Pocs s'imaginaven a l'estiu que la visita del Fuenlabrada, fixada en el moment de sortejar el calendari per a mitjan novembre, agafaria una transcendència com la que ha acabat tenint. No és un partit definitiu perquè de competició n'hi ha per atipar-se'n encara, però sí que és cert que el duel és ben important per a les aspiracions d'un Girona en creixement, tant futbolístic com anímic. La línia que dibuixa l'equip des del relleu a la banqueta és ascendent. Encara amb les seves mancances, però l'equip està deixant enrere la irregularitat que havia mostrat a l'inici del curs i acumula quatre jornades sense perdre, amb vuit punts de dotze possibles i només un parell de gols encaixats, quan abans el rendiment en defensa no era gens positiu. Es troba ara mateix fora del play-off, però té les places de promoció a un punt i l'ascens directe a quatre. Aquesta frontera la marca precisament el conjunt madrileny, rival diumenge a Montilivi, per la qual cosa guanyar significaria fer baixar del núvol un rival directe i acostar-se a l'objectiu. Per intentar-ho el Girona recupera el seu pitxitxi, un Cristhian Stuani que no va jugar al Toralín perquè estava concentrat amb la seva selecció. El davanter ha tornat del seu particular periple amb una motxilla més carregada de quilòmetres que no pas de minuts. Ahir es va entrenar amb normalitat, després que aquest dimecres ho fes a mig gas, per no forçar la maquinària. El cap de setmana estarà llest per ser titular i intentar, com a objectiu personal, marcar a un dels pocs equips de la categoria que li falten per afegir a la seva llista de víctimes.

Amb un munt de temporades com a professional, l'uruguaià ha passat bona part de la seva carrera esportiva defensant els escuts d'uns quants clubs del futbol estatal. Entre Primera, Segona i també comptant la Copa del Rei, Stuani acumula un total de 305 partits oficials. Temps que li ha servit per marcar 125 gols, bona part dels quals (51 si es tenen en compte només aquestes competicions) els ha fet amb la samarreta del Girona. Fins ara ha batut la porteria de 45 rivals diferents. No n'hi ha gaires de la categoria d'argent que encara resisteixin. El Fuenlabrada n'és un d'ells, principalment perquè mai s'hi ha enfrontat. La de diumenge, per tant, és una oportunitat perfecta per sumar una víctima més a la seva particular col·lecció. De moment, i tenint en compte l'actual temporada a Segona, no ha sigut capaç de marcar cap gol al mateix Girona (s'hi va enfrontar una vegada quan era futbolista de l'Albacete), Mirandés, Alcorcón (fa poques setmanes va fallar un penal al temps de descompte que hauria eliminat l'equip madrileny d'aquesta llista), Cadis, Albacete, Ponferradina i Lugo. Tampoc al Fuenlabrada. Els catorze equips restants sí que, alguna vegada com a mínim, han rebut algun gol d'un Cristhian Stuani que té especial predilecció pel Rayo Vallecano. Al llarg de la seva carrera ha fet una dotzena de gols al conjunt de Vallecas, comptant el hat-trick que va aconseguir aquest mateix curs, ara fa un parell de mesos. També ha vist porteria contra el Las Palmas (cinc gols), Màlaga (quatre), Almeria (tres), Elx (tres), Deportivo (tres), Racing (dos), Tenerife (un), Extremadura (un), Oviedo (un), Numància (un), Sporting (un), Saragossa (un) i Osca (un).

Actualment, és el màxim goleador en solitari de la categoria, amb deu dianes, una més que Luis Suárez (Saragossa) i Alfredo Ortuño (Oviedo), que n'acumulen nou cadascun d'ells. La majoria de cops que l'uruguaià ha vist porteria ha sigut a Montilivi, just l'escenari que el rebrà diumenge amb els braços oberts a l'espera de veure'l fer el que millor sap fer.

Un mur fora de casa

Part del mèrit del Fuenlabrada, que en té molt, radica en el seu excel·lent rendiment a domicili. Si és el cinquè millor visitant de la Lliga, una posició molt més bona que no pas la del Girona, és en part perquè lluny del Fernando Torres rep molt pocs gols. N'ha encaixat només set en vuit desplaçaments. Només hi ha un equip en tota la Segona Divisió A que n'ha rebut menys. Es tracta del Lugo, amb mitja dotzena, tot i que en el cas dels gallecs, sumant menys punts. Els madrilenys han guanyat més partits a fora (quatre) que no pas n'han perdut (tres). Per tant, Stuani i companyia no ho tindran fàcil per trencar un mur que fins ara s'ha mostrat bastant sòlid.

Asignatura pendent

S'enfronta el Girona aquest cap de setmana a l'actual segon classificat i ho fa amb deures pendents. Fins ara, els blanc-i-vermells han sigut incapaços de guanyar a cap dels equips que a avui ocupen una de les deu primeres posicions de la taula. Ha disputat sis enfrontaments directes contra rivals de la part alta de la classificació i el balanç és decebedor: només dos punts de divuit possibles. Els punts, davant l'Alcorcón (0-0) i el Ponferradina (1-1). A això s'hi han de sumar les ensopegades contra el Cadis (2-0), Almeria (3-1), Osca (1-0) i Albacete (1-0). Són dos gols a favor i fins a vuit en contra. Val a dir que, d'aquests sis partits, cinc d'ells han sigut fora de casa i només un a l'estadi.