Tenir el pressupost més alt de la categoria permet al Girona poder disposar de jugadors capaços de marcar la diferència com Borja García i Cristhian Stuani. La qualitat es paga amb diners. El Girona els té i per contra, el Fuenlabrada, l'últim pressupost de la Lliga, no. Els madrilenys van córrer i pencar com animals durant els noranta minuts i fins i tot van tenir alguna bona ocasió per marcar, però no els va servir per a contrarrestar el factor diferencial que són Stuani i Borja García. Després d'una primera part infumable i que, pel que fa a joc, va fregar el molt deficient, l'entrada del mitjapunta madrileny al camp va suposar un cop de timó al partit. De les seves botes en va néixer l'assistència perquè Stuani fes l'1-0 en un gol de traca i mocador. També va ser Borja García qui va començar la jugada de la sentència, obra també de, qui si no, Stuani. Tres punts més que allarguen la ratxa amb Pep Lluís Martí a 10 punts de 12 possibles i impulsen el Girona fins a la cinquena posició, a només dos de les places d'ascens directe. És a dir, de mica en mica, corrent, suant i defensant sense manies quan cal, el Girona de Martí ha entrat en la dinàmica desitjada. La victòria d'ahir, la primera contra un rival de la part alta, hauria de suposar la plataforma d'enlairament de l'equip cap als llocs més alts de la classificació. L'equip s'engresca.
