12 de febrer de 2020
12.02.2020

Pep Lluís Martí torna a Riazor, on va viure dos mesos i mig

L'ara entrenador del Girona va dirigir el Deportivo, el rival d'aquest divendres, en el tram final de la passada temporada

12.02.2020 | 00:02

La primera setmana d'abril de l'any passat, els despatxos de Riazor treien fum. La plana major del Deportivo no s'explicava com el primer equip havia perdut amb el Rayo Majadahonda a casa (0-2), cosa que alimentava el pessimisme. Amb un pressupost altíssim, s'havia dissenyat la plantilla amb l'únic objectiu de tornar a Primera al més aviat possible. Llavors, amb 33 partits jugats, l'equip era cinquè i tenia l'ascens directe a set punts. Insuficient per als qui manaven, que van fulminar Natxo González. El seu substitut va ser Pep Lluís Martí. La missió, senzilla d'explicar: revifar el vestidor i aconseguir pujar. Fos com fos. Començava així la segona de les tres aventures que fins ara omplen el currículum de l'entrenador balear. La més breu. Potser també la més intensa. Es va allargar durant dos mesos i mig. I prou. Temps suficient per tenir a tocar la glòria, però per engegar-ho tot en orris en 90 minuts fatídics. Divendres, ja com a tècnic del Girona, tornarà a Riazor. Hi buscarà els tres punts, encara que de ben segur que pel cap li ballaran tota mena de records.

Amb 40 anys i just després de penjar les botes, a Martí li va arribar la seva primera gran oportunitat a les banquetes. Quan era jugador ja tenia coll avall que tard o d'hora acabaria al capdavant d'una banqueta i l'oportunitat li va arribar ben aviat. El Tenerife feia fora Raül Agné a causa dels mals resultats -el conjunt canari encetava al mes de novembre en posicions de descens a Segona B- i apostava pel balear, encara sense experiència però amb un grapat de temporades a la gespa, en equips de primer nivell. Iniciava així una primera etapa en què acumularia un total de 108 partits dirigint l'equip, des del 2015 fins al 2018. No només va salvar-lo el primer any, sinó que en el segon el classificaria per al play-off d'ascens amb una més que meritòria quarta posició a la lliga regular. Va eliminar el Cadis a la primera ronda però a la segona es va quedar a només un gol de deixar fora també el Getafe i pujar de categoria. El curs següent seria destituït passades 25 jornades. Va haver d'esperar 14 mesos per afrontar un nou repte. Va rebre llavors la trucada del Deportivo i va acceptar la proposta sense dubtar-ho. Va agafar l'equip en cinquena posició i amb poques jornades de maniobra. Va arribar a perdre els dos primers partits, però acabaria obtenint el bitllet per a la promoció com a sisè. Allà es va repetir la història. Primera ronda superada i a la segona, sotrac inesperat. Tot i el 2-0 de l'anada, va veure com el Mallorca li capgirava l'eliminatòria a la tornada: 3-0 i sense ascens. Una vegada més.

Només va dirigir 13 partits al conjunt gallec, amb un balanç de 7 victòries, un parell d'empats i 4 derrotes. En són menys dels que acumula ara a Girona, on ja n'ha viscut 17. Com a blanc-i-vermell n'ha guanyat 9 i n'ha perdut 5, pels 3 empats. La mitjana de victòries al capdavant d'un i altre equip és molt similar. Amb el Deportivo va guanyar el 54 per cent dels partits que va dirigir. A Montilivi, és del 53 per cent. Ho millorarà si guanya divendres. Precisament, a Riazor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook