions. Per la derrota al camp de l'Oviedo (4-2) i perquè l'ambient no era l'idoni. Mala maror al vestidor, amb la mosca rere l'orella per la derrota. Incertesa dels qui manen, que acabarien decidint que la millor solució, a l'espera de veure'n el resultat, era prescindir del tècnic, Juan Carlos Unzué, destituït només un dia després. Tot plegat va fer que passés per alt una efemèride, si més no, significativa. Comptant la recent visita al Tartiere, el Girona acumula un total de 400 partits a la Segona Divisió en aquesta etapa moderna. És a dir, comptant totes les seves participacions en el segle XXI. Perquè a la dècada dels 30, 40 i 50 del segle passat també va militar en aquesta categoria, i no va ser fins al 2008 que va tornar-hi. Un salt, al futbol professional, que li va servir per quedar-s'hi. Almenys de moment. Des d'aquell any fins ara, s'ha passat nou temporades i la present a Segona, a banda del parèntesi de dos cursos a Primera. Són 400 partits, comptant els de lliga regular i també play-off, que li han servit per viure experiències de tota mena, un creixement evident en molts aspectes, i on acaba presentant un balanç positiu, amb més números a favor que no pas en contra.

L'esperat retorn donava el seu tret de sortida el 30 de juny del 2008, en un escenari imponent com ho és Balaídos i un rival, el Celta, que fins feia ben poc havia disputat competició europea. Aquell dia, el Girona de Raül Agné signaria un històric triomf per la mínima (0-1) gràcies a un gol de Jaume Duran. Era la primera de les 153 victòries que, des d'aquell dia fins avui, l'equip acumula a la Segona Divisió A al llarg d'aquests 400 partits. Són més victòries que no pas derrotes; se n'han encaixat un total de 133. Completen l'estadística els 114 empats acumulats. Un d'ells passarà a la història. El 0-0 que Girona i Saragossa van signar el 4 de juny del 2017 va ser suficient perquè els blanc-i-vermells es convertissin en nou equip de Primera Divisió. L'experiència a l'elit, però, duraria només un parell de cursos. Ara, l'actual realitat torna a citar-se a la categoria d'argent, on els gironins continuen acumulant estadístiques. N'hi ha més de positives, perquè al llarg d'aquests quatre centenars de partits, el balanç de gols a favor és superior als que s'han rebut: 530 per 475.

D'aquests 400 partits, 390 han sigut a la Lliga, mentre que els 10 restants s'han repartit en les tres promocions d'ascens que el Girona ha disputat: 12/13, 14/15 i 15/16. Cap d'elles acabaria amb èxit i els botxins, respectivament, serien l'Almeria, el Saragossa i l'Osasuna.

El curs més prolífic, pel que fa a victòries, va ser el 14/15, amb Pablo Machín a la banqueta. Aquell any l'equip aconseguiria 25 victòries en una sola temporada, més de les que ha assolit mai a la categoria. Això sí, l'exercici amb més gols a favor arribaria abans, amb Rubi com a tècnic. Va ser el 12/13, quan es van marcar 78 gols. Si aquell ha sigut el millor atac, la defensa més encertada és la de la temporada 15/16. Jugant 46 partits, amb el play-off inclòs, els gironins només van rebre 34 gols. Això sí, es van quedar sense el premi de l'ascens. Com a mínim, aquest any sumaran 30 partits més que s'afegiran a l'actual estadística. Si el curs vinent n'hi haurà més o no, tot dependrà de si es compleix l'objectiu i s'acaba pujant a Primera... o si la cosa va encara més malament i es baixa.