20 de gener de 2020
20.01.2020

L'enèsim fracàs fa que l'ascens directe sigui ja una utopia

Nou despropòsit del Girona, que perd al camp del Tenerife i acumula deu derrotes a la Lliga

20.01.2020 | 00:44
L'enèsim fracàs fa que l'ascens directe sigui ja una utopia

El Girona és, ja encetada la segona volta, el tercer pitjor equip de tota la Segona Divisió a domicili. Un visitant nefast. Són 8 punts de 36 possibles. Els mateixos que ha sumat el Deportivo i un més que el Racing, dos equips en descens. Anit, un altre dels conjunts que ocupaven la zona perillosa de la classificació, el Tenerife, va etzibar un nou revés als blanc-i-vermells. L'enèsim. Són tants que ja costa comptar-los i tot.

Els errors es repeteixen i s'acumulen. Amb ells, també les derrotes. N'ha encaixat ja deu el Girona. La plantilla, per més cara que sigui, no rutlla. Començant per darrere, perquè sembla gairebé impossible tancar un partit amb el zero a la porteria. I acabant per davant, on tret de l'olfacte de Cristhian Stuani no hi ha més arguments ofensius d'un equip que no carbura. L'ascens directe és a un món i sembla impossible atrapar-lo. La culpa, una actuació mediocre.

Primera part per oblidar i una tímida reacció que no va servir de res. Sí, d'oportunitats ja en va tenir l'equip per com a mínim fer un gol. Poques i tampoc excessivament clares. Com tampoc va fer res de l'altre món el rival. Va aprofitar una errada clamorosa de Diamanka, novament perdut al mig del camp, per avançar-se. I després, va gestionar a la perfecció el marcador, patint en algun moment esporàdic però aguantant el resultat fins al xiulet final.

Martí havia quedat molt satisfet dels primers 45 minuts de dijous passat amb l'Extremadura. Va decidir repetir el dibuix. Un 4-4-2, amb alguns noms calcats, tret dels sancionats. Van entrar a l'onze homes com Ramalho, Jonatan Soriano i Jairo. També Gumbau. El de Campllong va acompanyar un Diamanka que va ser protagonista. Si fa pocs dies havia signat possiblement la seva millor actuació des que és al Girona, ahir va fer tot el contrari. Desubicat, les pèrdues les va anar col·leccionant com si res. Una d'elles, en zona compromesa, la va aprofitar Nahuel. L'argentí, amb metres per davant i gairebé sense oposició, va prémer l'accelerador i es va llançar a l'aventura. Ningú el va poder aturar a temps. Va xutar creuat, difícil per Asier Riesgo. Amb només set minuts el Girona tornava a encaixar un gol.

Cap novetat, veient els registres defensius d'aquest equip. Quedava temps per davant. Un món. El problema, és que de remuntades fa temps que no se'n celebren. No canviarà ara pas la rutina, no hi va haver excepció. Sí que es va reaccionar. Tampoc és que el Tenerife ho posés gaire difícil. Ben plantat al camp, deixava fer i això ja li anava bé als de Martí, que tenien la pilota però no acabaven pas de trobar la manera de fer mal.

Costa d'entendre per a una plantilla que disposa de futbolistes com Stuani, Jonatan Soriano, Jairo o Borja García, entre d'altres. El problema d'aquest últim és que, apartat cap a una banda, perd prestacions. Ahir se'l va veure, però un xic desubicat. Maffeo, a la dreta, era dels que més ho intentava. Hi posava ganes, velocitat i criteri. A l'altre costat, Mojica feia de Mojica. Del que darrerament té a tothom acostumat. Excès de tocs i regats, centrades i més centrades sense trobar rematador i massa protestes. Però no tot era foscor pel colombià; també, de tant en tant, va oferir alguna guspira de llum. En una d'aquestes accions, va cedir la pilota perquè Stuani la rebés dins l'àrea. Allà on fa mal. Se la va col·locar i va tenir temps d'executar. El xut, però, el va acabar taponant un defensor. Era l'empat.

Molt menys clar va ser el cop de cap de Diamanka, que no va trobar porteria. Això va passar després que Nahuel, botxí dels gironins, marxés lesionat. Un altre canvi es va produir abans del descans. I sorprenent. Martí, ja al descompte, va fer entrar Brandon Thomas per Jonatan Soriano. Uns segons abans que l'àrbitre xiulés el descans.

La història es repetia. Uns 45 minuts fluixots i una badada defensiva feien que el marcador fos desfavorable. Una vegada més. S'havia de capgirar un marcador, cosa que encara no ha passat aquesta temporada. Ho va intentar el Girona, que va posar una marxa més passat el descans, però el pas endavant va ser insuficient. Molta possessió, molt moure la pilota cap a un costat i cap a l'altre, però a l'hora de la veritat no hi va haver manera de fer mal. No va ser pas un setge.

El Tenerife en va fer prou amb defensar-se. Ben col·locat, el conjunt de Rubén Baraja va esperar la seva oportunitat al contracop. Pràcticament no va inquietar Asier Riesgo. El porter no va fer cap aturada de mèrit. Un parell d'estirades per atrapar la pilota i prou. Per tant, el problema era a l'altra àrea. No hi va haver contundència. Ganes, sí. Alguna arribada amb cara i ulls, també. Però va passar el de sempre. Que si Stuani no marca, cap altre jugador és capaç de posar-se l'equip a les esquenes per fer-ho.

Ho va provar Borja García amb un xut de falta que va fregar el travesser. Després, Brandon Thomas va intentar un remat que acabaria a les mans de Dani Hernández. Massa tova va anar la pilota. Molt més clara va ser l'ocasió de Jozabed, relleu d'un Diamanka que va signar una nit per oblidar. L'andalús va veure com la pilota queia del cel, mal refusada per un defensor. No s'ho va pensar ni dues vegades. Va etzibar una canonada que va llepar el pal dret. No va entrar per centímetres. Es perdia l'oportunitat per igualar la balança. Poc després era Jairo qui ho intentava. Una nova mala decisió a l'hora de treure la pilota del darrere va acabar amb la pilota a peus de l'extrem. Entrant pel seu costat i ja dins l'àrea, tenia companys al cor de la gran per buscar una centrada però va decidir executar. Resolució equivocada.

L'últim recurs de Martí va ser l'entrada d'Àlex Gallar, un futbolista que continua ben lluny del nivell que se li suposa, i que l'únic gol que ha marcat aquesta temporada l'ha fet amb la samarreta de l'Osca. L'egarenc va rellevar Borja. Ni va aparèixer. Sí Brandon, molt lluitador i omnipresent, però sense perill als metres finals. Una rematada seva a la mitja volta es va perdre. Mentre que el cop de cap de Stuani, amb el minut 90 ja molt a prop, va acabar a les mans de Dani Hernández. No hi va haver manera. Sense capacitat de reacció ni l'esma per remuntar, el Girona va tornar a fallar. Tant ho ha fet ja que té més a prop el descens que l'ascens directe.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit