30 de octubre de 2019
30.10.2019
Diari de Girona

Pep Lluís Martí no ha guanyat cap partit contra el Girona

El tècnic balear té un bagatge de tres empats i una derrota en l'època de Machín

29.10.2019 | 23:35
Jonás Ramalho, celebrant un gol contra el Tenerife.

Pep Lluís Martí no va poder guanyar mai en cap dels quatre duels amb els quals es va enfrontar al Girona durant el seu pas pel Tenerife. Cal dir, però, que l'equip entrenat aleshores per Pablo Machín es va trobar sempre un rival rocós i dur, ben plantat al darrere i amb opcions de fer mal sempre al contraatac i en atac estàtic. Els blanc-i-vermells només van guanyar un dels quatre duels esmentats, acabant els altres tres en igualtat absoluta.

El primer partit va ser el 29 de novembre del 2015, el quart de Martí a la banqueta del Tenerife, on hi havia arribat substituint Raül Agné. En plena depressió post-Lugo, i amb inici erràtic que Machín i el seu cos tècnic no van solucionar fins passat Nadal, el Girona va arrancar un valuós empat de l'Heliodoro Rodríguez López (1-1). Sobrino va avançar els gironins, que van veure com Omar empatava el duel abans del descans. A la segona part, i en inferioritat numèrica per l'expulsió de Javi Álamo -també van expulsar Machín-, el resultat no es va moure. Martí, per cert, va fer entrar Choco Lozano i Jairo Izquierdo.

A la segona volta, el Girona va derrotar Martí per primera i única vegada, gràcies a un gol de Dejan Lekic al minut 60 de partit. Els gironins, llançats cap a la zona de play-off, perdrien la final contra l'Osasuna i es quedarien amb la mel als llavis per segona vegada consecutiva, mentre que el Tenerife, que estava en descens abans de l'arribada del balear, acabaria el curs en la tretzena posició.

Girona i Tenerife, rivals per a l'ascens a Primera

El Girona de Pablo Machín i el Tenerife de Pep Lluís Martí van protagonitzar dues finals i un frec a frec constant per la segona posició d'ascens directe a Primera el curs 2016-17, que va acabar amb els gironins somrient com mai a la vida. Els dos partits van ser tan igualats que cap dels dos equips es va poder imposar ni valer-se del factor camp.

En la primera volta, i tot i tractar-se només de la jornada 13, Girona i Tenerife ja van demostrar que tenien coses a dir durant el curs: un matiner gol d'Amath al minut 2 va avançar els canaris, però Jonás Ramalho, al minut 11, va situar el que ja seria el marcador definitiu. La bogeria, però, encara havia d'arribar; perquè el partit a les Illes Canàries va tenir uns moments de dramatisme que encara posen l'ai al cor.

El Girona, que havia aconseguit un avantatge descomunal respecte als seus rivals, va anar sentint com tot li feia pujada després de col·leccionar tres derrotes consecutives que van situar la por al cos de Montilivi, que després de dos anys patint desgràcies volia posar fi a tota la crueltat rebuda. I sort que una setmana abans havia guanyat a Sòria, amb aquell doblet impagable d'Alcalá. Perquè l'Heliodoro Rodríguez López i els homes de Martí es jugaven una de les poques cartes que li quedaven per accedir a l'ascens directe. El 3-3 final va ser la millor notícia per a un Girona que va tenir el partit gairebé guanyat, amb un 0-2 parcial (gols de Ruiz en pròpia porteria i Alcalá) amb el qual fregar-se les mans. Suso, però, va retallar les diferències, i encara sort que Aarón va fallar un penal. Però el Tenerife no es va rendir, i va aconseguir la remuntada amb gols d'Alberto i Amath. Quedaven quinze minuts perquè es consumés la tragèdia, que qui sap com hauria definit el final de Lliga. Un golàs de falta d'Alcaraz, però, ho va canviar tot: el Girona va acabar pujant i el Tenerife, perdent al play-off.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook