Dues cares ha mostrat el Girona des que va començar la present temporada. Un equip que perd pistonada a domicili, amb uns números més que millorables si es té en compte l'ambiciós objectiu que persegueix la plantilla. El mateix conjunt que, a casa, rendeix molt millor. Per intentar fer realitat el somni de l'ascens, als de Martí no els queda pas cap altre remei que millorar els seus registres com a visitants, però també seria convenient mantenir la inèrcia positiva a Montilivi. Si fos així, es podria igualar o fins i tot superar un registre que fa patxoca. El que s'ostenta des del curs 2012/13, l'any en què més victòries s'han signat a casa a la lliga regular. Des que la Segona Divisió A compta amb 22 equips i, per tant, 42 jornades, el sostre dels gironins davant del seu públic ha sigut de 15 victòries. Es van aconseguir amb Rubi a la banqueta.
Aquesta xifra és ara mateix a l'abast. L'actual Girona és el segon millor local de tota la categoria. Ha aconseguit 9 victòries a l'estadi, quan encara hi han de passar 7 rivals més, començant pel Ponferradina aquest dissabte vinent. Per tant, amb mitja dotzena de triomfs més, el total de victòries s'elevaria fins les 15. Rècord igualat. Si es fes el ple, se superaria perquè s'arribaria a les 16.
La temporada de l'històric ascens, llavors amb Pablo Machín al capdavant de la plantilla, es tancava amb 12 victòries a casa. La xifra que més s'aproxima dels últims anys al sostre. En van ser 11 el curs 14/15, en què l'equip s'acabaria classificant pel play-off i no va pujar directe de miracle. També a l'exercici 10/11, amb Raül Agné a la banqueta. Un menys, 10, la temporada següent. Un any ben convuls, amb més d'un relleu a la banqueta i una permanència més que lluitada.
