Pep Lluís Martí no tornarà demà a Montilivi com a entrenador del Leganés. El mallorquí va ser fulminat fa dues jornades després de perdre a Las Palmas (2-1) i amb l'equip en zona de play-off però massa lluny de l'únic objectiu marcat pel club madrileny: l'ascens directe. Si fa no fa, una mica el que li va passar la temporada al Girona, però amb la diferència que ara el Leganés té tota una volta per redreçar el rumb i mirar de presentar batalla a Espanyol, Mallorca i Almeria. A diferència del curs passat, tanmateix, enguany Martí havia començat l'exercici des del principi amb el seu nou equip. Un factor important, que li va permetre participar en la configuració d'una plantilla milionària i llarguíssima. A banda de tenir tres porters, el tercer dels quals és Asier Riesgo, Martí va fer especial incisió en una posició a l'hora de fer les peticions al director esportiu, Txema Indias: la davantera.

Escarmentat del que va li va passar la temporada passada al Girona, el mallorquí volia un bon arsenal en punta per fer-lo servir com més li convingués durant els partits. Tot al contrari que el curs passat a Montilivi, on, després de la greu lesió de Brandon Thomas al març es va quedar només amb Stuani com a únic davanter fiable. Enguany, Martí es va curar amb salut i va incorporar per al Leganés cinc centres purs com Borja Bastón (Aston Villa), Sabin Merino (Deportivo), Juan Muñoz (Almeria), Miguel De la Fuente (Valladolid) i Michael Santos (Copenhague), a més a més d'un segon punta com José Arnáiz. Pòlvora a dojo per a un conjunt madrileny que, malgrat tot, és lluny d'on esperava. A més a més, com el curs passat al Girona, aquest gener Martí va tornar a aconseguir la cessió d'un altre home ofensiu com Brandon (Osasuna).

Martí no va aconseguir treure tot el rendiment esperat a aquest llamp d'arsenal de què disposava el Leganés i ara serà Asier Garitano l'encarregat d'intentar-ho. A Montilivi, enguany la cosa és diferent. El problema no és d'efectius, com la temporada passada, sinó d'efectivitat. Francisco té més on triar amb Stuani, mamadou Sylla, Nahuel Bustos i Pablo Moreno, però es troba que l'equip ni genera gaires ocasions ni està fi de cara a porteria. Un problema que l'ha dut a ser el tercer pitjor golejador de tota la categoria amb només 17 gols en 23 jornades. Una xifra que només empitjoren l'Albacete (16) i el cuer Alcorcón (13). L'absència durant moltes jornades de Stuani, pitxitxi de la categoria el curs passat i que enguany només n'ha fet dos, és una de les claus per la sequera golejadora de l'equip. Sylla s'ha estancat amb 5 però més greu és la situació de Bustos. Fitxat pel City Group per marcar diferències, l'argentí encara no ha vist porteria a la Lliga. En canvi, el Leganés arribarà demà amb tota l'artilleria pesada, llevat del lesionat Arnáiz. Fins ara, Sabin Merino ha fet 7 gols, Borja Bastón 4 i Juan Muñoz 2. El jove De la Fuente, quart davanter, encara s'ha d'estrenar.

Mentrestant, l'equip continua preparant el partit de demà i ahir Francisco va rebre una bona notícia. Ramon Terrats ja s'ha incorporat al grup després d'haver superat la covid-19. El migcampista barceloní ha hagut d'estar en quarantena dues setmanes després de donar positiu en un test. Caldrà veure en quin to físic es troba i si està disponible per entrar a la convocatòria contra el Leganés. Tot i això, amb el seu retorn, el tècnic ja disposa d'una peça més pel mig del camp. En aquest sentit, també és molt a prop la reaparició de Juanpe Ramírez. El central canari es va lesionar al tendó d'Aquil·les a mitjan novembre quan tot just s'acaba de recuperar d'un problema muscular a l'adductor. Juanpe, que només ha jugat un partit aquesta temporada -a Gijón en l'estrena- ha estat més de quatre mesos fora de combat per culpa de les dues lesions que ha encadenat.

La baixa de Jonas Ramalho ha deixat un buit a la plantilla del Girona que Francisco haurà de cobrir amb joves del planter. Arnau Martínez, Monjonell i Pau Resta són alguns dels candidats a ocupar el buit deixat pel basc en cas de lesions o sancions dels tres del primer equip (Bueno, Bernardo i Juanpe). En aquest sentit, Arnau explica als mitjans del club que es troba còmode tant de central com de lateral, on ha hagut de jugar uns quants partits ja. «Si falta algú, com que puc jugar a moltes posicions, puc tenir minuts. De lateral m'agrada jugar-hi i, de central, ho he fet tota la vida. Em sento bé a totes dues posicions», diu. En aquest sentit, Arnau assegura que és «una gran experiència» pujar al filial i al primer equip, sobretot tenint en compte que encara és juvenil. «Veure gent que ha pujat, debutat i tingut minuts fa pensar que si ells poden, nosaltres també amb molt d'esforç», assegura el jove defensa barceloní.