Montilivi té un nou heroi. Sembla difícil, amb els temps que corren. El Girona, desmembrat després del cop que va suposar quedar-se a les portes de l'ascens a Primera, ha fet neteja d'un vestidor farcit de cares noves. Hi ha entrat per la porta gran Mamadou Sylla. L'últim a arribar ho ha fet amb més soroll que la resta. Tothom espera Stuani, gairebé inèdit i sense minuts ahir per una inoportuna lesió durant l'escalfament quan apareixia al full de les alineacions. Però ha sigut Sylla el protagonista d'aquest inici de curs. Una arrencada tèrbola, difícil d'explicar pel col·lectiu. Amb més resultats que no pas bon joc, i moltíssimes coses a millorar. El davanter ha decidit agafar el volant i conduir l'equip, encara massa erràtic, tou, imprecís. Contra el Cartagena va decidir amb dos gols. Necessaris i alhora imprescindibles per explicar una victòria massa soferta. Va marcar, va bregar, es va moure amunt i avall i sempre va saber prendre la millor decisió. Fins i tot va forçar l'expulsió d'Álex Martín, ja al descompte. La segona dels visitants, que tot i jugar amb deu durant gairebé una hora van posar contra les cordes els de Francisco, gaudint fins i tot de bones ocasions per emportar-se un resultat positiu.

Va ser el què. Els dos gols, un doblet clau que explica el resultat final. També el com. Dues definicions precises i estètiques. I sobretot el quan. L'1-0, per obrir la llauna, ben aviat. Als sis minuts, amb el rival rendit a l'elèctrica posada en escena del Girona, que va oferir una vintena de minuts notables, ratllant l'excel·lent. Ritme, velocitat en la circulació, intensitat. Sylla va trigar ben poc a passar pàgina del contratemps que havia suposat la baixa de Cristhian Stuani. Havia de ser titular el 7, però es va fer mal en l'escalfament. El seu lloc a la gespa l'ocuparia Nahuel Bustos, encara que qui en va agafar el rol va ser el mateix Sylla. En una ràpida transició, iniciada per Bárcenas a camp propi, l'atacant es va desmarcar quan va veure que Samu tenia la pilota als peus. Ho fa ben fàcil el migcampista, de nou titular. La seva passada va ser mil·limètrica, malgrat la distància. Control de llibre, velocitat per cames i definició suau davant la mitja sortida de Marc Martínez. I si el primer arribava en un moment oportú, encara més va fer-ho el segon.

De nou amb el marcador igualat, ja a la represai jugant contra un Cartagena amb deu. Un rival que tot i la inferioritat semblava tenir la situació controlada i que fins i tot havia tingut opcions ben clares de marcar. Però va ser llavors quan va aparèixer de nou Sylla. Aquest cop, per posar la testa en una centrada des de la dreta, obra de Calavera.

{C}

De més a menys

L'inici va ser prometedor. Elèctric, sense pausa. Demanava Francisco a la prèvia un equip dominador, sobretot a Montilivi. Volia presència a l'àrea, ocasions i sobretot gols. Va apostar per un 4-4-2, amb Kebe i Cristóforo a la sala de màquines, Bárcenas per la dreta i Samu Sáiz amb més llibertat per l'esquerra. Bustos i Sylla, en punta. L'un va marcar ben aviat i l'altre, l'argentí, no ho va fer perquè Marc Martínez va rebutjar el seu cacau als nou minuts. La pilota era per als de casa. Es movia d'un costat a l'altre, sense aturador. Bons minuts del Girona, ben posat a la gespa i sense deixar respirar el Cartagena. El problema és que li va faltar continuïtat. Va fer mal l'empat, a qui agafaria a tots per sorpresa. Cayarga va ser tot un corcó i per banda dreta va construir espai suficient per executar. El seu xut el va rebutjar sense gaire encert Juan Carlos. La pilota va rebotar en Rubén Castro. Bernardo, que s'havia adormit, va reaccionar massa tard i no va poder rebutjar a temps l'esfèrica, que va superar la línia.

L'1-1 va equilibrar un xic les forces. Això no va evitar un parell d'arribades dels de casa, que havien perdut protagonisme. Bustos va provar-ho amb una rematada acrobàtica culminant una molt bona acció de Samu Sáiz. Més clara va ser la de Bárcenas, que va collir una pilota morta i el seu xut enverinat el va treure Marc Martínez. El porter, just abans, havia desestabilitzat un Bustos que, si hagués caigut, hauria pogut ser objecte de penal. Tot semblava posar-se cara al 38, moment en què Forniés va veure la vermella directa. Va fer una clara falta a Cristóforo al mig del camp, deixant passejar el braç. Expulsió rigorosa i molt protestada pel bàndol visitant. L'ira es va desfermar instants després, quan Cayarga va caure dins l'àrea davant Ramalho. El central va tocar la pilota i també el jugador. Iglesias Villanueva i el VAR no en van voler saber res, mentre la banqueta del Cartagena treia foc pels queixals.

Qui juga amb deu?

Una setmana enrere, el Girona es quedava amb deu a l'Anxo Carro just abans del descans i a la represa era atropellat pel Lugo. Res d'això es va veure ahir a l'estadi. Tot i jugar amb un home menys, el Cartagena només va claudicar quan ja no hi va haver més remei. Va fer tot el possible per puntuar. Fins i tot per gua­nyar. L'equip de Borja Jiménez es va tancar al darrere tot esperant sorprendre al contracop. Estratègia que li va anar bé, com també la d'aprofitar les constants imprecisions del seu rival, entossudit a fer concessions cada dos per tres. Van jugar amb foc els de Francisco. Una jornada més, Juan Carlos feia aturades de mèrit. Primer, en un xut creuat de Delmás. Després, posant les mans davant Elady, que havia entrat fins la cuina.

Va organitzar el desordre general l'entrada de Gumbau. Pausa i criteri, just el que fins ara no aporta Cristóforo. Amb ell a la gespa es va controlar la situació i va arribar el 2-1, fruit d'una llarguíssima combinació. Sylla va rematar a la perfecció la centrada de Calavera. També Ramalho, dos minuts més tard, però el seu cop de cap va llepar el pal. Llavors, de nou el caos. Tot intentant jugar des del darrere, el Girona va arriscar, i de quina manera. Rubén Castro va tenir el 2-2 amb un cop de cap que va escopir la gespa per damunt del travesser i si no va connectar poc després va ser per la providencial aparició de Bernardo. Amb el partit trencat, Sylla va arrodonir la festa i ho va deixar tot dat i beneït. El soroll el va apagar de cop forçant l'expulsió d'Álex Martín. Punt i final.

FITXA TÈCNICA

Girona: Juan Carlos, Calavera, Franquesa, Bernardo, Ramalho, Kebé, Cristóforo (m.60, Gumbau), Bárcenas (m.68, Aday), Bustos (m.68, Pablo Moreno), Samu Sáiz(m.86, Monchu) i Sylla.

Cartagena: Marc Martínez, David Simón (m.86, Nacho Gil), Forniés, Ryhner, Álex Martín, José Ángel Jurado, Carrasquilla, Cayarga (m.62, Clavería), Rubén Castro, Elady (m.86, Aguza) i Delmás.

Gols: 1-0, m.7, Sylla; 1-1, m.22, Rubén Castro; 2.1, m.66, Sylla.

Àrbitre: Iglesias Villanueva (Comitè Gallec). Ha amonestat Cristóforo (Girona) i Carrasquilla i l'entrenador Borja Jiménez (Cartagena). Ha expulsat amb vermella directa Forniés (m.37) i Álex Martín (m.92).

VAR: Areces Franco (Comitè Asturià).

Estadi: Montilivi. Sense públic.