Igual com va passar amb Juan Carlos Unzué fa uns mesos, les sensacions que mostrava el Girona amb Pep Lluís Martí a la banqueta tampoc eren bones. L'equip s'encallava massa sovint, no millorava en el joc, i els resultats tampoc li garantien possibilitats d'ascens. El segon millor equip com a local i un dels pitjors visitants són les dades contraposades per a un conjunt que fora de casa encara no ha trobat la solució a la manca de victòries. A falta de quatre partits per acabar la Lliga regular els gironins es mantenen en promoció d'ascens, posició que si continuen competint bé no haurien de perdre. L'ascens directe passaria per guanyar tots els punts que queden en joc, fet poc probable que es pugui aconseguir ja que els blancs-i-vermells no han encadenat una ratxa positiva en tota la temporada, tot i així encara que l'aconseguissin, tampoc dependrien d'ells mateixos. Entrem a la fase decisiva de la temporada, la direcció esportiva ja ha mogut totes les peces possibles, i com que l'equip no reaccionava, li correspondrà a Francisco i al seu cos tècnic actuar com a revulsiu.
Resultats a curt termini
A Girona, i per quarta vegada aquesta temporada, hi ha arribat un entrenador nou. El campionat ja està a la fase final, cada vegada queda menys temps per poder esmenar els errors del passat, i ara és el moment de treure resultats a curt termini. El primer objectiu de Francisco passa per transmetre als seu futbolistes la seva idea, carregar-los d'entusiasme per fer-los reaccionar captant l'atenció del grup. Per fer-ho l'entrenador andalús haurà de ser un gran comunicador i sobretot un excel·lent motivador. En aquests dos partits dirigint l'equip el tècnic es mostra molt actiu a la banda i se'l veu molt concentrat i motivat en cada acció. L'energia que disposa l'entrenador també s'ha d'encomanar cap als futbolistes. Quique Càrcel, a diferència del que no va passar la temporada passada amb Eusebio Sacristàn, ha pres la decisió de canviar de tècnic en el tram més decisiu del campionat. L'aterratge de Francisco a Montilivi ha de servir de revulsiu per a un conjunt que necessitava una nova dinàmica per poder assolir l'objectiu de l'ascens. La pressió a la qual està sotmès el Girona és alta i enguany no hi ha respir per a uns tècnics obligats a guanyar partits sense aturador.
La força del vestidor
L'entrenador depèn del rendiment dels jugadors i d'aquests s'espera la millor versió. Per tal de poder desenvolupar tots els conceptes del joc Francisco Rodríguez precisa que els futbolistes adquireixin el més ràpid possible la seva idea, la puguin interioritzar i realitzar sobre la gespa. És bàsic que els encarregats d'executar les accions al camp creguin en el missatge que els arriba des del vestuari. La força del vestidor és la força del conjunt, l'energia i la intensitat de tot l'equip. Creure en l'entrenador, estar al costat del cos tècnic per remar tots junts, aquesta és la premissa necessària per poder accelerar en la recuperació d'un Girona que encara és a temps de fer un final de temporada exitós. L'arribada de Francisco també ha coincidit amb la millor versió de Samu Sáiz. El tècnic ha donat molt protagonisme al mig ofensiu del Girona ubicant-lo tant a banda com al centre de l'atac. Sáiz està demostrant en aquest tram final la seva qualitat, apareix de forma constant en les jugades d'atac, participa de la pressió a camp contrari i aporta desequilibri per poder generar accions de perill. A Gijón, i després d'una lesió de llarga durada, Valery Fernández va tornar a la titularitat, bona notícia pel jugador de l'Escala que va completar un bon partit ocupant la banda dreta a la primera part i l'esquerra a la segona. La gestió dels minuts serà cada vegada més necessària, s'acumulen molts partits, la despesa física és elevada i cada vegada fa més calor sobre la gespa.
Solidesa defensiva
El que si que funciona a un bon nivell és el bloc defensiu de l'equip. En les darreres set jornades, des de la tornada a la Lliga, Asier Riesgo ha aconseguit deixar en cinc ocasions la seva porta a zero. A Màlaga l'equip va encaixar dos gols, a Elx un, però la resta de partits l'equip va defensar amb molta solidesa. El bon estat de forma de Riesgo, que va realitzar una aturada magnifica al Molinón en el tram final de partit, més la contundència a l'àrea de Juanpe i Ignasi Miquel estan servint de molt a un equip al que costa derrotar. Els números aconseguits per Francisco en el seu debut són molt vàlids en cas de jugar eliminatòries d'ascens, victòria a casa i empat a fora i en tots els casos sense encaixar cap gol. Aquest és el camí.
Molts equips implicats
El Girona no té la plaça de promoció assegurada, de fet per poder-hi accedir haurà de guanyar com a mínim dos dels quatre partits que queden ja que hi ha un munt d'equips implicats que pressionen pel darrere. Amb el Cadis com a gran candidat a proclamar-se campió, Osca, Saragossa i Almeria lluitaran per a una altre de les places d'ascens directe. Cap dels tres equips està en un bon moment de forma, tots tres van perdre en el darrer partit i pateixen per aconseguir bons resultats. La diferència de punts respecte al Girona els dona un marge que al final pot ser definitiu. Els gironins van primers d'una classificació on des del cinquè (Girona) fins al tretzè (Mirandes) hi trobem nou equips amb possibilitats per a una plaça de privilegi. La quantitat d'enfrontaments directes entre els candidats provocarà que en un parell de jornades molts d'aquests equips quedin descartats per a la lluita. El Girona ha de seguir competint com fins ara, fent-se fort com a local a Montilivi davant Almería i Cadis i millorant com a visitant per treure punts de Lugo i Alcorcón.
