08 de març de 2020
08.03.2020
Diari de Girona

El Girona més impotent acaba frustrat i torna a la crua realitat

L'equip és incapaç de reaccionar i acaba tret de polleguera amb l'àrbitre, que no veu una doble mà de Caballo i Acuña a l'àrea en l'afegit

08.03.2020 | 01:01

L'intent del Girona d'acostar-se a les posicions d'ascens directe va quedar ahir ferit de mort després que l'equip fos incapaç de superar l'Albacete a l'estadi. Una greu errada, l'enèsima de Pedro Alcalá, només començar la represa (m.49) va suposar el gol de l'empat de l'Albacete i també va fer que el Girona sortís d'un partit al qual mai va saber tornar. Les aturades constants del joc i les decisions de l'àrbitre Vicandi Garrido van treure de polleguera els Pep Lluís Martí, que es van oblidar de jugar a futbol i van confirmar que són molt lluny del ritme dels aspirants a l'ascens directe. Després d'una primera part mig decent, amb un gran gol de Brandon, el Girona va desfer-se amb l'1-1 fins a dimitir de tot i ensenyar totes les seves carències. Aquest cop no hi va haver miracle, encara que n'hi podria haver hagut si l'àrbitre o el VAR haguessin considerat penal una mà més que clara del visitant Caballo i una altra d'Acuña en l'última acció del partit. No ha de servir d'excusa. Sigui com sigui, i malgrat que l'equip encadena una jornada més sumant, la realitat és que la remuntada del Girona va camí de convertir-se en un miratge. De temps, encara en queda però farà bé el Girona d'estacar primer el play-off abans de pensar en fites més altes que semblen utòpiques.

A banda de l'entrada forçada de Calavera pel sancionat Maffeo al lateral dret i del retorn d'Alcalá pel lesionat Ramalho, Martí va fer dos canvis més respecte de l'equip que va empatar diumenge passat a Miranda. Borja García i Brandon Thomas van tornar a l'onze en detriment de Samu Sáiz i Jairo, que van començar a la banqueta. Tot plegat per mirar d'allargar la bona dinàmica de resultats i fer bo l'empat a Miranda que tan mal regust de boca va deixar entre la parròquia blanc-i-vermella. No seria fàcil tombar un Albacete en línia ascendent d'ençà de l'arribada de Lucas Alcaraz i que d'entrada va formar amb un onze clarament ofensiu amb quatre atacants (Zozulia, Acuña, Fuster i Pedro Sánchez). Els primers minuts van ser precisament per als visitants, que van avisar ben aviat amb un cop de cap d'Acuña que va sortir per sobre del travesser. Els manxecs, ben col·locats al darrere, cedien la pilota al Girona i esperaven l'errada per sortir com bales. El Girona havia sortit un pèl endormiscat i li costava mossegar. Tot i això, Brandon hauria pogut obrir la llauna amb una rematada acrobàtica que va sortir llepant el pal.

Costava trobar els espais però quan els va trobar, el Girona no ho va desaprofitar. Tot va néixer d'una bona assistència de Gallar a Brandon que el mallorquí, després d'una maniobra delicatessen per anar-se'n de Kecojevic, va batre Brazao per baix. Els de Martí treien petroli amb ben poc i encara en podrien haver tret més si l'assistent primer i el VAR després no haguessin invalidat un gol de Stuani per fora de joc mil·limètric. La primera part va continuar lletja i enrabassada sense arribades per cap dels dos costats fins que l'àrbitre va assenyalar el camí dels vestdors.

El Girona tenia el partit controlat i feia la sensació que posant una marxa més podia encarar-se'l encarar més. Això sí, no s'hi valia a badar, perquè si se surt adormit com ho va fer el Girona, el rival, sigui quin sigui, no perdona. Una mala passada d'Alcalá a Gumbau va acabar amb la pilota a peus de Manu Fuster que, amb molta qualitat, la col·locar a l'escaire amb un grau cacau.

El Girona havia regalat l'empat i tocava tornar a començar. Al públic no li havia agradat gens l'1-1 i ho mostrava amb xiulets cap a Gallar i, sobretot, a Alcalá. Tot i això, de temps per arreglar-ho, ni havia. Calia tenir el cap fred i, sobretot paciència. Els nervis de la graderia es van traslladar a la gespa i l'Albacete va posar l'ai al cor amb un xut llunyà de Pedro desviat. Els manxecs miraven de ralentir el joc i evitar que el Girona imposés un ritme alt de pilota. Veient-ho, Martí va fer entrar al camp Samu Sáiz amb la intenció que passessin coses. Continuava costant generar perill i els gironins es perdien entre protestes mentre els jugadors manxecs es movien ben còmodes en un escenari que els era d'allò més favorable.

El Girona queia una vegada i altra al parany dels jugadors de l'Albacete, que cada dos per tres eren a terra amb problemes físics. Brandon, ja a al minut 82 va tenir tot just la primera ocasió d'una segona part grisíssima dels de Martí. S'arribaven als minuts decisius, amb Jairo i també Jonatan Soriano al camp, sense que el Girona tingués prou nervi ni tampoc futbol per trobar un segon gol tan necessari com impossible. Res. El Girona no va ni morir matant i tan sols un llançament de falta directe de Jonatan Soriano que va refusar bé, Brazao va ser l'únic intent de trobar el gol de la victòria. Tampoc el VAR va donar un cop de mà obviant una doble mà prou clara, primer de Caballo i després d'Acuña en la mateixa jugada. A la impotència s'hi va afegir una barreja d'indignació i frustració que va fer que els jugadors es mengessin l'àrbitre tan bon punt va xiular el final. Vicandi Garrido ho va resoldre amb una groga a Samu Sáiz, que li impedirà jugar a Las Palmas diumenge que ve, i una vermella directa a Brian Oliván, que havia entrat al mig del camp a protestar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook