07 de juliol de 2020
07.07.2020
Diari de Girona

No està fet

07.07.2020 | 00:25
No està fet

Potser guanyant ahir haguéssim somiat una mica més, però tan important com sumar tres punts a El Molinon i mirar de pressionar els de dalt, era donar la sensació que aquest Girona FC amb el nou tècnic també guanya fora de casa. I aquesta oportunitat es va perdre amb un nou empat sense gols lluny de Montilivi, que ja és el sisè de la temporada i que engrandeix la tragèdia.

Dinou sortides porta el conjunt gironí, amb només tres victòries a domicili i un pobre bagatge de quinze punts sumats de cinquanta set possibles. O sigui, números rodons, poc més d'una quarta part.

Números insuficients, òbviament, per estar a dalt i situació que s'ha d'arreglar de cara a la promoció, on fer por als rivals es un primer pas per guanyar-los. I ara mateix el Girona FC a fora no fa cap por a ningú. Si no s'arregla, podria fer les eliminatòries d'ascens el segon pitjor visitant de la lliga.

Però compte també, no donem la promoció per assolida perquè el setè i el vuitè -Tenerife i Alcorcón- estan a només tres punts. I ara sí que, amb quatre partits per al final, qualsevol ensopegada es pot pagar molt cara.

I que no quedi per insistir, cal recordar que a Montilivi vindran l'Ameria -aquest dijous- i el Cadis. Però és que a fora diumenge es visita el camp d'un Lugo que s'hi juga la vida literalment i després caldrà visitar l'Alcorcón, que és un dels dos equips que els gironins tenen a tres punts bufant-li el clatell.

L'altre és el Tenerife, el millor conjunt del campionat des de que ha tornat la competició. O sigui que confiances les justes i badades cap, si no es vol pagar molt car.

I pel camí mirar com es recupera l'aspecte físic de l'equip, que ahir va fer davallar el joc en la darrera mitja hora. Estona en la qual, pel meu gust, l'Sporting va jugar massa vegades a prop de l'àrea gironina. I això a aquestes altures és jugar amb foc.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook