Nova victòria a Montilivi i tres punts molt necessaris per a un Girona que recupera la confiança. Pep Lluis Martíi va tornar a insistir d'inici en el sistema de joc 1-4-4-2, en aquest cas al centre la parella la formaven Àlex Granell i Diamanka mentre Aday Benítez buscava l'amplitud i verticalitat per la dreta i Borja García jugava més tancat a l'esquerra. El madrileny defensava situat davant de Mojica però atacava buscant els passadissos interiors per entrar en contacte amb la pilota, realitzava passades interiors i deixava tota la banda lliure perquè el lateral colombià s'incorporés des del darrera. Tal com ens té acostumats Stuani va obrir el marcador a la primera opció que va disposar i abans del descans el gol d'Aday, que va executar a la perfecció una falta frontal dibuixant una paràbola imparable, tancava una primera part ben competida. Tot i jugar amb una defensa de cinc futbolistes, els tres centrals visitants concedien molts espais a un Girona que gràcies a la mobilitat dels seus jugadors ofensius arribava fàcilment a la porteria de Casto Espinosa.

A dalt, Marc Gual es mostrava actiu buscant desmarcatges de recolzament quan anava a rebre en curt i de ruptura quan intentava els moviments a l'esquena dels centrals. En defensa Ignasi Miquel va aportar seguretat, ben col·locat, fort en el joc aeri i oportú en les correccions va completar un partit complert en tasques defensives tot i que al igual que Juanpe es va veure obligat a jugar quasi tota la segona part amenaçat d'expulsió perquè tant un com l'altre havien sigut amonestats.

Arriba la sorpresa. La primera jugada d'atac del segon temps va servir per aportar emoció en un matx que semblava controlat de manera força clara pels locals. Nono va elaborar una bona acció individual a la banda esquerra de l'atac i sense oposició va assistir a Cristian que arribava des de segona línia lliure de marcatge aconseguint el gol visitant. La manca de concentració i la falta de contundència de la defensa local va servir perquè un Extremadura que no havia creat perill es posés de ple a la lluita. Quedava encara molt partit per davant.

Davant l'obligació de guanyar l'equip va patir, l'exigència és màxima i els jugadors es noten pressionats quan estan pendents del resultat. El Girona va acabar mostrant-se feble i expressant-se com un conjunt que desitjava arribar al final com fos. Al centre es perdia el control de la pilota, no s'aconseguia combinar i les pèrdues constants donaven aire a un adversari que esgotava les seves opcions.

Pep Lluís Martí va moure fitxa i amb l'entrada de Brandon Thomas per Marc Gual va situar al seu equip en un 1-4-2-3-1, Borja Garcia va jugar d'enllaç pel centre amb l'objectiu de recuperar el control perdut. La tranquil·litat va arribar mitjançant una acció d'estratègia, vital en el partit ja que el segon gol ja va ser de falta i el definitiu de córner. Quan podien aparèixer els dubtes una acció a pilota aturada la va guanyar Juanpe enmig dels seus marcadors, la pentinada del central la va caçar Stuani per deixar sentenciat un partit on només valia guanyar.