12 de gener de 2020
12.01.2020

El Girona reacciona a temps i es regala una altra ronda

Un gol de Miquel en l'afegit força la pròrroga i evita el desastre en un altre partit gris dels de Martí, que freguen l'eliminació

12.01.2020 | 00:05
El Girona reacciona a temps i es regala una altra ronda

És ben veritat que la Copa no és ni ha de ser mai la guerra del Girona i també que és futbol i es pot caure eliminat al camp del líder de Segona B, però el que no pot passar mai és rendir-se abans d'hora i entregar l'eliminatòria com va estar a punt de fer ahir l'equip. Un gol d'Ignasi Miquel en l'última jugada de l'afegit (m. 95) va forçar la pròrroga evitant el ridícul dels de Pep Lluís Martí a Cartagena en un partit que va passar d'estar controlat amb el 0-1 (m. 28) a fregar l'esperpent amb dues dianes locals en cinc minuts (2-1, m. 71 i m. 76). El gol de Miquel en l'afegit, ja amb un home més per l'expulsió de Cordero, i els de Soriano i el debutant Carlos Martínez a la pròrroga, van convertir un nyap en una remuntada que permet el Girona avançar ronda. Tot i l'alegria final, els gironins van jugar amb foc durant massa minuts.

Pel fet de ser un partit de Copa, per no voler desgastar els jugadors habituals o qui sap si perquè ho veu com una alternativa a partir d'ara, Martí va decidir-se ahir a canviar d'esquema tàctic. El Girona va sortir per primera vegada amb el tècnic balear amb defensa de tres centrals (Ramalho, Miquel i Alcalá) i dos carrilers (Calavera i Oliván). Una aposta arriscada però que, tenint clar que la prioritat és la Lliga, no passava res per intentar-ho. Tot i això, la situació a la competició regular, tres derrotes consecutives i tres partits sense veure porteria, obligava el Girona a una reacció. I més tenint en compte que al davant hi havia un equip de Segona B, per molt líder que fos. El partit va començar amb un bon ensurt pels gironins quan en la primera aproximació local Jovanovic va rematar de cap un córner i va obligar Riesgo a estirar-se de valent per desviar la pilota. El porter basc tornaria a aparèixer poc després per agafar, i bé, una altra rematada de cap, altre cop de Jovanovic.

El Girona havia sortit a veure com rutllava l'invent del nou sistema. Durant els primers compassos, d'aproximacions a l'àrea local n'hi va haver ben poques i sempre de la mà d'un Gual que s'equivocava en l'última decisió. Per la seva banda, el Cartagena continuava generant perill sobretot en accions de cap de Jovanovic. Tot i això, el Girona faria d'equip gran i en la primera arribada aconseguiria avançar-se al marcador. Va ser gràcies a una excel·lent jugada entre Gallar i Jonatan Soriano en què el davanter bagenc va definir amb molta qualitat davant la sortida d'Esteve Peña.

El Girona s'encarava el partit pràcticament sense haver fet res per merèixer-ho. El botí era magnífic i tocava saber-lo gestionar davant un rival que no es donaria, ni de bon tros, per vençut. Els locals no van abaixar el pistó i van estar a punt d'empatar en la següent acció en un altre cop de cap de Jovanovic que va rematar llepant el pal dret de Riesgo. El Girona tenia més la pilota que el Cartagena però no aconseguia acostar-se a l'àrea d'Esteve amb perillositat. Tanmateix, els gironins van estar a punt de veure com pujava el 0-2 al marcador arran d'una manca d'entesa entre Esteve i Álex Martín que el porter va saber corregir a temps quan la pilota era sobre la mateixa ratlla de gol.

S'arribava a la mitja part havent cobert l'expedient amb el gol de Soriano en la primera i única rematada a porteria. El resultat era favorable, sí, i fins i tot hauria pogut ser més ampli si Esteve no hagués evitat l'autogol d'Álex Martín en darrera instància. La realitat, però, dibuixava un grapat de rematades de cap molt perilloses de Jovanovic que tranquil·lament haurien pogut costar algun disgust.

L'equip visitant va començar la segona part amb una bona ocasió. Va ser Marc Gual que, amb una rematada acrobàtica amb l'esperó, va estar a punt de fer el segon després d'una bona centrada d'Oliván. El Cartagena semblava abaixar una mica el ritme i al quart d'hora de joc, el tècnic local, Borja Jiménez, va fer entrar Pablo Caballero al camp en el lloc d'un fos Jovanovic. La simple presència de l'argentí, botxí del Girona en el fatídic partit contra el Lugo del 2015, era una amenaça en qualsevol acció dins l'àrea.

El partit es complica


El matx havia afluixat en ritme i intensitat i era el Girona qui trepitjava una mica més d'àrea. Els de Martí van fregar el segon gol en una rematada d'Alcalá després d'un seguit de refusos a la sortida d'un córner que va salvar un defensa. El central murcià, que jugava davant els seus, va ser el protagonista negatiu de la següent acció que va sortir molt cara als gironins. Després d'una segona pilota penjada a l'olla a la sortida d'un córner, el de Mazarrón es va refiar i, amb tot a favor de Riesgo, va cedir-li la pilota amb el pit. Álex Martín, molt murri, va endevinar la jugada i només va haver de posar el peu per fer el gol de l'empat. Cartagonova va despertar-se de cop gràcies al regal dels gironins que, només tres minuts després, van veure com José Ángel sorprenia Riesgo en un llançament de falta directa ras pel pal curt i situava l'increïble 2-1 al marcador. Ara sí que pintaven bastos pel Girona.

Amb un quart d'hora mal comptat, Martí se la va jugar amb el jove Carlos Martínez, que va acabar fent trident atacant amb Soriano i Gual sense, però, que l'equip tingués més presència ofensiva. Ni l'expusió de Cordero (m. 87) va fer que els gironins es llancessin a l'atac amb convicció a la recerca de l'empat. Tot i això i després d'uns minuts tristíssims en què el Cartagena va ballar i fer passar vergonya el Girona, Ignasi Miquel va controlar una pilotada a l'àrea d'Oliván i va engaltar una rematada creuada que va deixar glaçat Cartagonova i, de passada, forçar la pròrroga.

Al temps extra, el Girona, contra deu, estava obligat a imposar la seva categoria i arreglar el desastre que ell sol havia generat. Aday i Carlos Martínez hi posaven moltes ganes i la pilota sovintejava l'àrea local. Esteve va evitar el tercer en una gran intervenció a Diamanka ja a la segona part. L'entrada de Coris al camp va donar desequilibri i el de Tossa va fer l'assistència perquè Soriano fes el tercer i aclarís l'accés del Girona a la següent ronda. El debutant Carlos Martínez també va tenir premi amb un gol de qualitat al contracop que sentenciava el partit. El Girona respirava. Havia cobert l'expedient i evitat una patacada que hauria estat majúscula.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook