Que dimarts que ve dia 18 faci un any just que el Girona FC va començar l'actual campionat amb l'empat a un a casa contra l'Sporting, és una dada que ja deixa clar el que ha estat aquesta Lliga. Però si això fos poc, també es podria tenir en compte que l'endemà, o sigui dimecres, dia 19, farà un mes que es va acabar la Lliga regular amb la derrota a Alcorcón. I des d'aleshores, festival de disbarats.

En l'anàlisi d'aquest llarg any, i per entendre per què els gironins som a la promoció, tampoc caldria oblidar que el mateix Girona FC ha tingut quatre inquilins en la seva banqueta, la qual cosa tampoc ajuda a pensar que aquesta haurà estat una campanya qualsevol.

Però ara sembla, i dic sembla perquè aquest any s'ha de dir sempre, que s'ha desencallat tot. Ahir primer partit i diumenge el segon. I una única aspiració, arribar al tercer del pròxim dijous. Això sí, si el Girona vol pujar haurà de trencar totes les estadístiques negatives que té en contra. Començant per la de les pròpies promocions, mitjançant les quals mai ha pujat, en les quatre ocasions prèvies que n'ha disputat.

I també en l'àmbit individual ha d'aixecar números pèssims. En l'actual plantilla hi ha dotze futbolistes que saben què és jugar-s'ho tot a un parell de rondes. Entre tots ells sumen setze cites com l'actual, ja que Juan Carlos, Aday, Granell i Borja han repetit dos cops. El resultat final, dos ascensos i catorze decepcions. Però vaja, les estadístiques estan per trencar-les.

I aprofitant que el futbol torna a estar en marxa, no estaria malament mirar un moment enrere per veure el que hem pogut riure en el que ja podríem anomenar mes dels comunicats. Alguns d'ells realment brutals.

Com el del Saragossa, demamant que pugessin els sis primers o en el seu defecte el tercer, o sigui el mateix equip aragonès. O el del Dépor, sol·licitant que es repetís la darrera jornada completa. Tampoc varen tenir pèrdua el del Rayo demanant una fase d'ascens de sis equips; el del Numància que per no baixar demanava una lliga de vint-i-quatre per a la pròxima temporada; o el posterior de Racing i l'Extremadura que la demanava de vint-i-sis.

Però si això va ser de nivell, encara quedava el meu preferit, el de l'Espanyol, que en el seu comunicat oficial volia que amb tot el que passava a Segona no hi hagués descensos a Primera. De futbol no n'hem tingut però riure...

Però deixem-ho i pensem en diumenge. No em posaré a analitzar ni el joc, ni el resultat d'ahir, perquè queda la tornada que serà tota una vida. Però no hauria de passar per alt la jugada que ens van deixar ahir els Tres Tenors, una acció precisa al primer toc que el de sempre va enviar al fons de la porteria. Si aquests tres estan així i l'equip es manté fiable en defensa, no facin plans per a la setmana que ve perquè hi seguirà havent futbol.