Cada vegada costa més creure's el discurs. Des del descens a Segona A, el Girona només ha parlat de pujar, pujar i pujar. El club blanc-i-vermell té el retorn a la màxima categoria del futbol espanyol entre cella i cella, però la realitat que viu l'equip és una altra. Els números no surten. La desfeta del passat diumenge davant del Rayo (1-0) va significar l'enllaç de tres derrotes seguides per primer cop aquesta temporada, la qual cosa l'allunya considerablement del seu objectiu. Amb 31 punts, els de Pep Lluís Martí se situen onzens i queden a 8 de l'ascens directe que marca l'Almería des de la segona posició de la classificació (39). El líder, Cadis, continua manant a la Lliga amb 44 punts, després de perdre pistonada amb una derrota i un empat a l'equador de la competició.

Fent quasi un punt i a part a aquesta opció, que seria la idònia per a un Girona amb la plantilla més valuosa de la categoria, els de Montilivi encara poden aferrar-se a passar per la promoció d'ascens i tots els inconvenients que això suposaria. Ara mateix, estan a 2 punts del play-off que delimiten el Saragossa i el Las Palmas amb 33. Els aragonesos estan pendents del que facin aquesta nit contra l'Sporting en el duel que tanca la jornada 22. «L'ascens és possible, no en tinc cap mena de dubte. És difícil i complicat perquè hem de reaccionar molt bé. Ja hem passat tota la primera volta, però segueix quedant Lliga. Mai podem deixar de creure-hi», deia convençut Ignasi Miquel després de la derrota a Vallecas. Per al central barceloní, que recuperava la titularitat després de passar-se gairebé tot el primer tram de la competició fora de la convocatòria per una llarga lesió, la clau està en l'actitud. «L'equip ha de saber continuar lluitant amb garra. Tots els partits han de jugar-se com la segona part que hem fet davant del Rayo. S'ha de tenir encert, però el més important és tenir ocasions i no ens n'han faltat», va insistir.

Falta posar-ho en pràctica, però si el vestidor hi creu es manté l'esperança. En un escenari ben diferent, el Girona també va arribar a acumular fins a tres derrotes consecutives la temporada de l'ascens a Primera. Perdre contra el Cadis (1-2), l'Oviedo (2-0) i el Rayo (1-3) a la segona volta no va impedir als gironins assolir la seva fita. Aleshores eren segons amb 58 punts i en tenien 6 de coixí respecte al tercer, Tenerife. Aquell curs van acabar-lo amb 70 punts i pujar va poder materialitzar-se gràcies a la regularitat que van portar des de l'inici de la competició. Una premissa que de moment no han aconseguit mantenir.

Des que va començar la temporada, la millor ratxa guanyadora dels de Martí es troba en dues victòries seguides -en tres ocasions- i la millor dinàmica en set partits d'imbatibilitat que coincidien amb l'arribada del míster balear. Martí va despertar la fam del conjunt blanc-i-vermell, tot i que continua tan intermitent com el primer dia i es complica la vida cada jornada que passa. Ja són 5 gols en contra i cap a favor en els últims tres partits: Numància (2-0), Mirandés (0-3) i Rayo (1-0). Tot això, amb dos porters diferents. Arran del cop a la mà que va patir Juan Carlos en un entrenament, el Girona ha pogut veure en acció Asier Riesgo. El porter va destacar a Vallecas amb aturades de mèrit, encara que la feblesa defensiva va deixar-li tot el pes del partit a la primera part i va encaixar un gol de Catena. En aquest sentit, l'últim cop que els de Martí van mantenir la porteria a zero es remunta a la jornada 17 contra el Fuenlabrada (2-0) i ho han fet fins a cinc vegades aquest curs.

Com a la vida, les ratxes van i venen. El Girona és a temps de millorar la seva situació i si s'ho proposa, de lluitar per reptes ambiciosos. Sempre que faci el canvi immediatament perquè les opcions s'aniran esfumant a mesura que passin els dies. O el que és pitjor, caurà allà on ningú voldria trobar-s'hi com va fer l'any passat. Després de començar el 2019 amb dos empats contra el Llevant (2-2) i l'Alabès (1-1), els blanc-i-vermells van caure en picat amb quatre derrotes seguides davant rivals com el Betis (3-2), Barça (0-2), Eibar (3-0) i l'Osca (0-2). No van ser els pitjors números, ja que va arribar a enllaçar fins a sis derrotes consecutives i confirmava el descens a la categoria de plata perdent els tres últims partits. D'altra banda, el Girona mai va conèixer més de dues derrotes consecutives en el seu debut a Primera. Sinó tot el contrari, perquè va sumar fins a tres victòries seguides. Les dades i l'experiència del passat són clares. Més val que els de Martí cremin ràpid els torrons i es donin una nova oportunitat en l'inici d'aquest 2020 mostrant la seva millor versió des del primer minut.