L'edat és veritablement només un número per a Cristhian Stuani, qui viu a Girona la millor etapa de tota la seva carrera com a futbolista. Ha hagut d'atrapar la trentena per explotar i signar uns números fins llavors gairebé inèdits. Tret d'un any estratosfèric a l'Albacete, ara fa una dècada i que li va servir per fer el salt a la Primera Divisió, la resta de cursos havia presentat uns guarismes correctes i competents, però mai per llançar coets. Fins que ha trepitjat Montilivi. La connexió club-jugador i viceversa ha funcionat des del primer dia i totes dues parts n'han sortit beneficiades. El futbolista s'ha fet un fart de marcar gols i l'entitat ha trobat el davanter que fins ara mai havia tingut. Stuani, de 33 anys, no fa altra cosa que millorar mes rere mes. Si el primer any va ser esplèndid, al segon va superar-se. Aquesta tercera temporada va camí de batre els registres de les dues anteriors i, de passada, de trencar amb tots els seus rècords personals. Mai, fins ara, havia signat una primera volta com l'actual. I això que encara queda temps perquè el campionat abaixi la persiana.

Ha disputat 14 dels 18 partits de Lliga. Suficient per marcar 13 gols abans que s'acabi la primera volta. És el pitxitxi de la competició per davant de Luis Suárez (Saragossa, amb 11) i Alfredo Ortuño (Oviedo, amb 10), i la seva punteria ha servit perquè el Girona sumi la majoria dels punts que ostenta. No cal anar gaire lluny per trobar un exemple; dissabte passat va evitar que el desastre fos complet a Saragossa marcant, de penal, el definitiu empat (3-3) a La Romareda.

Stuani és professional des del 2007 i al llarg de totes les temporades fins al present mai havia tancat una primera volta d'una lliga amb 13 gols. Ni a Espanya ni tampoc a l'estranger. Fins ara, el seu sostre en aquest parcial l'aconseguia fa un any, també vestint la samarreta del Girona. En aquesta ocasió, es plantava a l'equador del curs 18/19 amb 12 gols, per acabar la competició fent-ne 19 i convertir-se en un dels màxims anotadors de la Primera Divisió. Un premi individual, això sí, que no servia per contrarrestar l'efecte negatiu que li havia suposat el descens de categoria que havia trasbalsat Montilivi. L'any anterior, també com a blanc-i-vermell, tancava la primera volta amb 10 gols i els números s'engreixaven fins als 21 a la conclusió.

No és aquesta última la seva millor marca definitiva. Aquesta la va aconseguir a l'Albacete, una dècada enrere, quan marcava 22 gols a la Segona Divisió. És una incògnita saber si Stuani serà capaç o no d'igualar o fins i tot de superar aquesta marca, però ara mateix, i si res es torça, sembla capaç de tot. Queden encara 24 partits per davant i, de moment, en 14 (els que ha jugat) ha vist porteria en 13 ocasions. El temps dirà. Aquell curs d'Albacete va fer 11 gols al final de la primera volta, menys dels que acumula ara. A l'estranger, les experiències no han sigut tan prolífiques, ni de bon tros. En dos cursos al Reggina italià només va fer un gol. A Anglaterra, amb el Middlesbrough, la cosa va millorar però tant a la Premier com a Championship no va aconseguir els números que està signant a Girona.

El que és evident és que, acabi com acabi la Lliga, l'actual any és d'aquells en què l'uruguaià està trencant estadístiques personals. Fa dos mesos feia el seu primer hat-trick amb el Girona (contra el Rayo a Montilivi) i unes setmanes més tard fallava un penal (davant l'Alcorcón, en el mateix escenari), cosa que no feia des de feia més de deu anys.