Feia temps que a Montilivi no es veia un porter tan fiable i segur com Juan Carlos Martín. L'arribada del de Marchamalo aquest estiu ha acabat amb els dubtes que hi havia hagut els darrers anys a la porteria del Girona. Aquest estiu, la voluntat de Yassine Bounou de jugar a Primera Divisió va dur-lo al Sevilla pràcticament el darrer dia del mercat i això va fer que, de retruc, aterrés Asier Riesgo a Montilivi. Tot i el fitxatge del basc, Juan Carlos havia fet tota la pretemporada amb l'equip i ja tenia guanyada la confiança de Juan Carlos Unzué, que el va fer titular des del primer dia. En els primers partits Juan Carlos de seguida va mostrar-se com un porter segur i amb personalitat salvant clares ocasions de gol dels rivals en un tram de Lliga on l'equip era molt vulnerable defensivament. Amb l'arribada de Pep Lluís Martí no ha canviat res per al porter format al Guadalajara, que continua sent el titular de l'equip. Això sí, amb Martí li arriben molt menys i tot sovint és un espectador més dels partits. No va ser el cas de dissabte passat a Saragossa, on una errada seva va costar l'1-2 i va donar ales als aragonesos cap a la remuntada. «Són accions del joc que passen i que cal analitzar i corregir. S'ha de mirar de saber per què va passar i que no hi torni», deia ahir després de l'entrenament a La Vinya.
El gol de Luis Suárez segurament sortirà a tots els resums de gols còmics de l'any. Juan Carlos, tanmateix, hi resta importància. «No cal donar-hi tantes voltes. La pilota venia amb metxa curta. Vaig prendre una mala decisió. Me l'hauria hagut de treure de sobre. Vaig dubtar, el davanter va ser llest i en tocar-li la pilota em va rebotir a mi i va entrar». La desafortunada acció de Juan Carlos va permetre que el Saragossa trobés l'estímul que li mancava per acabar d'entrar al partit. Fruit d'això, arran d'aquest gol i abans del segon i del tercer dels aragonesos, Juan Carlos, en comptes d'ensorrar-se per culpa de l'errada va aparèixer per salvar-ne un parell més. «Són coses que dona l'experiència i la confiança. No vaig decidir bé aquell moment però l'important era continuar i que no afectés l'equip. Si després d'aquella errada en ve una altra i una altra, el forat s'hauria fet més gros. Cal estar concentrat i ser concient que, sent porter, la línia és molt fina i pot passar», reflexionava.
Juan Carlos sí que es planyia de no haver sabut adormir el partit amb el 0-2 a la mitja hora. «Ens va costar controlar-lo amb l'avantatge. Ens va faltar pausa i intentar aturar el matx. Hem d'aprendre a controlar aquest tipus de partits de joc i no només voler guanyar i marcar sempre», destacava.
La millora de l'equip
El duel de Saragossa va ser un disgust que va acabar amb un regust relativament bo gràcies al 3-3 final. En aquest sentit, Juan Carlos reconeix que el Girona passa «per una bona dinàmica» i que els ànims són molt bons. «Veure'ns a la part alta dona confiança, però tenim clar que això és una cursa de fons. L'important és arribar al mes d'abril ben col·locats i amb possibilitats d'assolir l'objectiu», destaca. El porter reconeix la millora evident de l'equip arran de l'arribada de Martí a la banqueta. «L'equip ha millorat i ha fet un salt en competitivitat. Aquesta és la línia a seguir», assegura. Per a Juan Carlos, al Girona li ha costat trobar l'estabilitat necessària. «L'inici va ser una mica estrany, amb els canvis i tot plegat. Fins que tothom no es va consolidar una mica va passar un temps. Vam aconseguir moltes victòries però també moltes derrotes. L'estabilitat ha arribat amb el temps.
Juan Carlos s'enfrontarà diumenge als que fins fa uns mesos eren els seus companys d'equip al Lugo. El porter castellà va defensar la porteria del conjunt gallec durant dos cursos (2017-19) en les quals va tenir temps de fer «molts bons amics al vestidor. Vaig estar-hi molt bé i em vaig sentir estimat i respectat. Els desitjo el millor però quan xiuli l'àrbitre no hi haurà amics», avisa. Juan Carlos destaca que el Lugo està «molt ben treballat» i que l'entrenador, Eloy Jiménez, fa molta incisió en «la solidesa i contundència».
