Àlex Gallar ha sigut el jugador del Girona escollit per aparèixer al compte oficial d'Instagram del club. Una trobada d'una vintena de minuts que ha servit per conèixer de més a prop el jugador blanc-i-vermell, qui ha admès estar lluny de la seva millor versió, a l'espera d'entrenar el més aviat possible i de poder ser important si finalment es reprèn la competició.

Com duu el confinament? El cos tècnic ens ha marcat els canvis ara que podem sortir a córrer. Des de dissabte que cada dia he sortit a fer-ho. Ho trobava a faltar. La nostra professió ja ho té això, de córrer darrere d'una pilota. Intentem simular molts cops la cursa d'un partit, fent canvis de ritme. Ha canviat la rutina.

A prop de tornar-se a entrenar? No està sent fàcil. La informació ens la donen cada dia. Hem rebut tots els documents i protocols per just demà fer totes les proves. És un protocol molt estricte que no ens permet saltar-nos res. Estarem vigilats per LaLliga i per Sanitat. Posar-nos les botes i olorar la gespa ja és important. Estarem un pas més endavant de tornar a la normalitat. Tant de bo fer-ho el més aviat possible.

La plantilla: Se'ns veu a tots amb una motivació molt gran. Tant de bo siguem l'equip que torna més motivat del confinament. Veig l'equip que intenta sobretot mantenir la relació que teníem. Estem treballant tots un munt. Tothom ho està fent de la millor manera possible. Tant de bo entrenem en grup el més aviat possible. Que torni la Lliga perquè encara podem fer coses molt boniques.

Quines dificultat els esperen? Mentalment potser tenim una mica de por a les lesions. Portem molts dies a casa i això ens genera l'angoixa de com serà el retorn. Hem d'intentar no tenir por a les lesions. Ara és la por més gran que podem tenir.

Entrenaments a distància: No és fàcil. Molts equips ho estan fent a través d'una equipació i portem de la millor manera possible. Hem fet spinning, treballs de força, hem jugat per mantenir una mica l'ambient de l'equip... Cadascú és l'amo del seu treball al cap i a la fi. L'equip és molt humil per aquestes coses i treballem de la millor manera possible.

Trajectòria: Ha sigut un camí llarg i dur. Recordo a Mallorca el final de juvenil i ho veia molt a prop. Per unes circumstàncies o unes altres vaig sortir d'allà acabant a Tercera i fins i tot entrenant a Primera Catalana. La constància i la il·lusió sempre ho he mantingut. He cregut que sempre he pogut arribar a dalt. Després hi ha el punt de sort. He jugat a molt bons equips. Ara estic al millor de tots.

Etapa al Girona: Hi va haver un punt d'inflexió a la Cultural. Era el tercer equip de Segona B pel qual passava. Allà em vaig plantejar si seria un futbolista d'aquella categoria o volia ser molt important tot pujant a Segona A o fins i tot a Primera. Anar a Osca va ser una de les millors decisions que vaig prendre. Ara estic a Girona. Encara no he donat el meu millor nivell però tant de bo a partir d'ara sigui important per l'equip.

Per què fitxa? Em va cridar l'atenció la confiança de la directiva. M'atreia el projecte. Volia estar també a prop de casa. El meu pare ja no hi és, estava molt malalt i volia estar al seu costat. Va morir quan vam marxar concentrats cap a Albacete. Però bé, coses que passen.

Missatge a l'afició: Esperem que els aficionats no abandonin mai el seu suport. Encara que no estiguin a l'estadi per nosaltres és important sentir-los. Ens agradaria tenir-los al nostre costat, són una part primordial. Amb el seu ajut serà tot més fàcil.