Segurament un punt no és el premi que el Girona desitjava però de vegades els petits passos són poderosos i també acosten a l'objectiu. L'equip de Pep Lluís Martí continua creixent i ahir ho va fer amb un treballat empat a Ponferrada. Un punt que permet als gironins mantenir-se invictes amb el nou tècnic (7 punts de 9 possibles) i allargar la bona dinàmica. Pluja, fred, un rival esperitat i moltes baixes eren uns ingredients que feien preveure que no seria una matinal plàcida. Calia adaptar-s'hi i es va saber fer. Va costar, sí, perquè la intensitat del Ponferradina va bloquejar els gironins durant la primera part on es van perdre un piló de pilotes absurdament i no es va saber fer mal al contracop. L'errada d'Alcalá en un refús dins l'àrea (m. 49) que va suposar l'1-0 va despertar un Girona que va trobar la millor resposta en el gol de l'empat de Gual (m. 55). L'equip havia mantingut el tipus però arran de l'empat, i amb l'entrada de Borja García, va passar a ser superior aprofitant que al Ponferradina se li va acabar la benzina. Tot i això, les ocasions no van arribar i al final els gironins es van haver de conformar amb només un punt. Un resultat just i suat que, tanmateix, no va deixar satisfet Martí. Sigui com sigui, no perdre partits com el d'ahir és un pas més cap al creixement d'un equip que té la qualitat i ara també amb Martí, eines i confiança.

El camí cap a l'objectiu és llarg, dur, ple de pedres i amb molts paranys i amb estacions d'allò més complicades com és Ponferrada. És el que té la Segona A. El cos tècnic ho sap i la plantilla també. Ahir tocava passar fred i posar-se la granota de feina per intentar reeeixir en un partit feixuc, com el que es va trobar a Extremadura fa quinze dies i com tants n'hi haurà durant la temporada. Martí ho tenia claríssim. Les baixes no li van fer canviar el plantejament i va sortir amb el seu 4-2-3-1 habitual amb Oliván en el lloc de Mojica, Diamanka per Gumbau, Gual per Stuani i també Samu Sáiz per Borja García, que va començar a la banqueta. Al davant, un Ponferradina a l'alça i amb confiança que esperava amb ganes el gallet de la categoria i que va avisar ben aviat amb un xut molt potent d'Isi Palazón que Juan Carlos va desviar a córner i un altre de Yuri que va anar fora per poc.

No s'hi valia a badar. Dues pilotes perdudes a la zona de creació havien estat a punt de costar un bon ensurt. El tècnic local, Bolo, havia presentat un onze clarament ofensiu amb dos davanters, Yuri i Benito, i dos interiors d'allò més ofensius com Kaxe i Isi Palazón. Serien els locals els que d'entrada es motrarien més incisius. El Girona sabia que havia d'esperar el seu moment. Samu Sáiz va posar a prova Caro amb un xut llunyà. El madrileny, sense Stuani ni Borja García al camp, havia de ser el factor desequilibrant dels gironins. Per què així fos, calia buscar-lo i trobar-lo. Mentre el Girona ho intentava sense èxit, el Ponferradina continuava acostant-se a l'àrea de Juan Carlos massa sovint.

Ofensivament el Girona estaria desaparegut tota la primera part. Defensivament, en canvi, l'equip mig controlava les embestides dels locals. Tot i això, els de Martí estaven concedint masses faltes a prop de l'àrea i, a pilota aturada, el Ponferradina avisava constantment. En un servei de córner, els gironins van salvar-se pels pèls de ser castigats amb un gol que els locals, per insistència, s'estaven mereixent. Després d'un misto de Yuri, la pilota va caure a peus de Benito que, sol al segon pal, va enviar la pilota a la fusta. Ni Juan Carlos es creia que aquella pilota no hagués entrat. Poc abans Benito ja havia avisat amb una rematada dins l'àrea que havia sortit fora per poc. Els de Martí van exagerar les imprecisions al tram final d'una primera part més que discreta.

La represa va començar força moguda i si Marc Gual hagués afinat una mica més la punteria, el partit s'hagués posat de cara ben aviat. El davanter badaloní entrant des del darrere va enviar una rematada de cap franca a les mans del porter Caro en l'ocasió més clara del partit. El Girona es planyeria encara més de l'errada de Gual quan només dos minuts després, el Ponferradina aprofitaria una errada d'Alcalá en el refús dins l'àrea per avançar-se al marcador. Asier Benito, a plaer, no va perdonar aquest cop. El gol va esperonar els locals i, de passada, fer que el Girona es diluís de cop. Els locals van tenir el segon molt a prop en uns minuts en què el Girona estava absolutament grogui. Bolo ho sabia i es desesperava veient com els seus no aconseguien fer el segon. En canvi, el Girona trobaria la millor medecina per tallar la fuita. Marc Gual sortiria al rescat de l'equip en finalitzr una bona jugada d'atac començada per Jairo i amb Samu Sáiz assistint el badaloní.

No encaixar el segon i haver empatat tan aviat havien permès al Girona continuar viu al partit. Tot i això, el conjunt local no defallia i continuava cercant, bàsicament a pilota aturada, tornar a avançar-se al marcador. A mitja segona part, Martí va donar la batuta a Borja García que va entrar al camp en el lloc de Samu Sáiz. Amb el 10 al camp el Girona va passar a tenir més la pilota i a fer córrer el rival. Tot i això, mancava encara clarividència en l'última passada. El Girona havia fet un pas endavant i als locals els quedava poca benzina. L'alegria arribaria però el VAR s'escapçaria comfirmant el fora de joc de Ramalho en el moment de connectar un cop de cap a gol (m. 85). S'arribava als minuts decisius amb la sensació que si el Girona premia encara més l'accelerador podria endur-se un premi més gros. Al mateix temps, calia ser prudent a darrere i no fer cap concessió que pogués pagar-se cara, ja sense temps per reaccionar. Un punt al Toralín, al capdavall, no era un mal botí. Borja García no podria continuar amb un fort cop a les costelles i sense el madrileny al camp, el Girona ja donava per bo l'empat.