16 de octubre de 2020
16.10.2020
Diari de Girona
Francisco Rodríguez. Entrenador del Girona

«Ho he passat malament però hem aconseguit una plantilla compensada»

Va arribar a principis de juliol i amb una dotzena de partits va quedar-se a les portes de Primera. Paït el disgust, el tècnic andalús ha renovat les il·lusions per liderar el nou projecte del Girona

16.10.2020 | 00:14

Amb mascareta i distància de seguretat però sense cap barrera telemàtica pel mig, Francisco es descobreix com una persona oberta, sincera, xerraire i passional. Un entrenador que viu amb emoció la seva feina i que exigeix als seus que també ho facin. Ho va passar molt malament després de la derrota amb l'Elx i fins i tot va tenir dubtes de si continuar o no; finalment però va decidir quedar-se i liderar el projecte del Girona 2020-21.

Un repte que, confessa, ja li ha comportat molts nervis i neguit arran del tancament del mercat i del 0-1 contra el Fuenlabrada. No parla d'ascens ni de cap altre objectiu a llarg termini. Això sí, amb el triomf a Leganés, el futur es veu d'una altra manera


Fins a quin punt era necessària la victòria a Leganés?

Tots sabíem la importància que tenia el partit. Veníem de dues derrotes, del final del mercat, de les sortides de jugadors, de com vam acabar la temporada... Es feia molt llarg no guanyar. No hi havia presses però sí que era necessari guanyar. Vam fer moltes coses bé i vam tenir la sort de no encaixar. Ens va anar molt bé la victòria.

Tres derrotes consecutives haurien estat perilloses.

I tant. És veritat que acabaven d'arribar tres jugadors i que dos dels quals van ser titulars havent fet només un entrenament. A més a més, Gumbau i Moreno no s'havien pogut entrenar, i Ramalho ni Muric eren amb les seleccions però no ens podíem excusar amb res. Era perillós no guanyar. Tots vam fer un sobreesforç per preparar bé el partit i competir. S'hauria fet difícil encadenar tres derrotes, com a qualsevol equip.

Sylla es va presentar de la millor manera possible.

Tant ell com en Cristóforo. Els vam posar perquè no teníem opcions. Van acceptar el repte i van fer un partit fantàstic. Ara han d'anar agafant la forma física perquè feia 7 mesos que no competien i no estan al 100%. La setmana no va ser fàcil però la vam acabar de la millor manera. Estic molt agraït als que han vingut i també als que han decidir quedar-se.

Està satisfet de la plantilla que li ha quedat?

Sí. Per mi és la millor que hi ha a la categoria. Hi ha els jugadors que han volgut quedar-se i els que han volgut venir; perquè n'hi havia que se'n volien anar i d'altres que no han volgut venir. Tenim jugadors de perfils diferents i alternatives per jugar amb diversos sistemes. Hi ha gent jove i veterana amb experiència. Això ens donarà un plus sempre que formem un grup i sapiguem on volem arribar.

Vostè demanava extrems. No n'hi manca pas algun altre?

El club va fer tot el possible però no volíem fitxar per fitxar. Va aparèixer l'opció de Bárcenas i no ens ho vam pensar. En d'altres opcions, fins i tot m'hi vaig implicar personalment trucant-los perquè vinguessin, però no van voler venir pel motiu que sigui. També va sortir l'opció de Mamadou (Sylla), en què en Quique (Cárcel) hi creia molt i ens pot donar una alternativa més per fora. Amb ells, Valery, Aday i Samu, que també pot jugar-hi en algun sistema, considero que estem molt compensats. Tenim la gent que jo demanava, forta, amb cames i que vagi a l'espai.

A quin jugador dels que se n'han anat no hauria deixat marxar?

Amb l'únic que tenia intenció que es quedés és l'Àlex Granell. Pel que significava per l'equip, el club i els companys i per l'exemplaritat de tot el que fa i diu. Però també entenia que havia de cercar la seva felicitat i va decidir que era el moment de deixar el club. Era l'únic. La resta sabia que no comptava amb ells i per això no hi són. Llavors, n'hi ha d'altres que ha estat per decisió pròpia seva.

