En una mostra que per a Martí són titulars, Juanpe, Granell i Aday van tornar a l'onze després de ser baixa per sanció diumenge passat a Tenerife. La idea era clara, un 4-2-3-1 amb Borja García per darrere de Stuani per mirar de nodrir, entre ell Jairo i Aday, de pilotes l'uruguaià. Ben aviat es podria haver posat de cares el partit si Stuani hagués afinat una mica més el punt de mira en rematar una assistència de Jairo. El xut del charrúa va tocar el travesser i va sortir fora. El Girona havia entrat bé al partit. Intens, agressiu i intimidador, el conjunt blanc-i-vermell arribava amb facilitat a l'àrea de Lunin. Un xut llunyà de Gumbau tornaria a avisar de les intencions locals, que havien sortit decidits a buscar una victòria imprescindible.
La sortida en tromba del Girona s'havia refredat una mica en part per l'espessor i en part per l'ofici d'un Oviedo ben col·locat que, sense fer absolutament res en atac, estava contenint bé els intents locals. El joc s'estava aplanant i això no beneficava gens el Girona. Els asturians no havien trepitjat l'àrea de Riesgo durant la primera mitja hora però el primer cop a punt va estar de costar un disgust. En l'intent de refusar una centrada de Saúl Berjón, la pilota va impactar involuntàriament a la mà de Mojica i l'àrbitre, en primera instància, va assenyalar penal. L'assistent, tanmateix, va corregir-lo i va fer que Ais Reig rectifiqués. El partit avançava camí de la mitja part sense gols. Ho hauria pogut evitar Aday, en una acció que Lunin va aturar.
Els de Martí no van poder evitar que s'arribés a la mitja part sense gols. La superioritat local havia estat absoluta davant un Oviedo que, amb prou feines havia trepitjat l'àrea i no havia posat a prova Riesgo en cap moment.
La primera part havia estat correcta i només havia mancat el gol. La represa va començar de la millor manera possible i el Girona va obrir, per fi, la llauna. Va ser en una jugada d'estratègia en què Granell va servir una falta perfecta al punt de penal i Stuani, elevant-se per sobre de tothom, va rematar creuat arran de pal.
El gol encarava el partit pels de Martí. Ara bé, malgrat haver estat absent ofensivament fins llavors, l'Oviedo va aparèixer clavar una bona garrotada als gironins. En el primer llançament a porta del partit dels asturians, Tejera va rebre una centrada de Saúl Berjón a la frontal i va batre Riesgo amb un xut col·locat per empatar.
Calia tornar a començar amb l'agreujant que restava poc més de vint minuts per al final. Martí va fer entrar Brandon buscant més pòlvora a dalt. Els asturians no es conformaven amb l'empat i començaven a trepitjar amb més freqüència l'àrea gironina. Res de seriós, això sí. Ara bé, tampoc el Girona feia la sensació de superioritat de la primera part ni tampoc es veia que els homes importants tinguessin el cap clar per crear. Montilivi començava a posar-se nerviós i una rematada perillosa de Borja Sánchez, fora, va fer sentir una bona colla de xiulets de disconformitat.
El partit arribava a la seva fi. Feia falta un cop de geni per decantar la balança però no arribava ni arribaria. Brandon va perdonar un un contra un davant Lunin en l'última acció d'un partit que va evidenciar les mancances d'un equip que va a la deriva i que corre el perill de perdre definitivament el rumb.
