Enumerar ara el munt de despropòsits que s'ha trobat el Girona amb Ocón Arráiz a la gespa seria perdre el temps. Repetir-se. Ja s'ha fet, i no fa pas massa. El penal que no va assenyalar a Almeria sobre Acuña i, per tant, l'expulsió de Trujillo que no va ser, és un dels molts greuges que es col·leccionen amb el murcià. Un àrbitre que té una estreta relació amb el conjunt català. Qui sap si és cosa seva, de la mateixa Federació Espanyola o simple coincidència, però Arráiz i el Girona semblen anar de la mà. Sense estimar-se gaire, amb més desavinences que no pas altra cosa i un munt d'històries per recordar. Hi ha 22 col·legiats a la Segona Divisió i curiosament és ell l'únic que, aquesta temporada, ha xiulat més d'una vegada els blanc-i-vermells. Es repeteix la història perquè ha sigut designat per dirigir el duel d'aquest diumenge a Montilivi davant del Fuenlabrada.

Serà el tercer cop que els camins s'uniran. Ja va passar al camp del Cadis, on va expulsar Cristhian Stuani; també unes setmanes després davant l'Elx, aquest cop a l'estadi, sense conseqüències directes. En totes dues ocasions el Girona va perdre. És l'únic dels 15 àrbitres que han dirigit l'equip que ha repetit. No només a la gespa, sinó que també ho ha fet al VAR. A la distància ha viscut tres partits, com també De la Fuente Ramos. Encertat el dia de l'Extremadura, anul·lant un gol il·legal als locals i passant per alt un penal inexistent també per als de casa, va «patinar» i de valent les altres vegades. A principis de Lliga Ocón Arráiz es va fer càrrec del videoarbitratge de l'Albacete-Girona; va anul·lar dos gols als catalans per fora de jocs més que discutibles, mentre que no va assenyalar un clar penal sobre Diamanka. Quelcom similar passava unes setmanes després, aquesta vegada en l'enfrontament amb l'Osca. No va donar validesa a un gol de Jonatan Soriano per una suposada falta del tot inexistent que hauria significat l'empat. Tant al Belmonte com a l'Alcoraz, els gironins acabarien perdent.

Com a curiositat, Ocón Arráiz ha xiulat 19 vegades el Girona al llarg de la seva carrera. És l'equip al qual més cops ha xiulat i supera els seus immediats perseguidors, tots ells amb 16: Sporting, Tenerife, Còrdova, Las Palmas i Alcorcón. El balanç és desfavorable als de Montilivi perquè amb ell han perdut 8 partits, pels 7 que han guanyat. Els 4 duels restants han acabat amb empat. Aquesta és la seva novena temporada a Segona, categoria en què és el col·legiat més veterà, amb 39 anys, juntament amb Figueroa Vázquez i Sagués Oscoz. Quan passi aquest cap de setmana, el murcià haurà dirigit nou partits des de la gespa i tres d'ells hauran estat al conjunt gironí. És a dir, un terç.

La seva carrera com a professional de mica en mica s'acosta al final i, de moment, pot «presumir» d'haver ascendit un curs a la Primera Divisió. Allà hi va xiular 17 partits. Cap d'ells, això sí, al Barça o Reial Madrid. Aquest any ostenta la mitjana personal més baixa de targetes grogues per partit (4.12) des que és àrbitre. Al Fuenlabrada, rival dels de Pep Lluís Martí, no els ha xiulat mai.

Fa tres anys i mig que el Girona no guanya un partit amb Ocón Arráiz al damunt del terreny de joc. L'última vegada va ser el 27 de març del 2016 a La Romareda, en un 0-3 contra el Saragossa. Aquell dia, val a dir-ho, va donar un cop de mà als catalans perquè va expulsar l'uruguaià Cabrera just abans de la primera mitja hora de joc. Per l'últim triomf a Montilivi cal remuntar-se una mica més enrere. Data del 22 de novembre del 2015. En aquella ocasió, la víctima va ser un Albacete (3-0) on jugaven Portu i Adrià Carmona, tots dos amb passat blanc-i-vermell.