Granell va dir que el dia de l'Elx va veure clar que s'havia acabat la seva etapa. Com li va quedar el cos a vostè aquell dia?

Granell portava molts anys aquí i té un sentiment molt especial. Sabia que li passaria factura. A mi també. Vaig estar dos dies en què no era capaç d'aixecar el cap. Va ser un cop dur perquè ho visualitzàvem i ho teníem a la mà. Havíem treballat molt durant dos mesos i només havíem perdut un partit. Veia que podíem aconseguir-ho i desgraciadament per una acció del VAR es va escapar. No només per això, sinó alguna cosa no vam fer bé per no guanyar. Ara ja és passat. Vèiem que estàvem molt forts i preparats. L'Elx potser era el més tapat i va ser el que més s'ho va creure.

Havia viscut alguna altra vegada un desenllaç tan cruel?

En porto unes quantes com a entrenador, sí. Amb l'UCAM Múrcia vam fallar un penal a Tarragona al minut 70 a l'última jornada que hauria estat la salvació (2016-17). Sempre dic que vull continuar visquent-les perquè al final algun dia sortirà cara. Jo vull jugar aquest tipus de partits però no aconsegueixo arribar al final com ho va fer l'Elx. Segur que arribarà si treballem amb aquesta passió, arribarà.

El Girona ara pot ser el tapat?

No podem estar al nivell de l'Almeria, l'Espanyol, el Leganés, Mallorca i algun altre. De fet, tots els jugadors que volia dur al Girona, la majoria han acabat a aquests equips. No podem competir-hi. No ens podem enganyar i marcar-nos un objectiu a llarg termini. Ara l'objectiu és formar un equip ple de gent jove i llavors ens en marcarem un a mitjà termini. Tot i això, sabem que serem capaços de guanyar a qualsevol.

El buit que deixa Granell serà difícil d'emplenar? Qui ho ha de fer? Aday, Gumbau...?

Fins aquesta setmana no havia pogut fer cap reunió de capitans perquè no sabíem qui es quedaria i qui no. Hem format la comissió de capitans i ja treballen per l'equip. Aday, Stuani, Juanpe, Ramalho i Bernardo representen els valors del club i guiaran els joves perquè sapiguen on són i què representen.

Què pensava veient que l'equip perdia a Gijón i contra el Fuenlabrada i no arribaven els fitxatges?

Ho he passat malament. Cal reconèixer-ho. Tots hem patit perquè la plantilla no es tancava. Uns no sortien, d'altres no entraven, vam perdre dos partits... El dia del Fuenlabrada va ser molt dur. Tot i això, de la mà de la direcció esportiva, les 24 hores següents ens vam posar a intentar signar algú que volgués venir al Girona i vam treballar colze a colze per aconseguir-ho. Aquell dilluns vam estar al club fins al tancament del mercat i vam poder tancar els fitxatges d'aquests jugadors que ens han permès fer un salt de qualitat. No eren les nostres primeres opcions perquè ells no estaven al mercat però quan va sorgir l'opció hi eren i estem molt contents.

Així va viure l'últim dia de mercat a les oficines de Montilivi fins a mitjanit?

Sí, no podia fer res més. Ho vaig passar tan malament després del Fuenlabrada que tenia ganes i necessitat de saber com estàvem treballant. Estava tranquil amb en Quique, però volia estar amb ell per mirar d'ajudar-lo amb el que pogués. Ell va plantejar la possibilitat de Sylla a última hora. No el coneixia i és aquí gràcies a ell. Tots plegats vam aconseguir compensar la plantilla a última hora i estem molt contents.

En algun moment li va passar pel cap engegar-ho tot?

No. Sí que després de l'Elx vaig tenir dos dies de dubte, però com qualsevol entrenador que no assoleix un repte. Soc una persona que no se cenyeix als contractes i sí a les sensacions per si estic preparat per encarar un repte. Llavors sí que em van sorgir dubtes de què podia passar però a les 48 hores el club va fer el que havia de fer. Tant Quique, com Ferran (Soriano), com Pere (Guardiola) em van convèncer que continuaríem sent un equip ambiciós però diferent de la temporada passada. Sabia, doncs, que d'entrada passaríem dificultats -no tantes, això sí- però sabia que tindríem un bon equip. Tinc jugadors que em fan emocionar pel compromís que tenen i per la seva qualitat.

Poden jugar junts Stuani, Bustos, Samu Sáiz i Sylla?

Sí. Ens haurem d'adaptar als moments de cadascun i als sistemes. L'important és que ara tinc alternatives i puc jugar amb esquemes diferents. És un luxe tenir-los, però l'important per mi és l'equip.

Com està Bustos? Podrà jugar diumenge?

El club me'n va parlar ja a la pretemporada i sabíem que era difícli. He vist molts partits seus però fa 7 mesos que no competeix. Té moltes ganes i molt de nivell. El posaré com més aviat millor. Amb prudència però la setmana passada ja es va veure amb Seba i Sylla.

A Leganés va jugar Juan Carlos però diumenge ja hi serà Muric. Qui jugarà?

No condemnaré ningú per una errada. Intentaré posar sempre els millors cada partit. Muric arriba divendres o dissabte. Va fer un gran partit contra Grècia i va aturar un penal. És un porter de molt de nivell i ens donarà moltíssim però Suárez i Juan Carlos, també ho fan. No decidiré per un capritx meu sinó pel que necessiti l'equip.

Sempre diu que Kébé li agrada molt. Quin serà el paper dels joves del planter?

Miri, l'altre dia em va trucar el seleccionador sub-19 per preguntar-me d'on trèiem tants xicots joves. Van jugar Pau Víctor, Turmo, Kébé, Valery, Moreno... Tot té el seu procés i el seu temps. Ibra tindrà un gran creixement. Hi confio molt, però cal anar a poc a poc.

El 2013 amb 35 anys ja estava entrenant l'Almeria a Primera. Després de ser destituït el desembre del 2014 no va tornar a entrenar fins el gener del 2017 a l'UCAM. Com és que va trigar tant a tornar a la roda?

En aquella època, els entrenadors joves necessitaven algú que apostés per ells. Ho va fer l'Almeria i després de salvar-lo em van destituir el segon any al desembre amb l'equip fora del descens. A partir d'aquí, em va costar molt i ho vaig passar malament perquè ningú es decidia. Tots confiaven en mi però ningú em fitxava. Llavors em va sortir l'UCAM i van venir Lugo, Còrdova, que no va poder ser al final i Osca. Estic molt agraït a tots.

Ha estat a forces llocs. Què li sembla el projecte que té engegat el Girona?

Soc al lloc que qualsevol entrenador volia. És club molt professionalitzat amb molta gent que ajuda. He jugat a Montilivi i sé que és un lloc difícil per la seva gent. Em falta conèixer l'afició i tenir feed-back amb ells. M'agrada que hi hagi simbiosi equip-afició. Tant de bo sigui ben aviat.

Amb Jaime Ramos i Jose Manuel Ortega van jugar junts a l'Almeria i sempre l'han acompanyat arreu com a entrenador. Són més que un cos tècnic?

Sí. Ens coneixiem molt i mirant-nos sabem què pensem, quan podem parlar-nos o no, quan mantenir la distància. Delego molt. És fonamental portar la meva gent perquè representen també els valors que vull inculcar a l'equip. No només ells, sinó tots els de l'staff del club.

És veritat que li diuen el Chanchi?

(Riu) Sí. La veritat és que no sé ni per què... Va sortir del meu barri d'Almeria, on vaig créixer i començar a jugar a futbol. Un meu amic va començar a dir-me Chanchi i així em va quedar...

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook