Amb el Girona cada cop més consolidat a la zona de play-off i les esperances de pujar a Primera més vives que mai, aquest dissabte Montilivi es prepara per viure un nou partit crucial en les aspiracions de l'equip per seguir instal·lat a la part alta de la classificació.

El rival d'aquesta propera jornada és el Ponferradina, una de les revelacions del curs perquè, tot i pujar de Segona B, ara mateix és novè a només tres punts de la promoció. Un equip perillós, el de Jon Pérez Bolo, que disposa d'un dels millors golejadors del campionat: Yuri de Souza. Als seus 37 anys, el de Maceió viu una segona joventut. Ha fet 16 gols, el segon màxim registre de la categoria ara mateix, i va camí d'igualar els seus millors números en una carrera prolífica en què ha vist porteria allà on ha anat.

El duel seria complet si a l'altre bàndol hi estigués Cristhian Stuani. L'uruguaià, pitxitxi de Segona amb 22 gols -el seu rècord personal-, no podria jugar perquè el divendres passat va veure la cinquena targeta groga al camp del Deportivo. Tanmateix, a Montilivi han decidit moure fitxa per intentar disposar del seu futbolista més determinant. Per això mateix, ahir es va informar que el club presentaria al·legacions al Comitè de Competició per deixar sense cap efecte l'amonestació. Si no s'acceptés, encara quedaria una altra opció, la de presentar recurs al Comitè d'Apel·lació.

Sembla difícil, tot i que no és pas improbable, que el Girona se'n surti. Si no és així, Stuani tampoc podria enfrontar-se al Ponferradina, com ja va passar a la primera volta. Llavors, perquè estava convocat amb l'Uruguai. Aquell dia el va rellevar Marc Gual, l'autor del gol de l'empat definitiu: 1-1. Sí que va jugar Yuri, que es va quedar sense veure porteria. Curiosament, mai ha marcat al Girona en una trajectòria en la qual, si per alguna cosa destaca, és per la seva facilitat per superar els porters rivals. Nascut al Brasil, amb només cinc anys es va establir a Portugal. És allà on va forjar-se com a jugador i on es va estrenar en el món professional.

Després de destacar al Maia, va fer el salt a la màxima categoria del futbol lusità. Boavista, Gil Vicente i Estoril li van obrir els braços al llarg de tres temporades, abans de tastar el futbol espanyol. El 2005 va fitxar pel Pontevedra, de Segona B, on va coincidir amb el seu germà Ígor i el seu cosí Charles. Tots d'allò més coneguts a Girona. El primer, perquè va jugar uns mesos a Montilivi. I el segon, perquè és una veritable bèstia negra del conjunt blanc-i-vermell. A Galícia va acumular 56 gols en 105 partits. Però és al Ponferradina on s'ha erigit com un símbol. Hi viu la seva onzena temporada, amb un breu parèntesi al futbol xinès. Ja són 155 gols al Bierzo. És la gran amenaça d'aquest dissabte. Un gat vell. Un davanter potent, experimentat i intel·ligent. Ja acumula 80 gols a Segona A; 16 aquesta temporada. La festa seria rodona si es pot veure les cares a la gespa amb Cristhian Stuani. Per saber això, però, caldrà esperar.