25 de octubre de 2020
25.10.2020
Diari de Girona

Al Girona li surt cara i suma tres punts valuosos a Castalia (0-1)

Un gol d'Enric Franquesa en una de les poques rematades entre els tres pals és suficient per doblegar un intens Castelló, que desaprofita una clara ocasió per empatar al descompte

25.10.2020 | 00:20
Al Girona li surt cara i suma tres punts valuosos a Castalia (0-1)

L'encert és el factor diferencial. Això va a missa. Ja es pot jugar d'una manera o d'una altra, optar per un determinat sistema, disposar d'un pressupost estratosfèric. És igual. Tot dependrà de si la pilota entra o no. El que va passar a Castalia ho explica. Dues accions semblants van tenir un desenllaç totalment diferent i van incidir en el 0-1 final, que al Girona li serveix per enterrar el desencís que li havia suposat la derrota del dimecres al camp del Lugo i encarar amb cert optimisme i tranquil·litat la visita del Cartagena dimarts que ve a Montilivi. Una i altra jugada, al tram final de cada part. A la mateixa porteria. L'una, va acabar amb la pilota cap dins. Va néixer de la pressió insistent de la primera línia perquè l'acabés rebent Sylla. La seva centrada al segon pal, per baix, no la va treure cap defensor ni tampoc la va connectar Bustos de primeres. Sí Enric Franquesa, que entrava com una bala directe al pal contrari. Xut creuat i Whalley que se l'empassava per sota les cames. Cara per als giroins. La creu se la va endur el Castelló, en una mena de dejà vu. Ja al descompte, de nou acció per banda dreta, amb una centrada al pal contrari. Allà també hi entrava el 3. En aquella ocasió, Adrián Lapeña. La pilota va avançar metres, en perpendicular a la porteria i ningú va ser capaç de tocar-la. Tampoc el propi Lapeña, ben sol, amb el porter venut i tot de cares per rematar. L'encert. El factor que ha retornat la tranquil·litat a Montilivi, on de moment es treu petroli de l'efectivitat i els gols valen or: tres en sis jornades i nou punts a la butxaca.

Va ser Franquesa un dels homes del partit. Necessitava una actuació com la d'ahir el de Sant Cugat, castigat el dia del debut al Molinón per una entrada absurda i també innecessària que va dinamitar les opcions de victòries del seu equip quan afrontava una situació favorable. Francisco, descontent amb aquella expulsió, el va asseure a la banqueta i no li va donar ni un sol minut més. Amb Antonio Luna afiançat a l'onze, el creuament de cables del balear l'altre dia a l'Anxo Carro pot ser una mena de punt d'inflexió. Franquesa, tot i no jugar a Lugo després de la vermella, sí que ho va fer a Castalia. Actuació convincent, sumant arguments per recuperar galons. Seu va ser el gol, sí. Com també alguna acció destacada per banda esquerra. I si no va fer el segon, va ser perquè li van faltar només uns centímetres. Això ja a la segona meitat, amb el 0-1 manant al marcador, i un Ibra Kebe fent d'extrem i oferint el seu ventall de virtuts malgrat tenir només 20 anys i fer quatre dies que juga i entrena amb el primer equip.

{C}

{C}

Ritme frenètic, poques ocasions

No va tenir un partit gens fàcil el Girona. Ve de Segona B el Castelló, que enllaçava dues victòries i tres jornades sense guanyar. Suficients motius perquè els menys il·luminats preveiessin un vespre plàcid. Res d'això. Els d'Óscar Cano imprimeixen un ritme vertiginós, mouen la pilota a banda i banda, són intensos i tenen jugadors, sobretot Marc Mateu, capaç de posar la pilota allà on vol. Amb certa previsió i atenent-se a les circumstàncies, perquè té els efectius que té, Francisco va decidir retocar el sistema i canviar el dibuix, tot buscant més consistència defensiva, velocitat per bandes i més d'una referència ofensiva. El tècnic va apostar per tres centrals: Ramalho, Bernardo i Santi Bueno. També un parell de carrilers, Calavera i Franquesa. A dalt, dos homes més avançats i de perfils ben diferents. Sylla i Bustos. Un i altre van ser protagonistes només començar. El 18, amb una rematada acrobàtica que se'n va anar als núvols i l'argentí, amb un xut des d'una mica més del mig del camp tot intentant sorprendre un Whalley que mai va transmetre la seguretat que ha d'oferir un porter. El propi Bustos, estona més tard, va dirigir la primera rematada entre els tres pals. Li va faltar potència i li va sobrar col·locació.

Llavors ja feia una estona que el Castelló havia augmentat les seves revolucions. Tenia la possessió, pressionava ben amunt i la pilota li durava ben poc als gironins, que fiaven les seves escasses opcions ofensives als xuts des de certa distància. És allà on va aparèixer Gumbau, amb una fuetada que no va trobar porta per ben poc. Juan Carlos encara no havia de salvar els mobles, això ja passaria una mica més tard, però cada pilota que centrava Marc Mateu, o també César Díaz, era un perill. És per això que el gol de Franquesa va arribar en el millor moment. Poc abans del descans, quan la balança es decantava cada cop més a favor dels locals.

Reapareix Stuani

Tot el que no havia xutat el Castelló als primers 45 minuts ho va deixar pel segon temps. Una autèntica muntanya russa, amb moments per a cada equip, ocasions a banda i banda i l'aparició del VAR. Perquè el videoarbitratge va tenir la seva quota de protagonisme. Va ser als vint minuts de la represa, en una centrada a l'àrea, on els jugadors locals van reclamar unes possibles mans de Bernardo. La pilota és cert que va impactar en el braç del central, que es llançava a taponar un xut perillós. Però Ortiz Arias, un cop vista la repetició una i altra vegada, va determinar que just abans hi havia hagut unes altres mans, en aquest cas d'un atacant.

Pressionava llavors l'equip d'Óscar Cano, que si no havia empatat era perquè Juan Carlos havia estat de nou encertat. Primer va treure una molt bona cam a xut de Fidalgo, per atrapar la rematada posterior. Més clara la va tenir Gus Ledes, que ho va provar des de la mitja distància obligant el porter a estirar-se a la seva dreta. El mig del camp del Castelló es menjava un Cristóforo desubicat i Francisco va decidir canviar-lo per Ibra Kebe, que va signar una molt bona mitja hora final. Reapareixia també Cristhian Stuani. No va marcar l'uruguaià, que es troba encara lluny de la seva millor versió, però va lluitar cada pilota com si fos l'última i va enviar un cop de cap marca de la casa molt a prop del pal en una rematada amb moltíssima intenció. Mica en mica s'havia diluït el domini dels de casa, tot i que en comptes de claudicar van decidir fer un esprint final. A la desesperada. I de poc que els surt bé la cosa. Amb l'equip bolcat a l'àrea, si la pilota no va entrar va ser per qüestió de l'encert. Perquè Lapeña no va encertar en aquella última rematada franca. Però també per la providencial intervenció de Pablo Moreno. El jove davanter va saltar al camp als minuts finals i al descompte es va vestir de defensor per salvar els mobles llançant-se al terra i serrant les dents en els moments decisius. Perquè tot això suma. Factors que, com l'encert i el desencert, expliquen el 0-1 final.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook