«M'agrada jugar contra els millors i espero que el Girona no reservi a ningú»

Sí, estem bé. Animats, amb ganes de jugar el partit. I a la Lliga les coses ens estan sortint. Anem complint els objectius que ens estem marcant. Tenim la il·lusió de seguir passant eliminatòries.

Es nota a la ciutat que aquest cap de setmana hi ha un partit gran?

Sí. A la ciutat es respira aquesta mena d'ambient. Tothom té ganes de veure el seu equip jugant contra un rival com el Girona, de molta entitat, que ve de la màxima categoria. La gent vol veure si som o no capaços de competir i, per què no, d'apuntar-nos la victòria.

El vestidor, per tant, està al cent per cent motivat?

Sí, per descomptat. A tots ens agrada jugar aquesta mena de partits. És molt bonic enfrontar-se a futbolistes que han estat fins fa quatre dies a la Primera Divisió, veure's les cares amb jugadors que són internacionals amb les seves respectives seleccions.

Com n'és de bona la temporada del Cartagena?

A la Copa vam passar la primera ronda fent un partit bastant complet i bo. Vam guanyar el Leioa per 4-1 a casa. Ara estem a l'expectativa de veure com continuarà tot plegat, si serem capaços d'estar a un bon nivell. Estic convençut que, si competim com fins ara, tindrem possibilitats d'avançar a la següent eliminatòria. I a la Lliga estem complint els nostres objectius. La part positiva és que no només sumem punts a casa, sinó que a fora també guanyem partits. Vam començar la temporada sabent que el club té ganes d'estar a dalt a la classificació i fer un pas endavant per tornar al futbol professional més aviat que no pas tard.

Fa ben poc, Gustavo Munúa va decidir deixar la banqueta i acceptar una oferta del Nacional de Montevideo. Els va sorprendre el seu adeu?

Sí, va ser tota una sorpresa. Però si ho penses fredament, és una decisió normal d'entendre. Va rebre una trucada de l'equip de la seva vida. Allà hi havia jugat un munt d'anys i ara tenia la possibilitat d'entrenar-lo. És comprensible que hagi decidit agafar aquest camí. Nosaltres ho acceptem i ara ens toca assimilar conceptes de nou. Tots tornem a partir de zero. Ara intentem entrenar al màxim, com ho fèiem fins ara, però amb la possibilitat d'estar cada cap de setmana a l'onze perquè hi ha un entrenador nou que té les seves idees i la seva manera de treballar.

L'objectiu del Cartagena és el de pujar sí o sí?

Sona a tòpic, però el que intentem és guanyar cada cap de setmana. Després, pot passar qualsevol cosa. La Segona B ja ho té això. Pots fer una temporada excel·lent i acabar la Lliga en primera posició, però després tenir un mal cap de setmana i llançar per terra tota la feina feta durant mesos. És una divisió molt exigent, que t'obliga a complir fins al darrer dia. Hem d'anar amb compte i alhora seguir el mateix camí que ens ha dut on som ara.

I l'objectiu a la Copa?

Volem arribar el més lluny possible i, si això ho fem gaudint, encara molt millor. Benvingut sigui.

Què li sembla el Girona?

És un rival molt fort. La seva actual classificació no reflecteix ni de bon tros la qualitat de la seva plantilla. També és comprensible el que li està passant. Ve de la Primera Divisió i mai és fàcil adaptar-se a la nova realitat, perquè qualsevol club que li passa això el que vol és tornar el més aviat possible a l'elit i no hi veu més enllà. Estic convençut que farà una segona volta molt més bona.

Aposta perquè afronti el partit de Copa amb totes les seves estrelles?

Personalment, no m'importaria gens ni mica que el Girona afrontés aquest partit amb tots els seus jugadors disponibles. M'agrada enfrontar-me a grans futbolistes. Ara bé, potser un altre company li diria tot el contrari. És el meu punt de vista.

Stuani és una amenaça?

Per descomptat. I també m'agradaria que vingués. En part, perquè vaig coincidir amb ell unes quantes temporades enrere. Tinc ganes de saludar-lo, fer-li una abraçada. I si juga haurem d'anar molt amb compte, perquè tots sabem quin és el seu nivell.

Ara que vostè ho anomena, va compartir vestidor amb Stuani a l'Albacete 09/10. Llavors ja apuntava maneres?

I tant! Fa una dècada d'això, però va deixar empremta. Era la seva primera experiència a la lliga espanyola. Jugava a l'Albacete, a Segona, però va ser el segon màxim realitzador de la categoria i va fer un munt de gols. És clar que apuntava maneres. Llavors va fer el salt a la Primera Divisió i va iniciar un seguit de temporades en equips de primer nivell, va fer molts gols i va arribar a ser internacional amb el seu país. No el descobriré pas jo. Els seus números són boníssims.

Potser li sembla una curiositat, però vostè s'ha enfrontat un munt de vegades al Girona i mai ha perdut.

De veritat? Ara m'acaba de donar una alegria. Intentaré allargar aquesta ratxa el dissabte!

L'últim precedent, aquell ascens amb l'Almeria l'any 2013. És un dels millors records de la seva carrera?

Sí, és clar. Va ser molt bonic. Em va permetre tornar al màxim nivell i en tinc un gran record. Per al Girona va ser un pal molt dur, tot i que al cap de pocs anys aconseguiria pujant a Primera.

L'ascens també l'ha aconseguit amb el Llevant. Així que ja sap de què va la cosa. Ara que el Girona ho està intentant, què és el que considera que un vestidor necessita per pujar a la màxima categoria?

La meva experiència personal em diu que el més important és disposar no només d'una plantilla de qualitat, sinó també que sigui àmplia i compromesa. És necessari un ventall de jugadors interessants, que facin pujar la competència. Jugui qui jugui no ha de baixar mai el nivell. També és imprescindible l'aspecte humà. Tothom ha de remar cap a la mateixa direcció. Quan les coses no han anat així, els anys mai han sigut positius.

Té 33 anys i fa més d'una dècada que no trepitjava la Segona Divisió B. Com es troba ara mateix?

Diria que estic vivint una mena de segona joventut. He deixat enrere bastants problemes físics. He patit, però ara tot això ha desaparegut, és història. Acabo els partits i em recupero bé. A l'estiu vaig tenir la possibilitat de jugar a Segona, però tots els equips que em volien venien de no baixar pels pèls. Vaig descartar-ho apostant pel Cartagena. Aquí estic a prop de casa, amb estabilitat econòmica i familiar. Hi ha un projecte interessant, estem fent un bon any i estic jugant.

Té la intenció de tornar, per tant, al futbol professional?

Sí, i si pot ser la temporada vinent, molt millor. La meva idea és la de pujar aquest any amb el Cartagena.

Va debutar a Primera amb només 16 anys, ha sigut internacional sub19 amb Espanya i també ha jugat partits europeus. Està satisfet de la seva carrera?

En l'àmbit personal, sí. En tots els llocs on he jugat sempre he tingut minuts i quan he marxat ho he fet deixant que la gent parli bé de mi, tant en l'àmbit esportiu com l'humà. Em quedo amb això i amb tots els amics i companys que he tingut.

Té alguna espina clavada?

Sempre marco amb vermell els anys que he acabat patint un descens. És inevitable.

Comparteix equip amb Pablo Caballero, qui sent jugador del Lugo va deixar el Girona sense ascens directe a Primera. Tenint en compte el partit de dissabte, ha parlat d'això amb ell?

Ostres, no ho havia pensat això! No hi he parlat amb ell, però ja li ho diré. A veure què és el que em diu d'aquell partit. Segur que ho porta per dins. La veritat és que al Girona li va fer una mala jugada, sí...